El procés i el bambú japonès

En els temps políticament frenètics que estem vivint convé recordar la faula del bambú japonès. Quan el pagès sembra la llavor ha de ser conscient del que té entre mans. Ha d'adobar el terreny i regar-lo constantment fins que, al cap de set anys, la planta donarà senyals de vida. De sobte, en sis setmanes, brotarà i creixerà fins a superar els trenta metres d'alçada. No és un cultiu per impacients. Discretament, amb perseverança, el bambú haurà fet el seu camí i, pletòric d'energia, tocarà el cel. El bambú és jove i fort però no oblida que, ara que és a la vista del món, ha de tenir estratègies per fer front amb èxit als embats que l'esperen a la seva vida d'adult. Així, aprendrà a doblegar-se quan bufi el vent i, desprès, amb el déu Èol esgotat, arribarà la calma i recuperarà la seva posició sense haver patit cap dany.

Com li passa al bambú japonès de la nostra faula, el procés català ha crescut però requereix, si es vol assolir l'èxit, deixar de banda dogmatismes juvenils estèrils i aplicar estratègies d'adult per avançar plegats. I fer-ho aprofitant el lideratge més fort. Ja vindran temps per escollir entre els diferents colors el que considerem millor. Ara cal actuar amb intel·ligència i gestionar amb flexibilitat i habilitat les nostres forces. Exactament com faria el bambú per plantar cara al vent tramuntanat que ve de les espanyes.

Temps de plantes carnívores a Girona

Temps de flors a Girona. Temps, com diu la tinenta d'alcalde Isabel Salamaña, de passejar i despertar els sentits. És el moment per visitar els 35 espais, 16 jardins i 62 patis del barri vell i d'altres indrets de la ciutat que integren la 53ª edició de l'exposició floral, un dels màxims atractius turístics de Girona. L'alcaldessa Anna Pagans ha trobat la definició exacte: "Meravellosa combinació de la pedra i de la flor".

Bellesa burgesament ben ordenada, de mirar, olorar i no tocar.

El ciutadà X ha dedicat tot el matí a passejar amunt i avall per l'escalinata de Sant Martí, Sarraïnes, el claustre de la catedral, Sant Pere Galligants, els Jardins d'Alemanys, el monestir de Sant Daniel, els Jardins de la Devesa...

Torna esgotat al seu barri, a Fontajau, i descansa uns instants en un dels bancs de fusta de la zona esportiva. Tanca els ulls i de sobte una planta carnívora típicament gironina li puja per l'entrecuix, s'embolica al seu coll com una serp gegant de l'Amazones i li xucla el darrer bri de vida.

Surant a un metre per damunt del seu cos, l'honrat ciutadà X, que sempre ha pagat els impostos, recorda els elogis de l'alcaldessa a la brigada municipal pel treball intens que han fet per deixar l'exposició a punt.

El ciutadà té temps, això sí, de lamentar que els jardiners s'hagin oblidat de treure les males herbes que l'estan devorant. Però es mostra comprensiu. És el risc de viure en un dels barris perifèrics de la ciutat coneguda pel seu meravellós "Temps de flors".

Ara el banc, mig cobert per les plantes, torna a estar lliure. A l'espera de la següent víctima.




Foto 1: Muntatge de Temps de Flors a les escales de la Pera. / Jordi Soler (El Punt)

Foto 2: Banc de fusta cobert d'herbes a Fontajau. / Toni Dalmau