dijous, 16 de novembre del 2006

Un vell periodista, un bon amic

M'arriba una trista notícia de Catalunya Nord. Avui ens ha deixat en Carmel Rosa (Barcelona, 1912), vell periodista de France Presse, col·laborador d'El Punt i bon amic.

En Carmel i la seva companya Antònia Adroher, la primera dona regidora de l'ajuntament de Girona, van escriure l'any 2001 “La llavor dels somnis”, un llibre de memòries on expliquen el seu llarg itinerari vital: militància en el POUM (recollida també a l'obra “Quan Catalunya era revolucionària”), guerra civil (en Carmel amb el grau de capità al front d'Aragó, l'Antònia al capdavant de la regidoria d'Ensenyament, Cultura i Propaganda), l'exili a Tolosa de Llenguadoc, la semiclandestinitat durant II Guerra Mundial, la “pau” de la guerra freda, el treball de l'Antònia com a mestra i com a fundadora del Casal de Catalunya a París, els 20 anys d'en Carmel exercint de periodista a l'agència France Presse, on va ser responsable de la secció d'economia per a l'Amèrica Llatina, el procés d'unificació socialista, la militància en el PSC, la jubilació i el trasllat de la parella a Banyuls, des d'on en Carmel Rosa va col·laborar una colla d'anys amb El Punt i amb Presència escrivint articles de política internacional...

El primer contacte amb en Carmel el vaig tenir, precisament, quan jo treballava a la secció de Catalunya, Espanya, Món d'El Punt. El recordo portant a l'antiga redacció del diari, en el carrer Figuerola, un plec d'articles per publicar sobre el procés d'integració d'Espanya a la Unió Europea. Estàvem encara a les beceroles, el camí s'intuïa molt llarg, però en Carmel, com a bon europeista, hi creia fermament tot i que les seves anàlisis tenien aquell punt d'ironia del gat vell.

Des d'aleshores ens havíem anat veient aprofitant les seves curtes escapades a Girona o visitant a la parella, amb una colla d'amics, a la seva casa de Catalunya Nord, on compartíem taula, conversa i bon vi de Banyuls.

Les seves dues darreres visites són recents. La primera, el 25 de setembre passat a Barcelona, per recollir la Creu de Sant Jordi, i la segona a Girona, aquest 1 de novembre, per votar a les eleccions. Va venir acompanyat pel seu fill Germinal i varem dinar en un restaurant proper a la Farinera, la nova seu d'El Punt. Després vam aprofitar per ensenyar-li les instal·lacions. A l'arxiu, va poder fullejar amb curiositat i interès les carpetes que porten el seu nom, on s'hi guarden bon nombre de fotos i els articles publicats al diari i a Presència.

Aquells retalls de paper groguenc i aquelles imatges són un fragment d'una vida dedicada al periodisme, una existència militant i progressista viscuda amb la intensitat dels fets històrics del segle passat que han marcat, implacables, Catalunya i el món.


Part dels nostres somnis, dels nostres ideals, s'han fet realitat. D'altres seguiran promoguts per noves generacions. N'estem segurs. Es decideix la sort del món” (Fragment final de “La llavor dels somnis”)


Perfil biogràfic publicat en El Punt


Il·lustració: Portada de “La llavor dels somnis”. L'Antònia i en Carmel en una foto feta a Tolosa de Llenguadoc l'any 1942. Llibres dels Quatre Cantons, CCG Edicions.