Vesprada unionista

Vespre amb desfilada pepera-unionista. En pocs minuts han parlat sobre Catalunya un reguitzell de personatges: Dolores de Cospedal, el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, Alicia Sánchez-Camacho, l'inefable Aznar i l'editor Lara.

I això no ha succeït en el festival de cinema fantàstic de Sitges, amb les seves injeccions de terror directament a la vena, sinó al Telenotícies vespre de TV3,  la televisió publica catalana acusada tan sovint pels polítics i mitjans unionistes de ser fastigosament sectària i adoctrinadora.

És bo i necessari conèixer l'opinió de tothom, pensin el que pensin, diguin el que diguin. Ara bé, algú es pot imaginar una desfilada similar, però sobiranista catalana, a televisions públiques espanyoles com  Telemadrid i TVE?

Aquestes coses també marquen la diferència.

La "región" d'Euskadi

Tres quarts de set del matí. Poso el Canal 24 horas de TVE i expliquen que ahir els universitaris de Bilbao van ocupar temporalment "la sede del gobierno regional ".  Mira per on, a la televisió pública espanyola ja han convertit Euskadi en una "región" com Múrcia. Benvinguts al Dia de la Hispanidad.

Foto: Un moment dels incidents a Bilbao davant la seu del govern basc. / EFE

Defunció a La Riera

En record de la Isabel (Noemí Costa), vilment enviada a l'altre barri aquest diumenge pels guionistes de La Riera, en el darrer capítol de la temporada, emprant com a arma diabòlica l'embòlia amniòtica (penetració del líquid amniòtic en els vasos sanguinis de l'úter), un rar i greu problema que es pot produir durant el part amb una freqüència estimada d'1 en 30.000 gestacions.

A partir d'avui, hi haurà més alarma social sobre els efectes de les retallades en la sanitat catalana i les llevadores i els metges hauran de respondre a mil preguntes nervioses de les prenyades sobre què carai és l'embòlia amniòtica.

Isabel, bella i tendra mare de lloguer amb passat prostibulari, restaràs per sempre més en la memòria de l'audiència de TV3.

La vicedegana i el luxe

La vicedegana de Turisme de la UdG, Maria Rosa Collell, ha aparegut en el programa de TVE, "Comando Actualidad" (vídeo) comprant en una habitació d'un hotel diversos productes de luxe per a regalar al seu marit: unes sabates, una bossa i unes ulleres. En total 2.640 euros.

"No ha preguntado usted ningún precio. Para usted el precio es secundario", li diu la periodista. "De momento si, secundario. De momento si.", contesta ella.

Aquesta escena en un showroom queda molt autèntica però, segons ha dit un col·laborador de l'empresa venedora, es tracte d'una escenificació en la qual la vicedegana es va prestar, per amistat, a fer d'"actriu".

En temps de crisi i amb el càrrec que ocupa Maria Rosa Collell, podia haver escollit un altre paper més "autèntic" i raonable. Per exemple, i sense anar més lluny, el de vicedegana preocupada per les retallades que pateix la universitat pública...

• Alumnes i personal retreuen a Geli que no defensi la UdG

• Milers d'estudiants protesten contra el “desmantellament” de la universitat pública

Foto: La vicedegana, en primer pla, en una escena de "Comando Actualidad".  

Un defecte químic

“El sentiment és un defecte químic dels perdedors”. Un gran diàleg a l'escena final del capítol 1 de la segona temporada de Sherlock (BBC). La intel·ligent i freda dominatrix Irene Adler (Lara Pulver) té guardats a la memòria del seu mòbil tot un seguit de secrets per posar al país de genolls. Sherlock Holmes (Benedict Cumberbatch) haurà de trobar la clau de pas per accedir-hi. Entre els dos personatges s'estableix una singular relació d'amor odi.

Sherlock: - T'has deixat portar. El joc era molt elaborat. Estaves gaudint massa.

Adler: - Massa?. Mai és massa.

S: - Gaudir de l'emoció de la cacera està bé. Sospirar amb l'emoció del joc ho entenc perfectament, però el sentiment...El sentiment és un defecte químic dels perdedors.

A: - Sentiment, però que dius?

S: - Tu

A: - Per Déu. Pobrissonet. No creuràs de veritat que m'interessaves?. Sherlock Holmes, l'intel·ligent, el gran detectiu de la gorreta...

S: - No. Perquè et vaig prendre el pols. Accelerat. Pupil·les dilatades. Suposo que John Watson creu que l'amor és un misteri per mi, però la química és senzillíssima i molt destructiva. Quan ens vam conèixer em vas dir que la disfressa sempre és un autoretrat. Quina raó tenies!. La combinació de la caixa forta, les teves mesures corporals...però això és molt més íntim. És el teu cor i mai hauries de deixar que dominés la teva ment. Podies haver triat un número a l'atzar i haver-t'ho emportat tot. Però no vas poder resistir-ho. Sempre has donat per fet que l'amor és un desavantatge perillós. Gràcies per la teva prova definitiva.

