La samarreta número 7

Nova golejada blaugrana (3-1 contra l'Sporting) i nou episodi en el conflicte que enfronta al Barça amb TV3. Des de dijous, la cadena pública anunciava amb insistència que diumenge oferiria aquest partit, però al final l'hem hagut de veure en obert per La Sexta després que el club donés l'ordre a Mediapro, a qui té venuts els drets televisius, de no oferir la senyal a TV3. Les dues parts segueixen negociant, però encara no s'han posat d'acord sobre els quasi 30 milions d'euros de la temporada passada que Audiovisual Sport deu al Barça i que Laporta exigeix que pagui TV3 com a accionista de l'empresa i garant solidari del deute.


Costaria de creure que dues de les “marques” més emblemàtiques de Catalunya no puguin fer les paus per “només” 30 milions, però la cosa es comença a entendre si en lloc de mirar l'arbre mirem el bosc i descobrim que aquesta picabaralla catalana no és altra cosa que un miniconflicte intern dins una guerra -la del futbol televisat- on estan en joc quantitats, aquestes sí, multimilionàries i la supervivència de més d'un dels actors que en un costat i a l'altre es juguen el coll amb les dades d'audiència, amb la publicitat en època de vaques magres i amb les fitxes de les estrelles del firmament futboler. Estem des de fa temps davant un castell de cartes que amenaça ruïna, un entremat de parets mestres i de bigues en delicat equilibri i un joc de forces i d'interessos empresarials i esportius tan embolicat que, des de fora, és molt difícil d'entendre i encara més d'explicar.


Excuseu-me doncs que no ho faci perquè acabaria pixant fora de test i deixem-ho aquí esperant que, com a mínim, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Barça arribin a un acord. Només així evitaran la repetició d'episodis surrealistes com el de dijous passat, quan el Canal 33 va emetre el partit de l'Eurolliga de Basquet entre el Regal Barcelona i el Maccabi. Ho podia fer perquè junt amb La 2 de TVE havia adquirit els drets d'emissió a l'Eurolliga, propietària dels drets televisius de la competició continental, però la junta presidida per Laporta va impedir que els comentaristes de la televisió autonòmica entressin al Palau. Entre ells hi havia Nacho Solozábal, brillant base del Barça entre 1978 i 1994 i que després d'haver guanyat 19 títols de màxima categoria amb el club ha hagut de veure ara com, en el seu paper de comentarista, li barraven el pas a les mateixes instal·lacions on des del 2006 hi ha penjada la seva samarreta amb el número 7. Digueu-me si tot plegat no és absurd...


Postdata 10-2-2009: Sport.es publica avui aquest resum prou clarificador del conflicte entre el Barça i TV·


Foto 1: Sport

Paulius, el destroyer lituà

Es diu Paulius Parachomikas i el darrer cap de setmana ha viscut els seus minuts de glòria a l'All Star de la LKL, la lliga lituana de bàsquet. L'aler de 25 anys i 1,96 d'alçada era fins ara un jugador poc conegut del Dextera Jonavos, un equip de la segona divisió lituana. Fa unes setmanes va triomfar en el concurs de mats de la lliga d'estudiants i per això va ser convidat a participar en el concurs de l'All Star celebrat en el Siemens Arena de Vilnius.

Volia triomfar com fos però no era el seu dia i el jove es va agafar el repte amb tanta empenta que en el seu primer intent va volar d'esquenes destrossant la cistella.

Poc després, ja a la ronda final disputada contra el jugador del Sakalai Vilnius, Aivaras Kiausas, Paulius va convèncer a una cheerleader perquè fes d'improvisat obstacle i uns segons més tard la va atropellar amb la força d'un bulldozer. La dama d'acer va sobreviure la dura experiència, però el nostre heroi va perdre la competició.

Li queda, això si, l'orgull d'haver-se fet famós gràcies a les imatges del contundent episodi que circulen per internet donant la volta al món. Coses de l'era YouTube.