L'entrevista insolent

Avui, primer dia de la campanya electoral, La Vanguardia ha robat part del protagonisme al polèmic DVD de CiU. I ho ha fet emprant un gènere - l'entrevista insolent- gens habitual a les seves planes. La víctima ha estat el presidenciable del PSC, José Montilla i l'executor l'economista Xavier Sala i Martín, personatge prou conegut pel seu instint provocador.

L'entrevista, primera d'una sèrie de converses que Sala i Martín ha mantingut amb tots els presidenciables, va tindre lloc el passat dia 12 en un restaurant de Barcelona i va acabar com el rosari de l'aurora amb en Montilla abandonant el local després d'acusar a l'economista de ser un “sectari” i un “impresentable”.

Reprodueixo a continuació la part final tal i com ha sortit publicada a La Vanguardia:

Sala Martín: En el último año, usted, o su partido, han conseguido que Esquerra Republicana dejase el Govern, que se convocasen elecciones anticipadas, es decir, que se deshiciera el tripartito, que marchase el presidente de la Generalitat y que el presidente de la Generalitat anterior no se presentase a la reelección, y finalmente que Joan Clos dejase el Ayuntamiento. ¿Detrás de esta cara de buena persona hay un político frío y calculador? ¿O no?

José Montilla: No, hay una buena persona.

S.M.: Hay una buena persona.

M: Hay una buena persona, sí. Y todo esto son afirmaciones absolutamente fuera de lugar, cargadas de prejuicios y falsas, las que hace usted. Usted no pregunta, usted afirma. Usted afirma, no pregunta. Y lo hace desde el desconocimiento, desde los prejuicios y desde el sectarismo. Señor Sala Marí.

S.M: Sala i Martín.

M: Martín, perdón.

S.M: ¿No es verdad que ERC ha sido expulsada del Govern?

M: Esquerra Republicana ha sido expulsada del Gobierno de la Generalitat después de votar en contra del Estatut.

S.M.: ¿No es cierto que el tripartito se haya terminado antes de tiempo?

M. : El tripartito ha acabado antes de tiempo porque el president ha decidido convocar elecciones, el único que podía hacerlo, no yo.

S.M.: ¿No es verdad que el president Maragall no se presenta a la reelección?

M: Sí, pero usted ha formulado la pregunta de otra forma antes.

S.M. :No es verdad que el president Maragall...

M: El president Maragall ha decidido, ha decidido... Adiós. Quiero una cinta de lo que he grabado, una copia.

L'entrevista complerta és pot llegir tant a La Vanguardia Digital com a la web de Sala i Martín, on també hi ha un arxiu sonor.

“La Vanguardia – escriu l'economista- ha decidit no publicar les darreres frases on Montilla perd els nervis i marxa no sense insultar-me fins 5 vegades”.

El fragment desaparegut és el següent, en la seva transcripció original en català:

Montilla : El President Maragall ha decidit, ha decidit… Mira, marxem, Toni, marxem. Adéu. Eres más sectario!!! Ets un impresentable!!

Sala i Martín: Però, a veure...

Montilla : No, no. Vull una cinta del que he gravat, o una còpia. Ets un sectari! Però què et creus! Ets un sectari, ple de prejudicis! Però tu que t’has cregut! Però tu que t’has cregut, tio! Estiguis o no estiguis a Columbia!

Vist el contingut de l'entrevista, sorprèn que el presidenciable socialista no hi anés mentalitzat per fer front a les preguntes d'un entrevistador que fins i tot La Vanguardia defineix a la presentació de la sèrie com a “provocador”, “impertinent” i “tossut”. Un economista amb l'ego com un armari i amb “solucions” liberals per resoldre, segons ell, tots els problemes del món. Un personatge d'ideologia ben diàfana, membre, a més, del patronat de la Fundació Catalunya Oberta, on comparteix el propòsit d'”incidir directament en els estats d'opinió de la societat civil” amb antics alts càrrecs de l'orbita convergent com Joan Guitart, Lluís Prenafeta, Macià Alavedra, Arcadi Calzada i Andreu Mas-Colell.

On eren el dia 12 els assessors de Montilla? Feien pont?

Actualment, quan algú es defineix com a “liberal” cal posar-se en guàrdia. A Madrid, un dels que cada dos per tres treuen aquesta carta de presentació és en Jimenez Losantos...

Avui, a RAC1, Lluis Foix, exdirector de La Vanguardia, actual director de La Vanguardia Digital i un dels periodistes amb més anys d'experiència, reconeixia que l'entrevista patida per Montilla no li havia agradat. “És un tipus d'entrevista que jo no faria”. I referint-se a Sala i Martín afegia, amb sorna, el següent: “Els liberals donen llibertat als altres perquè només pensin com ells”.

Caldrà veure el propers dies amb quin to ha entrevistat Sala i Martín a la resta de presidenciables i a partir d'aquí treure conclusions sobre la intenció, econòmica o política, que ha tingut La Vanguardia a l'hora d'escollir un model trencador amb la seva línia habitual, un estil que s'ha deixat en mans d'un col·laborador extern perquè cap, o quasi cap, periodista polític català, amb dos dits de front, l'hauria volgut emprar.