ConfidencialCAT i "els traïdors"

“Agafeu-vos fort!. Els anglesos se'ns caguen a sobre!”, crida el comandant del submarí alemany quan comença la pluja de càrregues de profunditat.

L'escena pertany a la claustrofòbica pel·lícula “U-571” emesa dijous a la nit per TV3. A aquella hora, quan una part de l'audiència catalana estava entretinguda amb el film bèl·lic de Jonathan Mostow, ja havia començat a circular en cercles restringits, i també per internet, el DVD “ConfidencialCAT”. Veient aquelles imatges, més d'un alt càrrec a les planes majors de l'antic Tripartit podia haver cridat el mateix: “Agafeu-vos fort!. Convergència i Unió se'ns caga a sobre!”.

Dintre d'unes hores, CiU repartirà un milió de còpies d'aquest vídeo encartades com a publicitat a les edicions dominicals dels diaris editats a Catalunya, una operació propagandística d'alt cost econòmic i de considerable impacte polític. Avui he tingut ocasió de veure els 55 minuts d'aquest “documental” i s'ha de reconèixer que causa impressió contemplar una darrera l'altre totes les desgràcies i tempestes polítiques que han afectat el govern Maragall.

Naturalment, en tractar-se d'un pamflet electoral elaborat a la cuina d'en David Madí, la mateixa on anys enrere es va coure l'escàndol de les enquestes, estem davant una història de bons i de dolents, en la que a aquests darrers -PSC, ERC i ICV-EUiA- no se'ls reconeix cap mínim encert en la tasca de governar el país. És més, a la caràtula del DVD, Maragall, Carod-Rovira, Saura i, en segon pla, Montilla, apareixen amb l'aire de capos de la màfia, copiant l'estètica dels cartells de pel·lícules de cinema negre com “Un dels nostres” de Martin Scorcese i “Mulholland falls” de Lee Tamahori.

“La suma de tres perdedors no fa un bon govern” diu la veu en off, presentant a Maragall com un polític sense autoritat, a Carod-Rovira com un traïdor i irresponsable i a Montilla com el gran instigador del pacte contra els guanyadors de les eleccions, el polític a les ordres de Madrid, i l'”ombra llargada que aniria omplint de foscor el govern de Maragall”.

L'ús dels colors i de les textures que fa el vídeo forma part de l'ortodòxia del cinema propagandístic: els “bons” en imatges perfectes i a tot color; els “dolents” en blanc i negre o amb escenes amb colors distorsionats, càmera lenta i amb la veu a un ritme diferent de les imatges.

Per vestir el seu discurs, els autors del DVD han agafat fragments dels informatius de televisió. Als veïns del barri del Carmel els han amagat la cara amb un pixelat, evitant així possibles denuncies per haver fet, sense autorització, un ús polític de la seva imatge. Una precaució que, per raons obvies, no han pogut aplicar en el cas de l'escena en que apareix el periodista Carles Francino fent a l'informatiu de TV3 un balanç dels resultats electorals, un ús no autoritzat de la seva imatge que pot acabar amb una denúncia contra CiU en els jutjats.

Dos detalls més a destacar. El vídeo només inclou una referència al PP (la seva hostilitat contra l'Estatut), i en cap moment ataca amb duresa a Zapatero: recorda el famós discurs en el qual el president del govern socialista es comprometia a tirar endavant l'Estatut que aprovés el Parlament, però insisteix en que Zapatero “va reconèixer CiU com una força serena amb la qual es podia arribar a un acord”.

Amb aquest tractament “suau” cap Zapatero, els convergents es curen en salut tota vegada que, si després de les eleccions de Tots Sants, arriben a formar govern, serà amb el líder socialista amb qui hauran de negociar l'aplicació de l'Estatut. Fora d'aquesta precaució, el vídeo de CiU tira pel dret com si els seus estrategues electorals ja donessin per feta la decisió d'ERC de reeditar el tripartit amb el PSC i amb ICV-EUiA. En el DVD, referint-se als republicans, Duran Lleida ho diu ben clar: “A la que puguin, tornaran a repetir i el conseller en cap serà en Puigcercós”.

Els resultats dels comicis de l'1 de novembre dependran de dos factors: de la capacitat del PSC i més concretament de Montilla de fer anar a les urnes als “votants” del PSOE – el vot “adormit” a les autonòmiques i “despert” a les generals- i la recuperació per part de CiU dels votants convergents que es van passar a ERC a les eleccions del 2003. A aquests darrers va dirigit el vídeo que gira l'esquena als republicans i presenta a Artur Mas com a l'únic defensor de la pàtria, com a un home sol davant el perill.

Amb el milió de còpies del DVD repartides per tot Catalunya, podran, a partir d'ara, Carod Rovira i Puigcercós continuar jugant a l'equidistància?. Podran els líders d'ERC mantenir oberta l'opció de pacte amb qui els acusa de traïdors?. Amb quina cara es miraran les bases republicanes el “documental” que aquest diumenge els regala CiU?. Acceptaran, si arriba el cas, que els parlamentaris d'ERC facin president a Artur Mas?.