dimarts, 29 de juny del 2010

La "revolta" de Montilla


Si hem de fer cas al president de la comissió constitucional del Congrés, Alfonso Guerra, l'honorable i sempre prudent José Montilla ha seguit els passos de Lluís Companys i s'ha convertit en un perillós “insurrecte”. Segons ha dit avui Guerra, el president de la Generalitat, fent costat a la manifestació del 10 de juliol contra la retallada de l'Estatut, ha fet una crida a “la sublevación”. És a dir que Montilla ha convocat a la revolta alçant-se contra les tisores rovellades d'una autoritat establerta -el Tribunal Constitucional- que ha necessitat quatre anys per posar-se d'acord per passar per damunt del Parlament de Catalunya, de les Corts Espanyoles i de la voluntat del poble català expressada a les urnes. Una autoritat judicial desprestigiada per la seva politització i amb el mandat més que caducat. Contra aquest artefacte de les Espanyes, si hem de fer cas a Guerra, s'ha revoltat Montilla.

Trec el nas per la finestra, llegeixo la premsa per internet, escolto la ràdio, miro la televisió, però no veig cap indici d'insurrecció. Hi ha emprenyada força generalitzada i fins i tot veus que opinen que el pacte constitucional s'ha esmicolat obrint una esquerda definitiva entre Catalunya i Espanya (adéu somni federalista) , però el partits catalans prou feina tenen en mantenir la unitat (a la mani del 10-J no hi haurà manifest, no fos que amb l'estira i arronsa dialèctic es trenquessin els ous). La revolta només és a la imaginació bèl·lica de don Alfonso, que per alguna raó es diu Guerra i, tal vegada, a la selva neuronal i feréstega d'Alejo Vidal Quadras, que avui ha dit que no entén la satisfacció “angelical” dels seus col·legues del PP davant la sentència del Constitucional: “Creo que hemos alcanzado un punto en el que a los españoles con un resto de honor y de sentido nacional sólo les queda la torre de marfil o la inmolación”, s'ha lamentat l'eurodiputat popular.

Una lectura pessimista que contrasta amb la d'Alfonso Guerra, que no s'ha estat de considerar com a “sensata” la sentència, ja que segons ell afecta a articles importants de l'Estatut i aporta llum constitucional a conceptes que el preocupaven com ara els termes “nació” i “esforç fiscal”.

Sorprèn aquesta satisfacció del diputat socialista quan ell mateix es va mostrar encantat temps enrere del “cepillado” realitzat a l'Estatut per la comissió constitucional del Congrés. Se'n recorden del famós ribot de Guerra?. Doncs bé, ara resulta que el Tribunal Constitucional ha fet un treball més acurat. I si li regalem a don Alfonso un curset de fuster?

Foto: Europa Press

divendres, 25 de juny del 2010

Dràcula i el santcrist


La Conferència Episcopal Espanyola ha difós un document en el qual demana que el santcrist es mantingui a les escoles públiques per transmetre a les generacions futures la identitat i els valors de les societats de tradició cristiana. D'aquest manera, el màxim òrgan dels bisbes s'ha pronunciat davant la resolució sobre els símbols religiosos en espais públics que el Tribunal Europeu de Drets Humans té previst emetre el proper dia 30.

Preventivament, la Conferència Episcopal es llepa la carn abans que s'obri la ferida i en el seu document adverteix que si les nostres societats rebutgen l'herència cultural i espiritual de les seves arrels, es tancaran el camí del futur. “Posar-se en contra dels símbols dels valors que modelen la història i la cultura d'un poble -diu el document- és deixar aquest poble indefens davant altres fonts culturals no sempre benèfiques”. “Això -afegeix la Conferència Episcopal- cega les fonts bàsiques de l'ètica i del dret que s'han mostrat fecundes en el reconeixement, la promoció i la tutela de la dignitat de la persona”.

Els bisbes pretenen fer oblidar als ciutadans d'un estat que, recordem-ho, és no confessional, les lliçons de la història, tant les passades (quants assassinats s'han comès amb l'excusa del santcrist!) com les presents (la pederàstia vestida amb sotana). Encara ahir, la policia va registrar la seu de l'episcopat belga i va incautar l'ordinador del cardenal Danneels a la recerca de proves sobre abusos sexuals a menors...).

