dimecres, 29 de desembre de 2004

Prohibit anar despullat per casa

Les autoritats del poble mexicà de Tabasco han prohibit per decret que la gent vagi despullada...per dins a casa. Diuen que és per preservar les bones costums i confien que els veïns s'encarreguin de denunciar als infractors. Davant aquesta sorprenent norma, els nudistes poden defensar-se simplement posant cortines o sortint alegrement despullats a la via pública, un espai que no està inclòs a la nova reglamentació. Més difícil serà lliurar-se dels veïns xafarders i d'unes autoritats que, per molt que siguin del Partido Revolucionario Institucional, semblen dignes de Torquemada.

diumenge, 26 de desembre de 2004

La feixuga tasca de Santa Claus

Al poble francès d'Ales, uns joves han ventat una pallissa a un Pare Noël per no voler donar-los més caramels. A Chile, un Santa Claus s'ha hagut d'estirar al mig de la carretera Panamericana per cridar l'atenció sobre el pèssim estat d'un indigent malalt que malviu al costat d'aquesta autopista. A Londres, un altre Santa Claus es va haver d'encadenar fa unes setmanes a l'entrada del Palau de Buckingham en protesta per la discriminació que segons ell pateixen els pares divorciats front a les mares a l'hora de veure els seus fills. I ara fa un any a la ciutat de Donedin (Nova Zelanda) els organitzadors de les festes nadalenques van prohibir que els nens s'asseguin a la falda de Santa Claus per evitar querelles per pederàstia.

S'ha convertit en tant complicat l'ofici d'aquest personatge mític que no és estrany que al Japó hagin organitzat un curs per ser un bon Pare Noël. I si això segueix així, trobar voluntaris per disfressar-se de Santa Claus serà tan difícil com ho és aconseguir cambrers que vulguin treballar la nit de Cap d'Any tot i cobrar sobresous d'entre 200 i 450 euros.


dimecres, 22 de desembre de 2004

El pic i el repicó de la grossa

La grossa de Nadal ha caigut en el 54.600, 78 números menys que el que jo tenia. Vaig comprar una participació de 10 euros (per allò de que no toqui a la feina) i per a tant m'hauré de conformar amb cobrar una fortuna de 50 euros. Per la tele es repeteixen les imatges de sempre: gent saltant, ballant, cridant i dutxant-se amb cava davant un bar o una administració de loteria. Per la petita pantalla surt una dona madura que explica eufòrica a l'audiència un fet excepcional: que acaba de fer l'amor amb el seu marit!!. Així doncs, a aquesta ciutadana li ha tocat la rifa per partida doble. Ha fet el pic i el repicó. Vet aquí com l'atzar omple butxaques i uneix cossos, probablement perduts de vista, en la dansa irrefrenable de la felicitat.

divendres, 17 de desembre de 2004

Tot per la pasta

El gerent de la NASA, Sean O’Keefe, ha presentat la seva dimissió al president Bush amb un curiós argument: el sou que cobra, 158.000 dolars a l’any (uns 119.000 euros), equivalent al sou d’un membre del Congrés, no seria suficient per pagar els estudis universitaris dels seus tres fills. La noticia de La Vanguardia afegeix que la matrícula anual en una universitat pública costa uns 3.000 dòlars per un estudiant del mateix estat i 6.000 per algú vingut de fora o de l’estranger. La tarifa de les privades pot arribar als 35.000 dòlars a l’any. Fent quatre números que justifiquin la seva dimissió, es suposa que O’Keefe vol que els seus fills entrin a estudiar a la universitat privada, però el que a primer cop d’ull no sembla massa congruent és la segona part de la notícia: que el fins ara gerent de la NASA deixa aquest càrrec per convertir-se en rector de la Louisiana State University, una institució pública. Cobrarà, això si, 500.000 dòlars a l’any, un argument, aquest si de pes, per justificar la incongruència que suposarà tenir els fills estudiant en universitats privades i ser el màxim responsable d’una de pública. Però ja ho sabem: moneys són moneys.

