Piqué o com reinventar la roda

Coincidint amb el procés de descomposició de Ciutadans, la direcció estatal del PP ha optat per imposar l'estratègia de línia dura a la seva organització catalana sacrificant així el poc que pugui quedar de l'anomenat “gir catalanista” de Josep Piqué. Per més que des de la seu central del carrer Génova s'ha insistit en vendre-ho públicament com una cosa pactada amb l'exministre (una altra cosa són les malintencionades filtracions periodístiques), tant Rajoy com Acebes i Zaplana sabien perfectament que, designant des de Madrid un comitè electoral pel PP de Catalunya, provocarien una crisi interna al deixar fora a Francesc Vendrell i Rafael Luna, els homes de confiança del líder popular català. Piqué s'ha sentit desautoritzat per una imposició que porta el segell d'Acebes i ha optat finalment per llançar la tovallola, deixant al PPC sense líder i sense cap de llista a pocs mesos de les eleccions generals.

El cop de timó de la direcció nacional del PP té la seva lògica. Els estrategues populars saben que per guanyar els comicis necessiten els vots centristes, però en el cas de Catalunya no es volen arriscar a perdre bous i esquelles.

Amb el seu “gir catalanista”, Josep Piqué pretenia reinventar la roda. Els electors de centre dreta i de dreta moderada ja tenen aquí, amb Convergència i Unió, una opció a la qual votar i ,veient com actua el PP d'Acebes i Zaplana en temes com el de l'Estatut, difícilment es podien creure el missatge tranquil i equilibrat de Piqué. D'altra banda, els votants de la dreta espanyolista clàssica, els vidalquadristes, tampoc es sentien còmodes amb la manera de fer de l'exministre i molts d'ells van seguir en el seu moment la consigna de la COPE de votar a Ciutadans.

Enfrontat des de fa temps amb el sector dur de la direcció del PP i sense que el seu projecte anés acompanyat per l'èxit a les urnes, la sortida de Piqué -acompanyat per Vendrell- era més que previsible i fins i tot arriba tard.

Ara, Gallardón es queda sense un aliat natural a la seva cursa amb Aguirre i amb el tapat Rato, Artur Mas comença a preparar les xarxes per pescar algun vot popular descontent amb les intromissions de Madrid i l'emissora dels bisbes ja podrà demanar als seus oients catalans que tornin a confiar amb el PPC. A Daniel Sirera, com a substitut de Piqué a la presidència del partit, li tocarà posar-se als peus d'Acebes i pregar que a les eleccions generals es redueixi l'actual distància de 21 a 6 diputats que separa al PSC del PPC. Quinze escons de diferència que marcaran a Catalunya (paradoxes de la vida) l'èxit o el fracàs definitiu de Rajoy a les properes eleccions generals.

Dibuix: acudit d'en JAP publicat en El Punt