No és un moment gaire oportú perquè l'Església doni lliçons d'ètica.

Si es treuen els símbols religiosos dels col·legis , diu la Conferència Episcopal, el poble quedarà indefens.

Indefens davant de què o de qui?  Davant Dràcula?

Lamentablement, massa aules i locals eclesials d'aquestes societats de tradició cristiana han estat cau  de vampirs de carn i ossos amb el santcrist lluent esplendorós en el pit i els desitjos inconfessables a l'entrecuix. Uns episodis foscos que estan sortint a la llum, que malmeten el bon treball social realitzat per una part dels religiosos i que han estat tapats durant temps per aquesta Església que, a més de voler donar lliçons, ara té por del que pugui dir un tribunal internacional sobre els seus símbols.   

dimarts, 22 de juny del 2010

Pròtesi dental peixatera


A una de les peixateries del mercat de la Independència de Terrassa es pot veure aquest rètol:

Si alguien ha perdido una prótesis dental pueden recuperarla en  Información

Llàstima que no quedi clar si el peixater va trobar la dentadura postissa entre els musclos o entre les gambes...

Més que res per saber què no comprar.

I la pregunta del milió: qui pot haver perdut la pròtesi a la peixateria? Un humà o un peix amb problemes dentals que ha finalitzat la seva dura existència al forn d'alguna cuina terrassenca?


Foto 1: Narcís Noguera

Foto 2: Dogguie

dilluns, 21 de juny del 2010

Letizia i un regal de Franco

Festa gran a la premsa del cor (i a bona part de la que no ho és) amb el casament de Victòria de Suècia amb el plebeu de gimnàs Daniel Westling, ara duc de Vastergorland i Cavaller de l'Orde de Serafí, unes noces que el pare de la princesa, el rei Carles Gustau hauria volgut impedir, oblidant -quines coses- que ell es va casar, mira per on,  amb una hostessa de congressos.

La d'aquest cap de setmana ha estat una desfilada de modelets reials en la qual han destacat la infanta Elena, amb un vestit torero de Lorenzo Caprile que li donava un look goyesc tirant a hortera, i la princesa Letizia, que, entregada a  la inspiració de Felipe Varela, va lluir espectacularitat a la festa de divendres amb un paraula d'honor vermell i elegància a la cerimònia de dissabte amb un vestit de gassa nude o, si voleu, color maquillatge (que ve a ser una barreja de tons carn, salmó, beix i rosa pàl·lids).

Respecte als complements (subdivisió joies), Letizia anava coronada amb una diadema floral que, segons explica la col·lega Mariángel Alcázar a La Vanguardia, ja va portar la infanta Cristina en el seu casament, i que va ser ni més ni menys que un regal de Franco a l'aleshores princesa Sofia de Grècia.

Qualsevol demòcrata amb dos dits de front refusaria lluir una peça amb aquest origen però ja se sap, el restabliment de la monarquia també va ser un regal del dictador als espanyols i a La Zarzuela, fidels a la història no deuen tenir gaire manies sobre el tema.

Foto 1: Letizia amb la diadema regal de Franco a Sofia. / EFE

Foto 2: Elena en pla torero. / EFE

dissabte, 19 de juny del 2010

"El otro campeón" de Gol TV


Gol TV ofereix avui a les 9 del vespre un especial que recull les millors jugades i gols del Real Madrid al llarg de la passada temporada.

Segons una nota de premsa d'aquest canal de pagament, “son muchos los que opinan que este año deberían de haber sido dos los campeones de Liga, pues tanto merengues como culés, con 96 y 99 puntos respectivamente, han sido merecedores de obtener el título de Liga. GOL TELEVISIÓN también quiere rendir homenaje a la gran campaña realizada por el Real Madrid con este espectacular reportaje”.

Per cert, el programa porta per títol “Madrid: el otro campeón”.

“Otro campeón”?

De què?

En ple Mundial 2010, el que ha de fer Jaume Roures per intentar treure el mal regust de boca a la decebuda clientela merengue!

Com deia el baró de Coubertainl'important no és guanyar sinó participar” i, com deu pensar Roures, "qui no es conforma és perquè no vol"...

