Màquines d'escriure USB

El concepte consisteix en innovar l'obsolescència. Ara que, devorades per la informàtica, estan tancant les darreres fàbriques de màquines d'escriure tradicionals (uns estris que, segons sembla, sobreviuen només entre reixes) , a algú se li ha acudit una tecnofricada retro: convertir les antigues màquines mecàniques en teclats d'ordinador conservant l'encant del soroll característic del tecleig de tota la vida i del retorn del carro. L'invent té com a nom comercial USBTypewriter i consisteix en un adaptador USB que es munta a la part posterior de la màquina i es connecta a l'ordinador. Serveix tant per a PC, Mac o fins i tot iPad i permet escriure tant a la pantalla com en paper. Els nostàlgics als quals els agradi el bricolatge i vulguin reciclar la seva vella Olivetti, Olympia o Remington poden comprar el kit USB i muntar-lo ells mateixos, mentre que els que no siguin manetes tenen a la seva disposició via internet una botiga on adquirir diferents models de màquines d'escriure USB.

Pot ser una bona opció per algun escriptor i periodista nostrat que, a aquestes alçades, encara farda d'escriure amb la màquina de tota la vida i d'entregar els seus treballs en paper (donant feina, això sí,  als qui desprès els toca entrar el text a l'ordinador). Només se'ls hauria d'advertir d'un petit detall: el text en pantalla no es pot corregir amb Tipp-Ex ...

Foto: Prohibit fer servir Tipp-Ex a la pantalla (observeu que el braç no pertany a la dama...). / Via: Esteve Valentí

Un teclat senzill

QWERTY?. Desenganyem-nos. ¿Per a què volem a l'ordinador tantes tecles que mai no fem servir? 

Aquí podeu veure un teclat senzill i efectiu.

I encara a algú li sobrarà alguna tecla!

Un robot tot terreny a Economia?

 

El laboratori de robòtica de la Universitat de Califòrnia del Sud ha creat aquest fantàstic minirobot capaç d'aprendre a superar obstacles, una cucada de la tecnologia, que destaca, com podeu veure en el vídeo, pel seu inesgotable esperit de superació.

I si poséssim a treballar aquest insecte metàl·lic en el Ministeri d'Economia?

Un amic de la llista Folre i Manilles considera que és una mala idea: “En el ministeri - assegura- li traurien les piles”

Via: Microsiervos

El ratolí punt G

Aquest ratolí -diguem-ne- eròtic és una proposta, per ara només damunt el paper, del dissenyador ucraïnès Andy kurovets. El seu creador l'ha batejat amb el nom spot G (punt G) i vista la denominació i  les formes suggerents del mouse no cal afegir-hi més paraules. Ens limitarem a reproduir un comentari divertit d'un lector o lectora del web Yanko Design:

"Great design. Unfortunately most men won’t be able to find the scroll wheel"

És a dir: “Bon disseny. Malauradament la majoria dels homes no podran trobar la rodeta de desplaçament”

Hi ha vida més enllà de Word

 Aprofitant la sortida fa unes setmanes de la versió beta de la suite Office 2010, a l'edició d'avui d'El País publiquen una informació titulada “Hay vida más allá de Word”. L'autor de l'article presenta diverses alternatives a l'editor de textos de Microsoft: Scrivener, un programa només per a Mac dirigit a usuaris que hagin d'escriure projectes llargs (llibres, guions de cinema etc), WriteRoom, un editor absolutament minimalista també per Mac, Docs, el servei en línia de Google i el Lotus Symphony d'IBM.

Inexplicablement, l'article oblida la màxima alternativa en programari lliure a l'Office de Microsoft: la suite gratuïta OpenOffice. Per no parlar d'altres opcions, també en sofware lliure com Abiword o el NeoOffice, la versió de l'OpenOffice nativa per a Mac. I és que, efectivament, hi ha vida més enllà del Word.  

En Millet ja té bitllet

No. Ni el Banc Central Europeu, ni el Banc d'Espanya ni la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre han perdut l'enteniment. El bitllet de 500 euros amb la imatge d'un Fèlix Millet somrient és del tot fals i forma part de la publicitat d'un llibre que surt avui a la venda: “Les barbaritats de Fèlix Millet”. Es tracta d'allò que en el món editorial és coneix com un instant book, un llibre fill de la més rabiosa actualitat, una obra de 160 planes escrita a velocitat exprés per Saül Gordillo, director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i ex company d'El Punt.