A: - Tot el que vaig dir era mentida. Jo estava seguint el joc.

S: - Ho sé i ara estàs perdent.

I mentre acaba de dir això, Sherlock escriu en el mòbil la clau de pas que la freda Irene Adler havia ideat deixant-se trair pel cor: SHER  

Sir Arthur Mas a TVE

Avui, a la tertúlia de La Mañana, el magazín matinal de TVE presentat per Mariló Montero, han rebatejat al president Mas convertint-lo en Arthur.

Hem trobat a faltar, això sí, un vídeo amb el molt honorable Arthur assegut al costat de lady Jane Ortega i enardint amb una arenga pro-retallada als cavallers de la Taula Rodona Louis Recoder,  Andrew Mas-Colell i Joseph Louis Cleries.

Imatge 1. Captura de pantalla del programa La Mañana.

Imatge 2: Lord Farquaad de la pel·lícula Shreck té una raonable semblança amb el president Mas.

Cinema escombraria

 

El Canal + Xtra es presenta com “una oferta exclusiva que busca ser divertida, audaç,  avantguardista, irreverent i de gran qualitat”. Suposo que fomentant aquest esperit descarat i alegre i deixant per una altra ocasió la premissa de la qualitat, aquesta matinada han emès la producció italiana “La espada salvaje de Krotar”, una pel·lícula que, en un atac de sinceritat, el mateix canal de pagament reconeix a la seva plana web que és un plagi de “Conan el bárbaro” “molt divertit per la seva incomparable ineptitud”. I, per si el teleespectador encara no estava convençut de la conveniència inexcusable de veure el film, remata la jugada amb una frase taxativa: “Completament cinema escombraria”.

Hi he tret el nas un moment i, en efecte, els de Canal + Xtra tenien raó: la merda cinematogràfica saltava de la petita pantalla fins arribar als peus de l'espectador curiós i atrevit. Coses de la programació d'agost.



Imatge: captura de pantalla de la plana web de Canal + Xtra.

Vídeo: Escena d'acció de la pel·lícula amb els protagonistes caient per unes "perillossíssimes" cascades.

La noia que camina per la sorra

No heu tingut mai la temptació de saltar-vos les convencions, les regles que marquen el dia a dia?. El grup Pastora ens ho proposa amb la seva cançó “La vida moderna”. Per cert, la noia del vídeo que camina per la sorra fent playback no és l'actriu i vocalista de Pastora Dolo Beltrán sinó Gina Tost, reportera, blogera i col·laboradora del programa “Generació Digital” (Catalunya Ràdio i canal 33). El curiós del cas és que aquest vídeo ja ha tingut més de 182.000 visualitzacions i apareix en primer lloc a Youtube quan es fa la cerca utilitzant les  paraules clau “Pastora” o “La vida moderna”.

La Dolo i la Gina es van conèixer ahir a l'emissió radiofònica de “Generació Digital” i la cantant es va mostrar gratament sorpresa en descobrir que qui tenia al davant és “la noia que camina per la sorra”.

Mocs periodístics

Amb la galipàndria al damunt però sempre al peu del canó. Així és de dur el periodisme. Al carrer, en un ambient gelat i en un directe davant la càmera el regalim nassal no queda gaire estètic però tot sigui per la noticia.

Robant la carn als lleons

Human Planet és una nova sèrie documental de la BBC dedicada a explicar les relacions entre l'espècie humana i els diferents entorns naturals: els deserts, les selves, l'àrtic, els prats, els rius, les muntanyes, els oceans i, també, els espais urbans.

La producció, que s'acaba d'estrenar a Gran Bretanya, consta de vuit capítols de cinquanta minuts gravats en una quarantena de països i ofereix, com es pot veure en el vídeo de dalt, unes imatges realment espectaculars.

Hi ha escenes sorprenents com la que mostra el següent vídeo en el qual tres caçadors Ndorobo de Kenya desafien a una quinzena de lleones i lleons per emportar-se la carn d'una presa...

I sobreviuen a l'experiència. 

A TV3 creix el dèficit català

El magazine de la tarda de TV3 -“Divendres”- és un bon programa  que sap connectar amb l'audiència tocant els temes d'actualitat d'una manera interessant i , a alhora, entretinguda. Això no li treu, però, que alguna vegada pugui caure en errors.

Avui a la tarda, per exemple, si el president Artur Mas mirava la televisió catalana -la nostra- se li hauran posat els pèls de punta en descobrir que el dèficit de la Generalitat puja ni més ni menys que a 21.164 milions d'euros quan segons els darrers números del conseller Andreu Mas-Colell és de només uns 7.000 milions.