Samaranch amb "perfil d'esquerres"

 
 Ahir a la nit, l'espectre dual de Joan Antoni Samaranch, a cavall entre les anelles olímpiques i l'àliga franquista, es va remoure inquiet quan el servei de premsa del món de les ànimes li va fer arribar un titular encara calent de l'Agència Catalana de Notícies:

El PSC expressa el seu condol per la mort de Samaranch i en destaca el perfil d'esquerres”.

Samaranch? Perfil d'esquerres?

Per culpa de l'ACN, el fantasma d'aquest català universal, mort i incinerat el passat mes d'abril, va passar de la sorpresa a la indignació i de l'emprenyada a l'atac d'histèria, fins que un moment més tard, la trucada d'un diari a l'agència advertint de l'error, va aconseguir retornar la tranquil·litat a l'il·lustre espectre.

El condol del PSC era per la mort de José Saramago, aquest sí, un prohom de notable i indiscutible perfil d'esquerres.

Tot plegat un lapsus periodístic si més no divertit. I qui no s'equivoca mai, que tiri la primera pedra!.

dijous, 17 de juny del 2010

Coses de conills

Una parella en un restaurant.

Arriba el cambrer i pregunta:

- Què prendran?

- Jo de primer amanida de pasta -contesta la dona

- I el cavaller?

- Enciam -contesta la dona

- I de segon?

- Jo filet amb guarnició -contesta la dona

- I el cavaller?

- Enciam!! -torna a contestar la dona.

El cambrer una mica sorprès diu:

- Si el senyor segueix una dieta, podem preparar-li alguna cosa...

I la dona respon indignada:

- SI EL SENYOR FOLLA COM ELS CONILLS, MENJARÀ COM ELS CONILLS!!.


Via: llista Folre i Manilles

dimarts, 15 de juny del 2010

Anunciants indignats


Farts d'esperar durant més tres mesos, dues entitats veïnals del districte badaloní de Llefià han publicat avui, a l'edició del Barcelonès Nord d'El Punt, aquest curiós anunci reclamant ser rebuts per l'alcalde de la ciutat, el socialista Jordi Serra. Els veïns es pregunten si per poder parlar amb el batlle és necessari fer concentracions a la porta de l'ajuntament, col·lapsar amb cotxes el centre de la ciutat, intervenir en el ple o penjar pancartes als carrers.

Entre altres coses, els impulsors de la protesta - la coordinadora de comunitats de veïns del carrer Guasch i la mancomunitat de propietaris del complex residencial de Sant Salvador- volen saber si l'ajuntament es farà càrrec del manteniment de la zona verda que hi haurà damunt dos pàrquings que es construiran en el barri.

En tot cas, si s'estén l'exemple i aquest tipus de protesta impactant comença a proliferar com aigua de maig per les planes dels diaris, desapareixeran les cartes al director i acabarem veient anuncis de malalts protestant per no ser rebuts pel metge (maleïdes llistes d'espera), de ciutadans perduts en el laberint burocràtic de les administracions, de conductors atrapats en els col·lapses viaris, de turistes captius i desarmats en els aeroports, de funcionaris i jubilats esperant recuperar algun dia el poder adquisitiu perdut, d'aturats a la recerca impossible d'un lloc de treball exportat a Xina...

 Potencials anunciants indignats no en mancaran.

En resum, una festa grossa pels departaments de publicitat dels mitjans de comunicació, que, si tenen vista, poden establir fins i tot unes tarifes low cost per aquest tipus d'anuncis.

Així, si ens deixem portar per l'optimisme arrauxat, del creixent malestar ciutadà (avui els sindicats han convocat una vaga que pretén ser general per el 29 de setembre) en poden acabar sorgint els esperats i desconeguts brots verds que no acaben de deixar-se veure al llarg de la inacabable travessia del desert que devora, ara un trosset d'OJD aquí, ara un trosset de pastís publicitari allà, al castigat i desconcertat món de la premsa.

diumenge, 13 de juny del 2010

El nap del senyor ministre


La decisió del govern central de tirar endavant la retallada de sous als treballadors públics ha causat malestar en tots els àmbits dels funcionariat, entre ells la policia. A Huelva, els membres del sindicat Unión Federal de Policía ho tenen clar: menys sou equival a més delinqüència ja que si els agents de l'ordre pateixen una baixada del salari, treballaran “ells” -és a dir Zapatero i els seus ministres- “con la punta el nabo”.