Segons l'editorial Ara Llibres, “'Les barbaritats de Fèlix Millet' recull els fets i només els fets, nus i eloqüents, d'un cas que ha sotragat de dalt a baix l'opinió pública catalana. Perquè no cal afegir ni treure res per mostrar amb tota la seva contundència les dimensions d'un dels escàndols més importants dels últims anys al nostre país.”

Per cert, un detall curiós: el fals bitllet d'en Millet està tan ben fet que fins i tot aconsegueix enganyar al Photoshop. Quan s'intenta editar la imatge, el programa mostra el següent avís: 

Si algú pensava en fer anar la fotocopiadora, se'n pot anar oblidant.

El PC mainadera

Qui deia que, fora de l'oficina, un ordinador només serveix per xatejar i per piratejar música i jocs?

(Vídeo passat per l'amic Esteve)

SuperMacBook

Posem que un bon dia us desperteu amb l'autoestima tan alta per creure que viviu en el Jardí de l'Edèn. Afegim-hi que, seguint els passos d'Adam i Eva caieu en la temptació -ara tecnològica- de mossegar la poma d'Apple. Si us passa això i compreu un MacBook – ja sabeu el que diu la publicitat: més potencia, més capacitat, més tot- no us oblideu d'obtenir prèviament el títol de pilot aeronàutic.

I, sobretot, quan us hi poseu a navegar pels espais inabastables de la xarxa, tingueu sempre la finestra de l'habitació ben oberta...

Internet d'alta densitat...humana

La velocitat màxima (teòrica) d'ADSL que pot arribar a casa meva, a la ciutat de Girona, és de 3 Mbps i, segons Telefónica, fins dintre d'uns mesos no em podran ampliar fins a 6. Vistes aquestes limitacions, m'ha fet gràcia llegir un article d'Héctor García en el Ciberpaís en el qual explica la seva experiència d'internauta resident a Japó. Allà, la velocitat mitjana de les connexions a Internet supera les 80 Mbps i des de fa cinc anys és habitual contractar connexions a 100 Mbps per una tarifa plana mensual inferior als 20 euros.

A Japó, l'ADSL és una tecnologia que ja ha quedat obsoleta gràcies a l'èxit de la FTTH (fiber to the home), la fibra que arriba fins a les cases. Això, apunta García, ha estat possible degut a dos factors. En primer lloc l'alta densitat de població. Una empresa que desplegui la seva xarxa a Tòquio i a la resta de la seva àrea metropolitana podrà donar servei a un públic potencial de 40 milions de persones. En segon lloc, la xarxa de fibra no s'ha de soterrar com succeeix a les ciutats europees sinó que, com la resta de cables d'electricitat o de telèfon, s'instal·la amb pals al llarg dels carrers. Estètic no hi queda però, segons les autoritats, és més segur, efectiu i fàcil de reparar en cas de terratrèmol, una incidència gens estranya en un país com el Japó que té una alta activitat sísmica. Tot plegat redueix els costos d'instal·lació de la FTTH i fa molt ràpida l'expansió de la xarxa.

Clar que si per poder gaudir de les prestacions de la fibra òptica a 100 megues o fins i tot a 1Gbps (com succeeix a Tòquio) he de substituir la tranquil·litat i qualitat de vida del meu barri per l'enrenou i l'estrès d'una metròpoli superpoblada, estil Blade Runner, amenaçada, a més, pels terratrèmols, em quedo amb les meves estimades 3 megues...

• Vídeo: un exemple de superpoblació lúdica en una piscina d'onades a Tòquio:

Error humà a Google

Centenars de milers d'internautes de tot el món han quedat sorpresos avui a a la tarda quan al fer qualsevol consulta a Google, el cercador oferia, com sempre, el llistat d'enllaços però advertia que entrar a qualsevol de les planes podia causar danys a l'ordinador. La primera reacció de l'usuari, en comprovar que l'avís apareixia a totes les cerques, fins i tot -mira quina paradoxa- posant-hi “Google” com a paraula clau (veieu la captura de pantalla), era pensar que la seva màquina estava afectada per un virus contrari a la famosa empresa californiana.