Val a dir que immediatament desprès d'aparèixer el gràfic en pantalla, el col·laborador del programa, l'economista Xavier Sala i Martín ha aclarit que es tractava d'una errada i que la xifra dels 21.164 milions correspon al dèficit del conjunt de comunitats autònomes.

Tot i estar atrapat pel malson dels números vermells, l'honorable deu haver respirat relativament tranquil.

Boardwalk Empire: efectes digitals

Boardwalk Empire és una sèrie de televisió nord-americana que actualment emet Canal + i que està situada a Atlantic City als anys 20 durant la Llei Seca. Polítics, gansters -entre ells un jove Al Capone- i policies protagonitzen aquest drama que compta entre els seus productors executius amb Terence Winter (Los Soprano) i Martin Scorsese, qui també ha dirigit l'episodi pilot d'aquesta sèrie emesa en els Estats Units pel canal HBO i de la qual ja es prepara la segona temporada.

En el següent vídeo, centrat en Boardwalk Empire, es poden veure els sorprenents efectes digitals emprats actualment en les produccions d'època per substituir els clàssics decorats o per evitar el rodatge -amb costosos desplaçaments i llargs tràmits administratius- a localitzacions reals.



Via: Llista Folre i Manilles

El conill de la Belén Esteban

La Organización Interprofesional Cunícula (Intercun), integrada per empresaris de  la producció, transformació i comercialització de la carn de conill, ha iniciat una campanya per promoure el consum d'aquestes bestioles herbívores.  La mussa de la campanya és ni més ni menys que la princesa del poble Belén Esteban, a qui, a més d'haver-la de suportar dient bestieses a la televisió i al capdavant d'algunes enquestes sobre predileccions polítiques, ara ens apareix glosant el conill. “Quien no come conejo – assegura en un dels vídeos promocionals- és porque no quiere”.

Doncs no, no vull.

Ja m'agradava ben poc la carn de Bugs Bunny però ara, digueu-me llepafils, encara em farà menys gràcia imaginar-me queixalant -amb perdó- el conill de l'Esteban. Per més propietats gastronòmiques i nutricionals que tingui la criatura.

Una miss per terra

Lluir el somriure exigible a tota miss és complicat, sobretot si, com li ha succeït a Laury Thilleman ( Miss França 2011), la conviden a “On n'est pas couché”, el show televisiu de Laurent Ruquier a France 2 i li deixen anar el còmic Jonathan Lambert fent el paper de Damien Baiser, un personatge foll i repugnant sotmès durant llargs mesos a abstinència sexual...

Tocans els ous d'un dinosaure

Els televidents que seguien ahir a la tarda per TV3 el magazine “Divendres” suposo que van quedar sorpresos en veure imprès a la pantalla el següent anunci:

“D'aquí a un moment, el Xavi Coral tocarà els ous d'un dinosaure”

Contràriament al que es podia pensar, no es tractava de cap entrevista insolent a Manuel Fraga, el dinosaure de la política espanyola, sinó d'una conversa amb Bernat Vila, uns dels investigadors de l'Institut Català de Paleontologia que treballen en el jaciment de Coll de Nargó, el niu d'ous de dinosaure més gran d'Europa.

Efectivament, Xavi Coral va aparèixer poc després amb un objecte a la ma del tot innocent: una simple rèplica d'un dels 140 ous de 70 milions d'anys enrere que s'han localitzat a aquell indret de l'Alt Urgell.

Sentit de l'humor no els manca a TV3.

Les bessones i el mirall

S'agafen dues bessones amb talent interpretatiu, se les posa en un lavabo públic separades per un vidre i ja tenim la broma muntada. Les persones innocents que cauen a la trampa fan com els vampirs que, per manca d'ànima, mai no veuen la seva imatge reflectida en el mirall. Un cop recuperades de la sorpresa i assumida la seva naturalesa vampírica, ja poden sortir de nit al carrer i començar a fotre queixalades...   

Els malvats de "La Riera"

En ple post franquisme, en el disc A Madrid (1977), Quico Pi de la Serra hi va incloure una de les seves cançons més corrosives: “Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol”

 

De fills de mala mare n'hi ha molts, fins i tot a la telenovel·la de TV3  “La Riera”, que diumenge a la nit tanca temporada amb un capítol especial. A part de les magnífiques interpretacions i un guió interessant, el gran èxit de la sèrie es basa en la personalitat polièdrica dels personatges. Ni els dolents són només dolents, ni els bons són únicament bons. Segur que hi ha prou dolenteria per tapar el sol d'en Pi de la Serra, però en aquest culebrot la majoria de malvats també tenen cor i, en tot cas, malgrat viure a l'escenari de la ficció, són personatges que podrien ser perfectament reals.

