dimarts, 10 de juliol de 2007

Les botifarres de Schuster



El soci del Barça número 115.088, amb el carnet estrenat el febrer del 2004, ja és entrenador del Real Madrid. Es diu Bernd Schuster (a la Villa y Corte l'han batejat com a Bernardo) i en aquest vídeo apareix vestit de blaugrana a la final de la Copa del Rei del 1983 disputada a Saragossa. El seu company d'equip Marcos Alonso acabava de marcar el gol de la victòria (2-1) i l'alemany ho va celebrar amb una successió de rapidíssimes botifarres contra l'equip que ara, quasi un quart de segle després, dirigirà.

Fa només tres anys, quan Txiqui Begiristáin li va entregar públicament el carnet culé, Schuster, aleshores entrenador del Shakhtar Donetsk, es va mostrar molt satisfet: “Fa anys que volia treure-me'l....Vull ser part de la família del Barça”.

Ahir, el que va ser jugador blaugrana entre el 1980 i 1988 i merengue des del 1988 al 1990, va dir més o menys el contrari: “M'hauria agradat jugar algun any més al Madrid”. Era la seva presentació com a substitut de Capello, estava acompanyat pel president Ramon Calderón i pel mite vivent Alfredo di Stéfano, i Bernardo va fer en el Santiago Bernabeu el paper que li corresponia com a “gran professional” que és.

En el món mercantilitzat del futbol, portar els colors a dins s'ha convertit en una collonada sentimental reservada a l'afició o a jugadors especials com Puyol o Raúl. Més enllà d'aquesta reserva espiritual, els colors – com a arma professional- tenen la mateixa funció que les patates fregides: acompanyar les botifarres que es couen a la gespa i que es mengen i aplaudeixen a les grades.

El camp és un clam, però el “professional” no vol ser captiu de les emocions. Sobreactua quan convé, satisfà a la parròquia, negocia fins allà on ha de negociar, plega els estris i demà serà un altre dia.