Uns quaranta minuts més tard, el cercador ha tornat a funcionar amb absoluta normalitat i poc després, en el blog oficial de la companyia, la vicepresidenta de cerca de Google, Marissa Mayer ha demanat disculpes i ha assegurat que el problema ha estat degut a un error humà.


L'explicació és la següent: Des del gener del 2006, Google col·labora amb StopBadWare.org per intentar fer front a les planes que contenen programari maliciós, com virus i troians. Aquesta organització sense ànim de lucre manté una llista negra d'adreces potencialment perilloses i Google la fa servir perquè el cercador pugui avisar als internautes quan el resultat ofert en una cerca comporti algun risc. El que ha succeït avui és que a l'actualització del fitxer s'hi ha afegit, per un error humà, el signe "/" que apareix a totes les adreces, amb la qual cosa Google ha interpretat com a potencialment perillosos tots els webs d'arreu del món.


Sens dubte aquest fals positiu tornarà a encetar el debat entorn el paper cada vegada més dominant de l'empresa californiana i el risc que internet s'acabi convertint en un monopoli de Google. Hi ha molts aspectes a discutir però, què voleu que us digui, com a usuari del cercador protagonista de l'episodi d'avui i d'altres eines i serveis excel·lents com Gmail, Calendar, Google Maps, Google Earth, Google News, Google Reader, YouTube i, naturalment, de Blogger, no en tinc cap o ben poques queixes... per més que avui, durant quaranta minuts, s'hagi produït a la xarxa una certa sensació de pànic.

• Nota d'aclariment d' StopBadWare.org atribuint la responsabilitat de l'error a Google
  

Captura de pantalla: El cercador Google mostrant com a "perillosos" els productes de la seva pròpia empresa. / TechCrunch.com

Entre el Barrilete i el Morro

Caja Madrid ha tret un nou dipòsit a 12 mesos que, segons assegura l'entitat d'estalvis, ofereix la màxima rendibilitat del mercat. Es diu “Barrilete cósmico” i encara que agafa un dels sobrenoms pels quals és conegut Diego Armando Maradona – per allò de marcar-li un gol a la resta d'entitats bancaries- a mi em fa pensar amb alguna de les aventures d'humor blanc del TBO.


De fet, si el nom fa a la cosa, de confiança – que és el que manca actualment a l'economia- no me'n dóna gens ni mica.


I parlant de confiança o, més aviat, de desconfiança, Microsoft ha anunciat que a partir de la segona meitat del 2009 llançarà un antivirus gratuït que consumirà pocs recursos del sistema i serà compatible amb Windows XP, Vista i amb el futur Windows 7. Aquest nou producte es dirà “Morro” - si, si, així, en castellà, tal i com sona- i servirà per tapar el fracàs en vendes del paquet de seguretat Windows Live OneCare, que deixarà de comercialitzar-se el juny del 2008.


“Barrilete cósmico” i “Morro”...


Definitivament cal preguntar-se què es prenen o què s'injecten a la vena els genis creatius que posen nom a determinats productes comercials.


Vídeo: Anunci del "Barrilete cósmico" protagonitzat per l'entrenador David Vidal.

Portàtils a prova de micos i d'executius agressius

Fa uns dies parlàvem en aquest blog de les “pizzes Lenovo”, el vídeo publicitari protagonitzat per una àvia que, sense saber el que té entre mans, utilitza un ordinador de la gama Thinkpad per preparar una pizza en el forn. Naturalment, estem davant una història de ficció i el portàtil sobreviu l'experiència.


Avui us porto una altra prova de foc, protagonitzada en aquest cas per un mico que sotmet a tortura un ordinador ToughBook de Panasonic. Aquests portàtils fabricats a Japó són tan resistents que fins i tot s'explica que, a la guerra d'Iraq, un d'ells va aturar una bala salvant la vida a un soldat nord-americà.


Amb aquesta fama de ser el més durs de la classe gràcies a la seva carcassa de magnesi, els ToughBook són emprats habitualment per militars, corresponsals de guerra, expedicionaris i altres professionals que necessiten comptar amb un ordinador a prova de cops.


