dissabte, 28 de maig del 2005

La corona d'espines d'en Maragall


La polèmica foto Posted by Hello

Pasqual Maragall ha reconegut públicament que a Jerusalem va cometre una “estupidesa” al retratar a Josep-Lluís Carod-Rovira amb una corona d’espines davant el Sant Sepulcre. És el que té anar de polític enrotllat trencant el protocol.

A la polèmica fotografia, Maragall i Carod-Rovira apareixen contents i satisfets com dos turistes en plenes vacances, oblidant que el primer és president de Catalunya i el segon líder d’un partit en el Govern, i que no estan precisament de vacances sinó de viatge oficial en una de les zones més conflictives del món.

Josep Tarradellas va dir una vegada que el protocol “és l’expressió màxima del poder”. Els polítics catalans no han d’actuar com uns robots, però haurien de saber que el poder que administren està permanentment vigilat per aquells que aprofitaran qualsevol relliscada protocol·lària per sucar-hi pa. I tampoc es tracta d’estar sempre demanant disculpes...

dijous, 26 de maig del 2005

Ressusciten el Foro Babel

El diari El Mundo informa avui que un grup de professionals i d’intel·lectuals, entre ells Albert Boadella, Félix de Azúa, Iván Tubau, Eugenio Trias, Francesc de Carreras i Arcadi Espasa, han decidit crear una plataforma contra la “uniformitat nacionalista” de Catalunya.

Els promotors de la idea, que ve a ser com un despertar de l’adormit Foro Babel, del qual van formar part en el seu moment alguns d’ells, presentaran un manifest el proper 7 de juny i, a mig termini, tenen previst crear un partit que, segons El Mundo, defensarà els interessos “de molts catalans que, tot i això, no es senten nacionalistes”.

El diari de Pedro J, favorable sempre a aquests tipus d’iniciatives, explica que els signants del manifest consideren que s’està produint “una espècie de persecució contra els catalans que s’expressen en castellà” i que l’existència dels pactes del tripartit i la “línia catalanista” de Josep Piquè en el PP de Catalunya, ha fet empitjorar les coses en relació a la llarga etapa convergent.

Ja ho entenc que estiguin indignats.


Boadella, Espada, Tibau i companyia quan van al quiosc no poden comprar cap diari ni revista en castellà; quan volen anar al cinema troben la programació farcida de pel·lícules en català; a la llibreria tenen feina en localitzar una novel·la en castellà; a les botigues tothom els parla en català i els productes que s’hi venen estan exclusivament etiquetats en la llengua d’en Fabra; a Internet no hi ha qui pugui navegar si no sap català i quan posen la tele, perquè els intel·lectuals també perden hores davant la petita pantalla, només els hi surt teleescombraria en català.

En definitiva ho passen fatal. És normal doncs que vulguin traduir la seva pena en un manifest contundent contra el tripartit i que desitgin recollir en forma de vots la indignació popular que, indiscutiblement, omple carrers i places.

Això si, no queda clar quina ideologia tindrà aquest partit. El Mundo assegura que és situarà “a l’esquerra del PP”, que és, en definitiva, com no dir res.

divendres, 13 de maig del 2005

El deportat imaginari

La representació ha durat molts anys però finalment s'ha acabat. I la sorpresa ha sigut majúscula. Enric Marco, fins ara president de l'Amical de Mauthausen, ha reconegut que no va estar mai presoner del camp de concentració de Flossenburg ni de cap altre camp nazi sinó que va marxar voluntàriament a treballar a Alemanya el 1941 i va tornar el 1943 després d'haver estat detingut, empresonat i alliberat per la Gestapo. Marco, considerat el representant més emblemàtic dels deportats de l'estat espanyol, ha justificat l'engany dient que el seu ingrés imaginari a Flossenburg havia estat una invenció per poder fer arribar amb més facilitat a la gent el missatge sobre l'Holocaust.

Vaig tenir ocasió de tractar aquest sorprenent personatge en motiu d'un viatge a Alemanya durant el qual vàrem visitar el camp de concentració de Ravensbrück. Venia amb nosaltres la Neus Català, supervivent d'aquest camp. En Marco ens explicava històries de la seva "estada" a Flossenburg, totes colpidores i alguna d'elles fins i tot cinematogràfiques com la partida d'escacs jugada contra un militar alemany, un desafiament que, segons ell, va guanyar després de superar els dubtes sobre si s'havia de deixar vèncer per conservar la vida o aprofitar l'ocasió per derrotar un nazi.

En aquell viatge, a més del testimoni de Neus Català, vam "reviure" l'horror nazi a través dels seus ulls, i aquesta és una de les coses que commocionen més una vegada descobert l'engany. Durant molt de temps, en Marco ha estat capaç d'enganyar a periodistes, a polítics, a assistents a les seves conferències i a centenars de nens de les escoles a les quals es presentava com un supervivent de l'extermini i un lluitador de la resistència. Ho feia amb absoluta militància i convicció i la paradoxa de tot plegat és que gràcies a les seves xerrades molta gent ha conegut les circumstàncies històriques de l'infern nazi.

Perfectament integrat en el seu paper com un magnífic actor i amb una bona capacitat d'oratòria, Marco ha estat capaç d'emocionar a tothom convertint-se en la veu dels autèntics deportats i explicant coses terribles que aquests, per haver-les patit en pròpia pell, tal vegada no haurien pogut exposar tant bé com ho ha fet ell.

Els negacionistes es recrearan ara en la història d'aquest farsant, però els fets són els fets i van més enllà d'una persona que per afany de protagonisme o per les raons abans exposades, s'ha disfressat amb una personalitat que no li pertocava en lloc de limitar-se a ser un eficient divulgador de la memòria històrica. Enric Marco ha interpretat el paper de la seva vida, però a Mauthausen, a Flossenburg i molts altres camps hi van estar i hi van morir els personatges reals amb els que ell es volia emmirallar. I aquest si que és un fet incontestable.

dimecres, 4 de maig del 2005

Avaria a Telefónica

Avui a la botiga de Telefónica a Girona tenen un greu problema que s’ha afegit a les habituals cues de clients: s’han quedat sense línia per culpa d’una avaria. I tenen també un maldecap més: els serveis tècnics estan avisats però no els arreglen el problema. Una de les treballadores de la botiga m’ho explica posant cara de víctima. La mateixa cara que hem posat un dia o altre tots els clients de Telefònica.