Són les tantes de la matinada. Fot una fred que pela. Entro en el cotxe, poso la ràdio i una veu femenina prou convincent m'ofereix un curs d'"alta màgia i control mental". Baixo els vidres i que corri l'aire. Ara mateix no crec en els miracles ni en els tres reis d'orient. Tanco la ràdio deixant amb la paraula a la boca a la seductora dona que, amb convicció publicitària, segueix oferint més i més coses...
En els diaris, algú és l'encarregat de repartir els anuncis entre les seccions i algú més decideix quines notícies es col·loquen a cada plana. A vegades, però, la combinació del món publicitari i del món informatiu no és, per dir-ho suaument, precisament perfecte...
El Banco Mare Nostrum (BMN), integrat per Cajamurcia, Caixa Penedès, Caja Granada y Sa Nostra, està promocionant aquests dies els seus comptes corrents obsequiant amb tres tovallolesEl Caballo als clients que incrementin el saldo del compte en 4.000 euros i el mantinguin durant 70 dies.
L'eslògan de la campanya és clar, senzill, curt i directe: “Un luxe”.
No posarem en dubte l'encert del creatiu que ha parit la campanya publicitària. Segur que amb la pedregada que està caient a conseqüència de la crisi, és un luxe per molta gent tenir “presoners” aquests milers d'euros per aconseguir tres tovalloles. Això sí, són 100% cotó, es poden comprar a internet per 48 euros i són d'un model amb nom d'alta volada: Abolengo.
L'agencia publicitària Sra. Rushmore és la responsable d'aquest divertit espot per la nova campanya d'abonaments del club de basquet Asefa Estudiantes. El protagonista és el pivot Germán Gabriel que, en un moment, deixa de ser el pitjor peixater del món per convertir-se en pacient d'urgències. Un humor una mica sangonós però que aconsegueix l'objectiu: fer que l'anunci tingui les característiques d'un bon vídeo viral que segur que es passejarà per tota la xarxa i per les televisions.
Vivim tan connectats que a vegades cal desconnectar per poder tornar a connectar amb la vida. Curiosament el missatge ens el dóna DTAC, una companyia de telefonia mòbil tailandesa.
Un vell, divertit i contundent anunci televisiu que ara toparia amb les limitacions legals imposades a la publicitat del tabac. El concepte és clàssic: una bona pipa s'ha de poder fumar en un ambient relaxat... al preu que sigui.
L'espot dirigit per Peter Levelle l'any 1985 forma part d'una sèrie d'anuncis de l'agència britànica Collett, Dickenson, Pearce (CDP) per la marca Condor. El lema era el següent: “Res ha de pertorbar aquest moment Condor”.
Durant el franquisme, l'accidentalitat automobilística era ja un problema. Les carreteres eren infectes i els cotxes circulaven farcits de gent i sense els equipaments de seguretat amb què compten avui dia. Encara no havien inventat els radars de control de velocitat i dispositius com l'ABS, els airbags o els humils però efectius cinturons de seguretat trigarien en arribar.
A falta de tecnologia, a algú se li va acudir tocar el cor dels conductors amb uns porta-fotos que s'enganxaven al costat del volant i que amb les imatges de la dona o dels fills feien una súplica clara: “Papa, no corris”.
El magnífic i premiat vídeo que podeu veure a continuació, dirigit per Daniel Cox, porta per títol "Embrace life” i ve a ser la versió moderna i molt reeixida d'aquell llunyà “Papa, no corris”. Una campanya en positiu i allunyada de les imatges terrorífiques que acostumen a acompanyar les campanyes contra els accidents de la carretera.
Recentment a Bilbao, un home va sortir amb els seus amics a fumar fora d'un bar i, entre calada i calada, va rebre damunt seu el contundent impacte d'un tros de cornisa de l'edifici. La víctima, que va tornar a casa amb 30 punts de sutura al cap, ha arribat a la següent conclusió: “La llei antitabac gairebé em mata”.
Normalment qui mata és el tabac i no pas la llei però aquí teniu l'espot d'una campanya contra el tabaquisme que juga amb humor amb els perills que comporta l'acumulació de fumadors a l'aire lliure.