Costa d'imaginar Alfredo Pérez Rubalcaba equipat amb les esplendoroses armes de Rocco Siffredi o de Nacho Vidal detenint lladregots, mafiosos i terroristes. Fa de  mal imaginar i, francament, més val no fer-ho.


Foto: Membres de la UFP manifestant-se dimarts passat a Huelva.

dimecres, 9 de juny del 2010

La maquineta de fer punta de les Sicav

Les grans fortunes que s'amaguen darrera les Sicav (les societats d'inversió de capital variable) tributen només un 1 per cent a l'impost de societats i per a tant estan més que satisfetes fent servir aquest instrument d'evasió legal d'impostos. Com que des del govern central ningú ha donat senyals de voler canviar la situació (no fos cas que el capital tingués un atac de pànic i fugís a l'estranger), els rics-rics, que són, com tothom sap, els que no paguen impostos, s'han mostrat generosos i han encarregat a Xina uns quants milions de maquinetes de fer punta per regalar als contribuents honrats, aquells que no podem amagar res a Hisenda i que encara hem d'aprendre , amb el  llapis a  la ma, a fer molts números.

El rumor sobre aquesta massiva compra està circulant intensament des de fa dies, però no en feu gaire cas. Ja sabeu que si en alguna cosa es caracteritzen les Sicav és  precisament per la seva manca de transparència... 

dimarts, 8 de juny del 2010

La vaga i el coll de Díaz Ferrán


Jornada de vaga a la funció pública i, com era d'esperar, guerra de xifres a l'hora de valorar el seguiment de la protesta. Pels sindicats convocants, un 75 per cent dels funcionaris de l'administració general de l'estat han fet vaga, mentre que pel govern central, només l'han seguida un 15,94 per cent.

Mentrestant, el president de la patronal CEOE, Gerardo Díaz Ferrán ha qualificat la vaga com a “inoportuna, innecessària i injusta” i s'ha atrevit a afegir que “el país no està per vagues, sinó perquè tots hi posem el coll”.

No, si us plau, senyor Díaz Ferrán. Res de posar-hi el seu coll ni les mans. Pel bé del món empresarial i dels treballadors (entre ells el del seu moribund grup Marsans) quedis quiet. No toqui res i esperi confortablement a ser rellevat del capdavant de la patronal. Quan arribi el moment oportú, seran els mateixos empresaris els qui (metafòricament) li tallaran aquest formós coll que ara voldria fer servir per salvar l'economia. Temps al temps. 


Foto: La manifestació dels funcionaris a Barcelona.

dilluns, 7 de juny del 2010

Ofertes de treball


 Fa dies que circulen per la xarxa aquestes ofertes de treball, però no tinc noticia que s'hi hagin presentats candidats: massa feina.

divendres, 4 de juny del 2010

Gaza amb humor

L'assalt militar israelià contra la flota solidària que navegava rumb a Gaza i que ha deixat un balanç provisional d'almenys nou morts i desenes de ferits, és un afer tràgic i sanguinari sense gota de gràcia, però aquest és precisament el mèrit dels humoristes gràfics que s'han atrevit a treure punxa al tema.

Aquí teniu un recull d'acudits publicats aquests darrers dies a la premsa catalana i espanyola.


dimarts, 1 de juny del 2010

Economia sostenible?


Pensions congelades, sous dels funcionaris rebaixats, inversions públiques retallades, promeses de futurs impostos “pels que més tenen”, 4,6 milions d'aturats, una taxa d'atur juvenil per damunt del 40 per cent, un endeutament públic considerable...

I amb la que està baixant, encara es poden veure a Girona, i suposo que en altres ciutats, cartells com aquest anunciant que una determinada obra ha estat finançada pel Govern espanyol. L'objecte propagandístic és d'abans d'ahir quan algú volia fer creure que l'economia era “sostenible”.

Ara fa riure, per no dir plorar. Que el retirin o que el llencin directament al contenidor!

Foto: T. Dalmau