diumenge, 5 de desembre de 2004

Els condons i la patronal de l'Església

Coincidint amb el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, una malaltia que afecta a 40 milions de persones, hem pogut escoltar diverses opinions contraries a l’ús del condó. Un expert en sexualitat com el portaveu de la Conferencia Episcopal Espanyola, Juan Antonio Martínez Camino, ha assegurat que “el risc de contagi de la sida amb preservatiu augmenta fins el 15 per cent”. Un altre especialista en vida de parella com el cardenal de Madagascar Gaetan Razafindatrandraare, ha insistit en que “els preservatius no funcionen, no impedeixen que el virus hi passi a través”. Per últim, una tercera veu autoritzada en el tema, el cardenal Javier Lozano Barragán, ha afirmat que la sida és un signe d’”inmunodeficiencia moral”.

Davant l’opinió de la patronal de l’Església, que posa en qüestió tots els criteris dels científics sobre la sida i els preservatius, proposem des d’aquí que la comunitat científica abandoni les seves tasques actuals i es centri en un únic objectiu: estudiar la virginitat de Maria i el paper de l'esperit sant entre altres dogmes de la sàvia l’Església Catòlica.

dijous, 2 de desembre de 2004

El correu de Bill Gates

Steve Ballmer, director executiu de Microsoft, ha comentat que Bill Gates rep diàriament 4 milions d'e-mails a la seva bústia de correu, essent la majoria spams.

Encara són pocs. Jo em rebo més de 300 i no sóc uns dels homes més rics del món. En comparació, i si tot fos més just, el multimilionari del software hauria de patir un allau diari de 300 milions de correus. Clar que a l'amic Bill aquest problema no l'afecta gens ni mica: un equip de treballadors de Microsoft s'encarrega de seleccionar-li, d'entre tanta brossa electrònica, el correu autèntic. Mentrestant, els simples mortals ens hem de conformar en alliçonar els programes anti-spam per aconseguir que treballin el més fi possible...


dissabte, 27 de novembre de 2004

Fresnètics

La freda lògica d'estat, amb tota la potencia i prepotència que comporta, s'ha imposat a la reunió de la Federació Internacional de Patinatge, celebrada a Fresno. De moment no serà reconeguda internacionalment la selecció catalana de hoquei, al menys fins que es resolgui el més que segur recurs que serà presentat pels catalans davant el Tribunal Arbitral de l'Esport, amb seu a Lausana (Suïssa).

Era previsible que les coses anirien com han anat i que es produirien a alt nivell les pressions polítiques que han portat a aquesta votació en contra. En tot cas, han estat dos dies de nervis, tothom pendent del que succeïa a Fresno. El fresnetisme ha sigut intents en els mitjans de comunicació. Aquesta matinada, les agències EFE i Europa Press enviaven les seves notícies sobre el tema en versió catalana després de passar-les a corre-cuita pel traductor automàtic. I tanta era la pressa que ha sortit traduït fins i tot el nom de Fresno, que després d'anys i panys de ser una ciutat californiana ha acabat convertida per culpa de la informàtica i del hoquei en un humil arbre: un freixe.

dimecres, 24 de novembre de 2004

Rouco i les ideologies atees

El cardenal Antonio María Rouco, president dels bisbes espanyols, ha ofert diàleg i cooperació al govern de Zapatero si aquest es compromet a respectar l’ordre moral”. Rouco ha posat el crit al cel pel dret a l’avortament, “l’apologia del delicte de l’eutanàsia”, les unions gais i la investigació amb embrions humans “com si fossin conillets d’Índies”. El líder episcopal també s’ha queixat de les ideologies que no tenen en compte la religió: “Les velles ideologies atees són incapaces de donar el que prometen. Van promoure l’alliberament i han generat opressió; van promoure vida i han generat mort; van prometre la pau i han donat lloc a les guerres més sagnats...”

