Una "crisi" en clau catalana

Després de guanyar a Rajoy en el debat de política general, Zapatero ha sorprès avui al matí a tothom amb una remodelació del govern amb la que pretén acabar d'ensorrar al líder popular allà on pot fer més mal: a les eleccions de març del 2008.

A nou mesos dels comicis i amb les vacances pel mig, els nous ministres tindran poc temps per treballar a la recta final de la legislatura, però de fet aquest és el tema menys important. L'objectiu de la “crisi”, que s'ha preparat amb una admirable discreció, és arribar a les urnes amb el motor a tot gas i vèncer a la darrera etapa que es jugarà a Catalunya.

Com ja es va veure en anteriors comicis, els vots catalans són claus pels socialistes per continuar a la Moncloa. Des de fa temps, tothom preveia que Carme Chacón, persona molt propera a Zapatero, seria la cap de llista del PSC per Barcelona. Calia, però, donar una empenta a la seva limitada popularitat com a vicepresidència primera de la Mesa del Congrés i ara tindrà els propers mesos per aparèixer a les televisions al costat de ZP com a nova ministra de l'Habitatge en substitució de María Antonia Trujillo. Chacón ha desenvolupat la trajectòria política en àmbits d'educació i cultura, i, malgrat la seva manca d'experiència, avui ha assegurat que “deixarà la pell” en el repte de “fer de la vivenda un dret real”.

Com indiquen totes les enquestes, l'accés a l'habitatge és una de les màximes preocupacions dels ciutadans, però a hores d'ara ningú pot confiar que Chacón, si segueix a la següent legislatura, superi el repte d'aconseguir que l'article 47 de la Constitució deixi de ser alguna cosa més que una utopia:

“Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació.”

El segon canvi, la substitució del ministre d'Administracions Públiques Jordi Sevilla per la fins ara responsable de la cartera de Sanitat Elena Salgado, també pot interpretar-se en clau catalana i autonòmica. Les relacions de Sevilla amb la Generalitat del tripartit sempre han estat poc fluïdes i ara convé introduir aire nou de cara a les transferències previstes a l'Estatut. Així mateix, l'arribada de Salgado permetrà posar fi a la manca de sintonia que hi ha hagut entre Zapatero i Sevilla pel que fa a la política autonòmica.

Per últim, la designació al front del ministeri de Sanitat del científic Bernat Soria, pioner en la investigació de cèl·lules mare, i del fins ara director de l'Instituto Cervantes, l'escriptor i periodista César Antonio Molina, a la cartera de Cultura, donen aquell toc de prestigi que necessita tot govern.

Sorprèn, això sí, que Zapatero no s'hagi atrevit a substituir la "cremada" Magdalena Álvarez al front del ministeri de Foment. Els trens i els avions deuen funcionar millor fora de Catalunya.

Fotos: D'esquerra a dreta i de dalt a baix, els quatre canvis ministerials: Carme Chacón (Habitatge), Bernat Soria (Sanitat), César Antonio Molina (Cultura) i Elena Salgado (Administracions Públiques). / La Vanguardia