“Acabament final”. Ho pot semblar però no, no es tracta del títol de cap pel·lícula d'acció d'Arnold Schwarzenegger, Sylvester Stallone o Jean-Claude Van Damme. Res de tot això. El cartell que apareix a la foto l'han penjat en un establiment comercial per anunciar allò que en castellà en diuen “Remate final”. No posarem en dubte la bona intenció de l'empresa però, a vegades, la traducció automàtica dóna resultats còmics. Haurien quedat millor prescindint de les connotacions cinematogràfiques i anunciant, per exemple, rebaixes finals, final de temporada o últimes rebaixes. Amb un cartell així de correcte fins i tot Pompeu Fabra hi hauria entrat a comprar. Ara, però, amb aquest “Acabament final”, l'ànima errant i castigada del mestre deu haver tornat, cames ajudeu-me, a la tomba.
A l'anterior entrada d'aquest blog comentàvem l'anunci d'Estrella Damm centrat en lloar l'esperit de La Masia del Barça i tot allò de bo que té Catalunya. Doncs be, ara en Peyu, un internauta català, n'ha fet una parodia dedicada al Real Madrid que porta per títol “Estrella Merengue”.
Emprant les mateixes imatges de l'espot original, ha canviat la banda sonora i els protagonistes de l'anunci – l'actor Quim Gutiérrez i els components del grup musical Els Amics de les Arts- van explicant en castellà la recent història i actual situació del club blanc. “Estrella Merengue, beber para olvidar”, diu l'eslògan final d'aquesta parodia que farà molta gràcia a tothom excepte, naturalment, a Tomás Roncero i a la resta de seguidors del Madrid.
Parlant de Roncero, ahir a la nit Santi Giménez, delegat a Barcelona del diari Asdeia això de l'estat d'ànim seu company a la tertúlia del programa Tu diràs de RAC1: “En Roncero és molt bon tio. Com que és ciclotímid, el tipus, quan li foten la clatellada està superbaix i després puja. Es reconstrueix ell mateix.”
Doncs ànim Roncero, a reconstruir-te i a agafar-te, con tu dius, "a un clavo ardiendo" anomenat Mourinho!
Per acabar, aquí teniu una comparativa entre l'anunci d'Estrella Damm de l'any passat i la seva paròdia feta, aquella vegada, per la gent de Crackòvia.
El nou anunci d'Estrella Damm (vídeo de dalt) utilitza l'esperit del Barça per acabar glosant tot allò de bo que té Catalunya. L'espot està molt ben fet i el concepte és emotiu i agrada, però no sembla del tot original. Tan sols un any enrere, la publicitat de CruzCampo (vídeo inferior) va fer una cosa similar a Andalusia.
Amb tanta coincidència, ¿és l'escuma de la cervesa l'element essencial per fer pujar l'autoestima dels pobles?
La veritat és que costa d'imaginar un anunci de compreses femenines o de sopa de sobre comunicant tantes emocions...
La Organización Interprofesional Cunícula (Intercun), integrada per empresaris de la producció, transformació i comercialització de la carn de conill, ha iniciat una campanya per promoure el consum d'aquestes bestioles herbívores. La mussa de la campanya és ni més ni menys que la princesa del pobleBelén Esteban, a qui, a més d'haver-la de suportar dient bestieses a la televisió i al capdavant d'algunes enquestes sobre predileccions polítiques, ara ens apareix glosant el conill. “Quien no come conejo – assegura en un dels vídeos promocionals- és porque no quiere”.
Doncs no, no vull.
Ja m'agradava ben poc la carn de Bugs Bunny però ara, digueu-me llepafils, encara em farà menys gràcia imaginar-me queixalant -amb perdó- el conill de l'Esteban. Per més propietats gastronòmiques i nutricionals que tingui la criatura.
Les esqueles són una important font d'ingressos pels diaris però, a vegades, quan els difunts no arriben a temps per recordar a l'endemà el seu traspàs des del paper, pot quedar un forat a les planes de necrològiques i cal omplir-lo amb un recurs, que normalment és un anunci del mateix diari o una inserció gratuïta de publicitat d'alguna ONG.
A l'hora de fer la tria convé anar amb ull per no produir un contrast xocant entre les esqueles i el recurs publicitari. Pot passar, però, que l'elecció no sigui la més afortunada com va succeir dilluns en aquesta plana de l'ABC, on els morts van aparèixer acompanyats d'un missatge il·lusionant d'Intervida...