Tal vegada sense atinar-hi, Rouco ha fet un perfecte retrat de la situació a Iraq. Amb una diferència clara: que l’instigador d’aquell conflicte és George W. Bush, un fonamentalista cristià a qui es pot acusar de moltes coses, menys de que sigui ateu.


dissabte, 20 de novembre de 2004

La ignorància de Trillo

Informa la cadena SER que una empresa contractada pel ministeri de Defensa durant l’etapa del ministre Trillo, va donar feina a treballadors sense papers en els serveis de catering dels militars espanyols a Iraq. Aquests treballadors romanesos, bosnis i sud-americans no disposaven de contracte ni d’assegurança i cobraven 40 euros al dia per fer la seva tasca en zona de guerra. Algú els va prometre que si acceptaven l'arriscada proposta laboral obtindrien el permís de treball i de residència a Espanya. Una promesa que s’ha incomplert posant en evidència un engany del que ara ningú es vol fer responsable. Trillo i companyia miren cap a un altre costat i asseguren no saber res del tema. És la mateixa ignorància esgrimida en l’afer del Yak 42. Tot plegat, penós i patètic.


divendres, 19 de novembre de 2004

Bush i els indults

El president Bush ha indultat un gall dindi en motiu del Dia d’Acció de Gràcies. Es veu que aquesta és una tradició presidencial iniciada fa 57 anys per Harry Truman. En tot cas hauria estat bé que Bush s’hagués mostrat tant clement quan, essent governador de Texas, va signar 152 penes de mort per injecció letal. Però clar, a Texas, no hi ha tradició d’indults...

dijous, 18 de novembre de 2004

El peix ressuscitat

Segons una insòlita notícia de France Presse , un peix iranià ha ressuscitat després de passar quatre dies en el congelador. La història m'ha posat els pels de punta i m'ha fet anar directament a la nevera per inspeccionar l'estat dels peixos que hi tinc congelats. Comprovo que els cadàvers que guardo per cruspir-me, pobrissons meus, estan filetejats i em tranquil·litza saber que, sense espines ni cap, ho tindran certament difícil per seguir els passos del seu col·lega iranià.

En obrir, però, el segon calaix del congelador hi descobreixo, entre un paquet de pèsols i un de faves, un pop que conserva els seus vuit braços, el cos en forma de sac i un aspecte amenaçador com si estigués a punt escampar núvols de tinta. L'octòpode em mira des del fons del calaix amb uns ulls enterbolits pel fred. És una mirada glaçada que m'obliga a tancar ràpidament la nevera i a fugir de la cuina abans que en el regne domèstic i congelat de Findus es produeixi una nova resurrecció.

dimecres, 17 de novembre de 2004

Francisco Paesa, el mort més viu

Enceto aquest weblog amb un nom propi: el de Francisco Paesa, el mort més viu, espavilat i desvergonyit de les darreres dècades. Dilluns, el diari El Mundo confirmava el que molts ja sospitàvem des d’un primer moment: que Paesa segueix viu sis anys després que es fes passar per difunt a Bangkok víctima d’un atac de cor. Les seves cendres eren tan falses com l’esquela publicada el juliol del 1998 en El País i com tantes coses en la vida de pel·lícula d’aquest farsant triomfador.

Ex-espia del govern espanyol, ex-ambaixador de Santo Tomé i Príncipe davant Nacions Unides, traficant d’armes i xoriço de guant blanc, Paesa va jugar un paper destacat en dos episodis: la venda a ETA d’un míssil amb un detector camuflat que va permetre localitzar el cau etarra de la cooperativa Sokoa i en segon lloc l’entrega a les autoritats espanyoles del seu amic i exdirector general de la Guàrdia Civil Luis Roldán a canvi d’una recompensa de 1.803.036 euros procedents dels fons reservats. El serveis a l’Estat i ,probablement, els més de 10 milions d’euros xoriçats per Roldán i mai apareguts, han permès a Paesa viure com un rei sense ser molestat per jutges ni per policies.

Ara una agència de detectius l’ha localitzat, per encàrrec d’un misteriós client estafat pel nostre il·lustre personatge, en el paradís fiscal de Luxemburg. Tot i això, Paesa ha tornat a tocar el dos, diuen que cap a Suïssa, però en tot cas ja no hi ha gaire res a fer: els delictes pels quals era buscat per la Justícia espanyola han caducat.

Sigui com sigui, puc afirmar sense temor a equivocar-me, que als que han remenat i remenen les cireres del poder els interessa més un Paesa lliure que no pas assegut en el banc dels acusats explicant amb tot detall con funcionen les clavagueres de l’Estat.