A la clientela tradicional dels ToughBook s'hi han afegit ara els executius agressius als quals va destinada la nova sèrie 8. Per uns 2.000 euros, els homes d'empresa assetjats per l'estrès ja poden vessar un cafè damunt la seva màquina, deixar-la caure des d'una alçada de 76 centímetres o asseure-s'hi al damunt sense que passi res.


O això, al menys, és el que assegura Panasonic i sembla confirmar el mico, cosí germà de l'executiu agressiu.

• Making-of de la gravació del vídeo

• Test de resistència al qual és sotmès un ToughBook

Via Soitu.es: Portátiles a prueba de jefes

Pizzes Lenovo

Lenovo, el quart fabricant mundial d'ordinadors , ha decidit promoure als quatre vents la fortalesa i resistència dels seus portàtils amb un bon anunci humorístic que té com a protagonista a una àvia que un bon dia decideix preparar una pizza...damunt un Thinkpad.


A la màquina no li passa res, però no ho intenteu fer mai de la vida. Recordeu que és ficció.


Les imatges són divertides però al mateix temps posen els pèls de punta a qualsevol usuari d'informàtica sigui de l'edat que sigui. De fet, podria ser que no fessin gaire gràcia als internautes més veterans com el fictici hacker Atilano o a personatges reals com Andrés Téllez, el cordovès que superada la barrera dels 80 segueix tirant endavant el blog Abuelonet i María Amelia López, l'àvia gallega que l'any passat, amb 95 anys, va guanyar el concurs de blogs de la cadena internacional alemanya de televisió Deutsche Welle (DW), en la seva modalitat en espanyol.


Encara que, pensant-ho bé, tant Atilano, Andrés i María com la resta d'avis blogaires tenen prou sentit de l'humor per agafar-se rient la creativitat una mica tòpica dels publicistes de Lenovo. Ells i elles són la punta de llança que, amb moltes ganes d'aprendre coses noves i amb l'ajud dels joves de la casa i de les institucions, està trencant la fractura digital que provoca l'edat.


Qualsevol dia d'aquests, des del cel dels internautes, la blogaire australiana Olive Riley, que va morir el juliol passat als seus 108 anys, penjarà, ves a saber com, un nou comentari a la seva bitàcola gestionada ara per familiars i amics.


Seran quatre ratlles enginyoses per elogiar l'exquisit sabor de les pizzes Lenovo.




Vídeo: L'anunci de Lenovo difós per la xarxa.

Foto: Olive Riley ballant un can can durant la celebració dels seus 108 anys. / Allaboutolive.com.au

La cara B

El Ciberpaís, el suplement tecnològic del diari del Grupo Prisa, compleix 10 anys i, en motiu d'aquest aniversari, els lectors expliquen anècdotes i primeres experiències personals en el món de la informàtica i de l'electrònica de consum.

Una d'aquestes cartes, enviada per Juan F. Hidalgo, és ben curiosa:

"Cuando estrenamos la primera radio CD, después de explicar a mis abuelos cómo se usaba, tuve que salir de casa inesperadamente. Al volver me esperaban, preocupados. Me dijeron que la radio estaba estropeada, habían dado la vuelta al CD y no leía la cara B."

Aquests avis van intentar aplicar al disc compacte la lògica de l'experiència: si són rodons com els LP o els singles de tota la vida i sempre han existit les cares A i B, és normal que els CD també les tinguin. I si no és així, malaguanyat l'espai que es perd.

Anys més tard anirien apareixent els DVD amb tota la seva varietat de tipus: una cara / una capa (4,7 GB); una cara / doble capa ( 8,5 GB) que, sense tenir cara B, disposen, per explicar-ho de manera planera, de dues cares A situades una damunt l'altra; doble cara / una capa (9,4 GB); i doble cara / doble capa (17 GB). Tot això sense oblidar els nous formats d'alta definició com el Blu-ray (25 GB a una capa i 50 a dues), guanyador de la batalla contra el HD-DVD.

Miracles de la tecnologia que confirmen la intuïció de la parella de jubilats: en aquest estri petit i rodó s'hi havien de poder entaforar més coses.

