El programa El Club de TV3 ha tingut avui com a convidat en Josep-Lluís Carod-Rovira. L'Albert Om li ha fet la pregunta que a hores d'ara cap líder d'ERC, CiU i PSC vol respondre i que més o menys ve a ser aquesta:.
“Amb qui estaria vostè disposat a pactar per formar govern?”.
En Carod-Rovira diu que primer caldrà examinar el color dels vots que hi hagi dins les urnes i després prendre una decisió.
La resposta no sorprèn gens ni mica. En el laboratori de la política catalana, on difícilment cap partit podrà disposar de majoria absoluta, les urnes de l'1-N són com un alambí i les paperetes que els ciutadans hi dipositin faran la funció dels elements clàssics de la vida. Hi haurà vots pragmàtics que tocaran de peus a terra; altres d'idealistes que seran empesos per l'aire fins a aspirar a tocar el cel ; també hi haurà paperetes enceses amb la ràbia del foc i vots de darrera hora, esgarrapats a l'abstenció, desmenjats, descreguts i insípids com l'aigua.
Terra, aire, foc i aigua. D'aquí en sortirà el proper govern de la Generalitat, d'aquest alambí plural amb el que Carod-Rovira – el tercer en disputa- aspira exercir d'alquimista sense mullar-se prèviament ni cap a la dreta ni cap a l'esquerra. Guardant la clau a la butxaca.
Pregant perquè ningú li canvi el pany de la porta. Callant com un puta. Callant, en definitiva, com un polític.
Entrades
1 comentari:
Una molt bona metàfora... Tot i això he vist, en algún lloc on s'auguren nombres pròxims a la majoria absoluta per a CiU i alguns li auguren la presidència segura, sense pactes... Es clar que Montilla potser esgarrapa molt vot espanyolista... Jo que volia ser apolític i m'estic divertint com un nen amb aquestes eleccions que es preparen...
Publica un comentari a l'entrada