diumenge, 8 d’octubre de 2006

Maragallades sense Maragall

CiU i PSC tenen el mèrit d'haver inventat en aquesta precampanya un nou concepte que entrarà a formar part de l'esperat Gran Manual dels Fets i Miracles de la Política Catalana (el futur bestseller que un dia o altre publicarà Edicions 62 o Planeta). L'aportació teòrica d'uns i altres porta per títol Maragallada sense Maragall.


Aquests darrers dies, socialistes i convergents rivalitzen per veure qui posa damunt la taula dels incrèduls votants el plat més absurd, surrealista i inversemblant.

Artur Mas assegura que firmarà les seves promeses electorals davant un notari, amb la qual cosa es suposa que les subvencions per la futura família contenta i feliç (l'esforçada parella carregada de fills i no el plat xinès del mateix nom) mereixeran tanta confiança com el resultat d'un sorteig de Pastas Gallo.

Mira per un, el gremi notarial, que sempre m'ha semblat l'ofici més gris i avorrit del món, aportarà al presidenciable convergent aquella aureola de credibilitat que el propi Artur Mas deu considerar que no l'acompanya. Per que si la té, quina necessitat hi ha que es vagi a gastar els quartos a cal notari?. Donant la ma al senyor Josep o fent un petó a la senyora Rosita n'hi hauria prou. Ni contractes ni punyetes. Vella escola. Paraula de cavaller.

Però els convergents insisteixen a anar a confessar-se amb el notari, com aquell que va veure al mossèn, cosa que, a primer cop d'ull, em provoca uns quants dubtes:

Trobarà David Madí, l'estratega electoral de Mas, un notari que s'arrisqui a donar fe de les promeses d'un polític, posant en perill la seva lucrativa carrera de supervisor del negoci immobiliari i de la propietat de la totxana?

En el cas d'un hipotètic triomf electoral de CiU, s'encarregarà el senyor notari de fiscalitzar els quatre anys d'obra de govern?

Tindrà despatx a Palau?

A quina instància judicial s'hauran de presentar les enfurismades denúncies quan es produeixin els primers incompliments del compromís notarial?

Quan els votants siguin carn de psiquiatre i s'arrosseguin pel carrer amb una urna al cap i el document del notari a la boca, podrà intervenir el Síndic de Greuges o serà competència del Defensor del PP?

Existeix a l'Estatut alguna salvaguarda pels ciutadans decebuts i, en el cas d'existir, és constitucional?

Massa interrogants per una precampanya que hauria de ser més plàcida. I és que de fet, els socialistes tampoc hi ajuden gens ni mica. El secretari d'organització del PSC i cap de la campanya de Montilla, José Zaragoza ha proposat a CiU un megapaquet de debats que inclou un cara a cara televisiu entre els dos presidenciables, emès per a tota Espanya i per a tant en castellà.

Algú pot pensar que al PSC li aniria bé un debat amb aquestes característiques per allò de que Montilla s'expressa millor en castellà i perquè bona part dels votants socialistes tradicionalment “dormits” a les eleccions catalanes utilitzen aquest idioma com a primera llengua i s'empassen la programació Tele 5 i Antena 3. També hi ha altres arguments com el fet que Mas es sentiria més incòmode presentant davant una audiència estatal el seu discurs “identitari” que no pas Montilla amb les seves propostes de “relació” Catalunya-Espanya.

Però l'objectiu dels estrategues socialistes en proposar un cara a cara inasumible per CiU no era aquest. Destapant el tap de les essències i posant el tema lingüístic a primera línia de la campanya , el PSC perseguia que Artur Mas quedés “retratat” davant l'electorat del cinturó industrial de Barcelona (del qual dependran, en bona mesura, els resultats dels comicis) com un presidenciable que es nega a parlar en castellà.

La jugada té un punt de maquiavelisme, però l'equip de Zaragoza ha oblidat que les televisions privades es mouen per un factor que es diu audiència. Tant Tele 5 com Antena 3 ja han comunicat que estan disposades a emetre el debat en prime time però en desconnexió només per a Catalunya. I Artur Mas s'hi ha agafat ferm dient que ell parlarà en català i que Montilla s'expressi en l'idioma que es senti millor. “El fet que el debat es faci a Catalunya no significa que s'hagi de fer en un idioma concret”, ha dit el líder convergent amb el somriure sota el nas.

I per si els estrategues del PSC pensaven amb TVE, fonts de la televisió pública ja han fer saber que el cara a cara es podria emetre per a tota Espanya, però en horari de baixa audiència perquè només afecta a una comunitat autònoma. És a dir que el debat no el miraria ni el senyor d'Albacete o de Cuenca, a qui el que pugui dir Montilla i Mas no li importa gens ni mica, ni el senyor d'Hospitalet, Cornellà de Llobregat o Badalona que, aquella hora, s'estaria guanyant les garrofes com qualsevol mortal.

En definitiva, tot plegat, maragallades sense l'enginy de Maragall.



Fotos: David Madí (superior) i José Zaragoza (inferior)


1 comentari:

Guillem Carbonell ha dit...

El més fort és com el PSC està regalant les eleccions, jo crec que el pacte Mas-Zapatero realment consistia en assegurar a en Mas que per poc que guanyi serà President.

Zapatero és un crack. Montilla fa el seu paper de mal candidat, excel·lent gestor de l'aparell però mal candidat.

Si realment volia guanyar les eleccions, el PSC hauria d'haver mantingut Maragall o sinó Castells o Tura. Mas farà una gran campanya, Esquerra veurem, i IC i PP en el seu lloc.