Avui, a la tertúlia del magazine Divendres dedicada a “La Riera” hi han assistit com a convidats els actors Mercè Sampietro (Mercè) i Pere Arquillué (Claudi) i el director argumental de la sèrie David Plana. Com sempre, els espectadors podien anar enviant missatges i un d'ells, just quan intervenia el “dolent” Claudi assegurava el següent:

“És com la mateixa vida. Tinc un germà tan fill de p... com en Claudi”.

El que dèiem, la gràcia del culebrot de TV3 és que toca de peus a terra i que tots els espectadors, mentre miren el televisor,  poden estar pensant en la seva particular i ben real riera.

"El otro campeón" de Gol TV

Gol TV ofereix avui a les 9 del vespre un especial que recull les millors jugades i gols del Real Madrid al llarg de la passada temporada.

Segons una nota de premsa d'aquest canal de pagament, “son muchos los que opinan que este año deberían de haber sido dos los campeones de Liga, pues tanto merengues como culés, con 96 y 99 puntos respectivamente, han sido merecedores de obtener el título de Liga. GOL TELEVISIÓN también quiere rendir homenaje a la gran campaña realizada por el Real Madrid con este espectacular reportaje”.

Per cert, el programa porta per títol “Madrid: el otro campeón”.

“Otro campeón”?

De què?

En ple Mundial 2010, el que ha de fer Jaume Roures per intentar treure el mal regust de boca a la decebuda clientela merengue!

Com deia el baró de Coubertain “l'important no és guanyar sinó participar” i, com deu pensar Roures, "qui no es conforma és perquè no vol"...

Rebolcada en 3D

La novaiorquesa Jennifer Stweart va anar amb un grup d'amics a veure una pel·lícula porno en 3D i nou mesos més tard va parir un nen negre. Jennifer, que és una dona blanca, assegura que no li va posar banyes al seu marit, Erik Johnson un militar també blanc destinat en aquell moment a Iraq, i sosté que la prenyamenta és un efecte secundari de les tres dimensions. Segons la seva insòlita versió, el nano és fill de l'actor porno que protagonitzava el film, un vigorós negre a qui Jennifer no ha tingut el plaer de tenir més a prop que el que permeten les ulleres 3D. S'ha tractat doncs d'una rebolcada virtual amb conseqüències físiques, una tesi que el marit, un home bregat en mil batalles, vol atribuir als avenços de la tecnologia: “Es sospitós, però les pel·lícules en 3D són tan reals...Amb la tecnologia actual tot és possible”, ha dit Johnson.

Parlant de les tres dimensions, ahir, Canal + va retransmetre, des de la plaça de Las Ventas, la primera cursa de braus en 3D. Sort que la Jennifer no la va veure perquè si hem de fer cas a la llegenda de virilitat dels toreros, la novaiorquesa podia haver rebut, a més d'alguna cornada, un reguitzell d'intimes estocades per part dels matadors Rubén Pinar, Sebastián Castella i El Cid, els quals, segons les cròniques més malèvoles, van protagonitzar un espectacle patètic i prenyat d'incompetència. Gairebé com si tinguessin el cap i alguna cosa més en un altre lloc.

Ves a saber si dintre de nou mesos apareixerà una Jennifer espanyola fent el paseillo pels programes del cor i atribuint la seva misteriosa maternitat als efectes 3D del decodificador iPlus i del televisor LED darrera generació de Samsung. Res preocupant, només danys col·laterals de la tecnologia...

Foto: Jennifer Stweart amb el seu fill.

Visca Telefónica!

A partir d'ara, tots els productes que comercialitza Telefónica a l'estat espanyol i més endavant al mercat d'Amèrica Llatina, passen a dir-se Movistar. Així, per exemple, l'ADSL de Telefónica ja es diu Movistar ADSL i Imagenio canvia de nom i es presenta davant els clients com a Movistar Imagenio o Movistar TV, segons el països.

La operadora només farà servir la marca Telefónica en l'àmbit corporatiu, és a dir per la relació amb les grans empreses, els accionistes i els treballadors, mentre que a Europa es continuarà utilitzant la marca O2 provinent de l'operador de telefonia mòbil britànic que va ser adquirit per l'empresa espanyola l'any 2005.

Segons fonts de la multinacional, el canvi de denominació comercial respon a una necessitat d'“adequar-se al mercat i a les noves exigències dels clients; major convergència, unificació de continguts multimèdia i accessibilitat a noves xarxes de comunicació i tecnologies”.

Com a client exigent i inconformista,  estic pletòric de satisfacció. Ja no m'hauré de queixar més de la lentitud exasperant amb qual  l'ADSL de Telefónica circula pels meus ordinadors ni de la impossibilitat absoluta de contractar Imagenio en el meu barri. Ara ja em puc lamentar d'utilitzar els serveis (o de no poder-ho fer) de Movistar.

Visca la novetat. Visca Telefónica i el seu departament de màrqueting!.