Art comestible

Art Comestible

View more presentations from tonidal.

Amb les coses de menjar no s'hi juga. O tal vegada sí. En tenim un exemple en aquestes sorprenents fotos d'algú que a la xarxa es fa dir Eclisse: art alimentari pur. O, si voleu, surrealisme comestible creat amb materials humils com taronges, xíndries, peres, pomes, plàtans, ous o pa.

Estem davant una mena de treballs manuals imaginatius que si algú s'atrevís algun dia a exportar-los a l'àmbit educatiu potser despertarien el gust per la fruita a aquells que ni s'hi apropen precisament per la mandra de pelar-la o, siguem sencers, per l'absència més absoluta d'antigues i oblidades dolçors.

Un mal despertar

El despertador és un aparell odiós però necessari. Ara bé, les coses no sempre són el que aparenten...

Un gos massa espavilat

La mítica enemistat entre gats i gossos portada a l'extrem...

El virus Jackson

Consultant l'arxiu de L'Absurd Diari, que en onze anys d'existència acumula ja més de 16.000 notícies, n'he trobat set relacionades amb Michael Jackson. En una d'elles s'explica la sorpresa dels austríacs en comprovar que “el rei del pop” compareixia davant els jutges californians lluint en el pit una condecoració honorífica de l'ajuntament de Viena que, per descomptat, mai li havia estat concedida. En una altra de les notícies apareix una fotografia del desaparegut cantant sortint d'uns grans magatzems de l'emirat de Bahrein disfressat de dona musulmana amb túnica negra i un vel tapant-li la cara, una vestimenta tradicional amb la qual també va ser vist dins un lavabo de dones d'un centre comercial de Dubai.

Excentricitats al marge, la història que m'ha cridat més l'atenció és de l'agència Reuters i porta data del 10 de juny del 2005:

• Hackers utilitzen un rumor sobre un intent de suïcidi de Michael Jackson per estendre un virus

Segons aquesta notícia, algú amb molta mala intenció va enviar massivament un correu electrònic informant que el cantant, en aquell moment sotmès a judici per presumptes abusos a menors, s'havia intentat suïcidar en el seu ranxo Neverland. L'e-mail incloïa un enllaç que portava cap a una plana web amb codi maliciós.

Vist el misteri que envolta la mort de Jackson, amb insistents rumors sobre un ús abusiu conscient o inconscient de medicaments per part del cantant o del seu metge (un possible remake del final fatal del seu exsogre pòstum Elvis Presley), la història de fa quatre anys sembla premonitòria del que pot haver succeït.

La solució, dintre de tres o quatre setmanes quan es sàpiguen els resultats toxicològics de l'autòpsia.


Foto: Jackson, disfressat de dona, a punt de pujar a una limusina.

Acudit: JAP / El Punt

SuperMacBook

Posem que un bon dia us desperteu amb l'autoestima tan alta per creure que viviu en el Jardí de l'Edèn. Afegim-hi que, seguint els passos d'Adam i Eva caieu en la temptació -ara tecnològica- de mossegar la poma d'Apple. Si us passa això i compreu un MacBook – ja sabeu el que diu la publicitat: més potencia, més capacitat, més tot- no us oblideu d'obtenir prèviament el títol de pilot aeronàutic.

I, sobretot, quan us hi poseu a navegar pels espais inabastables de la xarxa, tingueu sempre la finestra de l'habitació ben oberta...

Internet d'alta densitat...humana

La velocitat màxima (teòrica) d'ADSL que pot arribar a casa meva, a la ciutat de Girona, és de 3 Mbps i, segons Telefónica, fins dintre d'uns mesos no em podran ampliar fins a 6. Vistes aquestes limitacions, m'ha fet gràcia llegir un article d'Héctor García en el Ciberpaís en el qual explica la seva experiència d'internauta resident a Japó. Allà, la velocitat mitjana de les connexions a Internet supera les 80 Mbps i des de fa cinc anys és habitual contractar connexions a 100 Mbps per una tarifa plana mensual inferior als 20 euros.

A Japó, l'ADSL és una tecnologia que ja ha quedat obsoleta gràcies a l'èxit de la FTTH (fiber to the home), la fibra que arriba fins a les cases. Això, apunta García, ha estat possible degut a dos factors. En primer lloc l'alta densitat de població. Una empresa que desplegui la seva xarxa a Tòquio i a la resta de la seva àrea metropolitana podrà donar servei a un públic potencial de 40 milions de persones. En segon lloc, la xarxa de fibra no s'ha de soterrar com succeeix a les ciutats europees sinó que, com la resta de cables d'electricitat o de telèfon, s'instal·la amb pals al llarg dels carrers. Estètic no hi queda però, segons les autoritats, és més segur, efectiu i fàcil de reparar en cas de terratrèmol, una incidència gens estranya en un país com el Japó que té una alta activitat sísmica. Tot plegat redueix els costos d'instal·lació de la FTTH i fa molt ràpida l'expansió de la xarxa.

Clar que si per poder gaudir de les prestacions de la fibra òptica a 100 megues o fins i tot a 1Gbps (com succeeix a Tòquio) he de substituir la tranquil·litat i qualitat de vida del meu barri per l'enrenou i l'estrès d'una metròpoli superpoblada, estil Blade Runner, amenaçada, a més, pels terratrèmols, em quedo amb les meves estimades 3 megues...

• Vídeo: un exemple de superpoblació lúdica en una piscina d'onades a Tòquio:

Obama ZZ Paff

Aquí el tenim. Han passat els anys. Havíem vist a Reagan, a Bush pare i a Bush fill exterminant humans i ara el veiem a ell fent el mateix amb els insectes.

Però Obama no s'ha carregat a una mosca qualsevol sinó a la Mosca de la Televisió. I això són paraules majors.

En el vídeo de l'entrevista, el flamant president dels Estats Units mostra l'habilitat d'un killer. Apunta amb la mirada freda i impertorbable, calcula la distància, tensa els músculs i deixa anar la ma en un impacte precís i mortal. Catastròfic per la mosca. I quin rellamp de mosca!.

Tothom sap que la televisió és espectacle però que els deus amb lliurin de pensar que a l'Obama exterminador, al president ZZ Paff li han preparat l'insecte com ho feien amb els salmons a Franco...

• Un vell anunci de ZZ Paff