El "servei tècnic" del monestir

En motiu de la recent presentació per part d'Amazon del Kindle, el lector de llibres amb el qual es pretén popularitzar la literatura en suport digital, s'ha tornat a parlar del llibre tradicional com un dels grans invents de la humanitat. Un objecte formalment senzill, càlid, amigable i idoni per transmetre i preservar coneixements. Un estri, el llibre de paper, que fins ara ha resistit les embranzides de la indústria electrònica per substituir-lo per l'e-book (el fracàs del Sony Reader n'és un exemple).

No es pot negar que aparells com el Kindle aporten avantatges: connexió a la xarxa per telefonia mòbil d'alta velocitat (un llibre baixa en un minut), lectura gratuïta del primer capítol, possibilitat d'anotar-hi textos, capacitat per guardar-hi uns 200 volums (tema interessant tenint en compte les limitacions d'espai dels habitatges actuals), preu econòmic dels llibres (10 dòlars), possibilitat de subscripció a diaris, opció per ampliar el cos de les lletres, llarga durada de les bateries (unes 30 hores), pes reduït (menys de 300 grams) i facilitat de lectura similar a la que ofereix el paper.

Inconvenients? El preu del Kindle (399 dòlars), el format propietari de Mobipocket que no compleix els estàndars, l'obligació d'adquirir els volums a Amazon i el temor dels possibles usuaris a complicar-se la vida amb un nou aparell electrònic quan l´ús del llibre de paper és tan senzill.

¿Quina va ser, però, segles enrere, la reacció de les persones que van tenir a les seves mans els primers llibres? ¿Van necessitar assessorament tècnic per gaudir del nou invent?.

En aquest vídeo se'ns mostra una divertida escena en un monestir on un “tècnic” de l'època intenta assessorar a un monjo sobre l'ús del “nou sistema” anomenat llibre.

D'on surten els iPod?

Els iPod els porten les cigonyes?

No funciona exactament així, però aquest vídeo ens ensenya en un minut com es fabriquen amb tot l'amor del món aquests objectes del desig dels amants de la música i de l'electrònica.

Vía: Un Vídeo al Dia

El Tetris humà

Els oients de “Generació Digital”, un espai injustament tractat pels programadors de Catalunya Ràdio (fora de l'estiu només s'emet els dies festius que cauen entre setmana), han escollit el “Tetris”com el millor videojoc de la història.

Aquest trencaclosques electrònic va ser creat l'any 1985 -diuen que en una tarda- pel programador rus Alexei Pazhitnov i és, sens dubte, uns dels jocs més populars perquè aplega simplicitat d'execució (no exigeix al jugador conèixer complicades combinacions de tecles ni sofisticades regles) però, al mateix temps, aporta prou complexitat de resolució per fer-lo realment entretingut.

La versió original, en blanc i negre i sense música, va evolucionar amb el pas dels anys sobretot a partir del moment en que el videojoc va anar més enllà del control estricte de l'Acadèmia de les Ciències de Moscou -on treballava Pazhitnov- difonent-se a l'estranger. Primer va començar a circular una versió gratuïta per Hongria, després el joc va ser adaptat per a Apple II i Commodore 64 (sembla ser que sense el coneixement del seu creador) i, més tard, Nintendo, en disputa amb Atari, va aconseguir la llicència convertint el Tetris en un dels motius de l'èxit comercial de la portàtil Game Boy.

El 1991, Alexei Pazhitnov va emigrar als Estats Units, va fundar la seva pròpia empresa, va recuperar els drets d'autor que encara eren en mans de L'Acadèmia de les Ciències i des d'aleshores ha treballat en la creació de jocs per Nintendo, Microsoft i per WildSnake Software.

Però si l'origen d'aquest videojoc és rus, els japonesos també hi han volgut aportar alguna cosa més enllà de l'èxit comercial explotat per la Game Boy. Aquí els tenim en un sorprenent programa de televisió en el qual els concursants juguen en viu a una peculiar versió del Tetris caracteritzada per les trompades i les remullades:

• Documental de la BBC sobre el Tetris

Foto 1: Alexei Pazhitnov

Foto 2: Captura de pantalla de la versió original del joc