Recentment, l'empresa alemanya de lloguer de cotxes Sixt va ofendre als partidaris del baixet (1,63 metres) president francès Nicolás Sarkozy amb un anunci publicitari que deia el següent:
“Faci com Bruni: Triï un francès petitó. Per exemple, un Citroën C3”
La reacció dels francesos no s'ha fet esperar i per Youtube ja circula aquest vídeo que, amb la imatge de fons d'un Mercedes, glosa les generoses carns de la cancellera Angela Merkel:
“Faci com el senyor Merkel: Triï una alemanya grossa”
A la ciutat de Lilburn, prop d'Atlanta, un home ha entrat a un establiment de la cadena Walmart, s'ha dirigit a la secció d'esports, ha agafat un bat de beisbol i, a continuació, ha anat ben decidit fins a la secció d'electrònica i ha destruït a patacades un total de 29 televisors, causant danys per valor de 22.000 dòlars.
L'individu ha estat arrestat per la policia però de moment no es coneixen les raons que l'han portat a provocar aquesta massacre televisiva.
A l'espera d'un argument més convincent, jo no descartaria que el protagonista de la destrossa simplement hagi actuat en defensa pròpia desprès d'acabar amb el cervell matxucat per l'allau de notícies periodístiques, anuncis i comentaris de carrer sobre el carall d'estrena de la sisena temporada de Lost.
Falten un parell de dies. Amb les dotze campanades de fi d'any desapareixerà la publicitat de TVE i a partir d'aquell moment la cadena pública només podrà tallar la programació per emetre auto-promocions, campanyes institucionals o anuncis electorals. Això sí, sense cobrar un euro. Per aquesta i alguna raó més va plegar l'anterior president de RTVELuis Fernández i també per això el seu substitut, l'octogenari Alberto Oliart s'està trencant les banyes fent números per aconseguir que quadri la caixa de l'any vinent.
El darrer espot comercial de la història de TVE serà el de Mastercard, que, per quart any consecutiu, mostrarà els seus come-uvas, una mena de comecocos que es van menjant els raïms amb les campanades. Tot i això, la cadena pública s'ha reservat els darrers segons del bloc publicitari anterior -els moments d'or- per una auto-promoció en la qual explicarà els canvis de la nova etapa.
Mentrestant aquests dies TVE ja està emetent una altra promo en la qual recorda que a partir de l'1 de gener desapareixeran els talls publicitaris “porque alguien lo quiere así”. Tota una dedicatòria a Zapatero i als propietaris de les cadenes privades.
Pregó de Carles de Ahumada
-
Bona nit a tothom, En primer lloc vull donar les gràcies a la Comissió de
festes per convidar-me a fer el pregó de la vostra Festa Major, és un honor
per a...
L’algoritme de l’èxit de Ferran Martínez
-
Ferran Martínez, exjugador professional de bàsquet i ara consultor i
inversor, va ser el convidat de l'Associació Catalunya Valley per a l'acte
Marca Gir...
Romi, detective sorda en Bilbao
-
Estrenada hace algunas semanas, pero descubierta por mi recientemente,
‘Romi‘ es una serie policiaca (procedimental, la llaman) que tiene como
protagonista...
El fracaso del Reino Privativo de Mallorca
-
*¿Qué significa privativo en derecho? *
*Privativo en derecho hace referencia a algo que *
*pertenece o es exclusivo de una sola persona o entidad, lo que si...
ChatGPT, una virguería en pañales
-
Lo del *ChatGPT* es impresionante, pero está en pañales. Sin duda se trata
de un *experimento de Inteligencia Artificial (IA) en fase beta *y se notan
mu...
Dácil es cajera
-
Por Manuel M. Almeida
Dácil es cajera. Trabaja de nueve a siete en no sé qué hipermercado. Antes
y después del trabajo, en horas del crepúsculo, se sub...
Carlos Yárnoz, nuevo Defensor del Lector de El País
-
Carlos Yárnoz será el nuevo Defensor del Lector de El País en sustitución
de Lola Galán. El nombramiento tendrá una duración de un año, prorrogable
por el ...
Empezar un nuevo negocio por internet
-
Cuando deseamos emprender, el primer desafío al que nos enfrentamos es
saber cómo elegir la idea adecuada para tu negocio debido a que pensamos en
la con...
Persiguiendo a Gabo
-
*Colita. El País*
Ron y agua bendita. Lo restregaron nada más nacer. Su tía Francisca
Cimodosea Mejía quiso evitar percances como esa vuelta de cordón umb...
Entrades
