divendres, 27 d’octubre de 2006

Les memòries de Pujol i el tinter

Finalment, Edicions Proa ha aconseguit fitxar l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol perquè escrigui, o més ben dit, dicti, les seves memòries. La feina grossa, la de redactar i donar forma als tres volums que integraran l'obra, la farà el company d'El Punt, Manuel Cuyàs.

Pujol ja ha publicat diversos llibres, però sembla que aquesta vegada no volia sacrificar, per l'escriure, les seves anades i vingudes com a conferenciant i per això ha escollit a un periodista que li mereix confiança per redactar les 900 planes.

Cuyàs, que actualment és adjunt a la direcció de l'edició de Barcelona d'El Punt, va escriure l'estiu del 2003 un seguit de reportatges en els quals es donava la visió de 20 personatges sobre els 23 anys de govern Pujol. La sèrie, recollida més tard en el llibre “Vint i Jordi Pujol” li va obrir les portes pel que el mateix Cuyàs defineix com “un apropament personal” amb el líder convergent.

Fora de Josep Tarradellas, que el 1989 va publicar a Ja sóc aquí, record d'un retorn” i un llibre pòstum a Planeta "Ja sóc aquí" ni Macià, ni Companys, ni Irla van preservar les seves memòries damunt el paper.

A l'espera del que pugui fer Maragall explicant les seves anades i vingudes dalt del Dragon Khan del tripartit, cosa que, coneixent el tarannà del president, pot ser força divertida, haurem de conformar-nos amb el que pugui dir Pujol sobre episodis com la crisi de Banca Catalana, la caiguda en desgràcia de Miquel Roca o les seves relacions amb Aznar.

Jo, francament, no tinc massa confiança en el gènere de les memòries i, encara menys, si el practiquen els polítics. L'escriptor britànic Robert Louis Stevenson es vanagloriava de tenir una memòria magnífica per oblidar i l'Oscar Wilde deia que només publiquen memòries aquelles persones que ja han perdut totalment la memòria. Per la seva part, el filòsof alemany Arthur Schopenhauer assegurava que cada ú té el màxim de memòria pel que li interessa i el mínim pel que no li interessa.

M'imagino l'amic Manuel Cuyàs escoltant amb paciència infinita els records de Jordi Pujol. Hores i més hores assegut davant una taula presidida per un immens tinter on hi aniran a parar tots aquells retalls de la història més recent de Catalunya que el fundador de CDC haurà volgut deixar enterrats en el cementiri de l'oblit.


Una frase per reflexionar-hi: “Oblidar el que és dolent també és tenir memòria” (José Hernández (1834-1886) Periodista y poeta argentí.


Foto
: Jordi Pujol i Manuel Cuyàs, durant una entrevista per a El Punt / Andreu Puig