dimarts, 14 de novembre de 2006

Detingut un avi per tocar "Yesterday" amb l'harmònica




Un avi de 73 anys ha estat detingut a Tokio per interpretar amb la seva harmònica cançons protegides per copyright. Masami Toyoda, que és un fanàtic de la música dels Beatles, va tocar durant un parell de mesos en un bar, acompanyat d'un pianista, i ara l'SGAE japonesa l'ha fet arrestar i ha presentat una querella criminal contra ell per versionar sense permís temes memorables com “Yesterday”, que, a aquestes alçades, hauria de ser patrimoni de la humanitat i no pas de la societat d'autors japonesos.

Entre reixes, el vell músic haurà somniat amb les primeres estrofes de la cançó de Paul McCartney:

Yesterday,
All my troubles seemed so far away
Now it looks as though they're here to stay
Oh, I believe in yesterday

(Ahir,
Tots els meus problemes semblaven tan lluny
Ara és com si estiguessin aquí per sempre
Oh, crec en l'ahir)

La història de “Yesterday, la cançó més radiada i més regravada de la música popular (se n'han fet unes 3.000 versions) és ben curiosa. Estrenada l'estiu del 1965, McCartney va compondre la melodia després d'un somni i durant els primers mesos va tenir la sensació de que havia plagiat inconscientment un tema d'algun altre compositor. Molts anys més tard, concretament el 2003, uns musicòlegs hi van trobar semblances amb la cançó de Nat King ColeAnswer Me” i altres hi van veure influencies de “Georgia in my mind” de Ray Charles. En tot cas, des del primer moment, “Yesterday” va provocar problemes d'autoria tota vegada que, degut als acords de composició dels Beatles, va haver d'aparèixer com una obra de "Lennon/McCartney". Després de la mort de John Lennon, Paul McCartney va incloure la balada en el seu dics en directe "Back in the World" i va intentar canviar l'ordre dels crèdits posant-hi “McCartney-Lennon”, però Yoko Ono s'hi va oposar.

Qui li havia dir, doncs al pobre Masami Toyoda que amb la seva harmònica faria reviure els vells fantasmes que han acompanyat “Yesterday”...

Now I need a place to hide away
Oh, I believe in yesterday

(Ara necessito un lloc on amagar-me
Oh, crec en l'ahir)

Així acaba aquesta cançó de l'amor perdut convertida ara en banda sonora dels drets d'autor. És un episodi més en la llarga llista de plets. Fa uns mesos l'SGAE va guanyar un judici per la utilització de música en els casaments i no seria gens estrany que ben aviat passi el mateix en els funerals, on hi comença a haver la costum de fer el comiat a la persona estimada amb el “Let it be” dels Beatles o amb temes de R.E.M, de Bruce Springsteen o fins i tot amb l'himne de l'equip de futbol del difunt. Coses més rares s'han produït com l'intent de la Societat General d'Autors de cobrar 3.268 euros a la Fundación Paz y Solidaridad de Andalucia per la celebració d'un festival solidari que va servir per recollir fons per construir escoles pels nens saharauis.

Aviat ni a la dutxa es podran cantar cançons.

Us deixo un parell de vídeos molt divertits sobre el tema. A dalt, una paròdia de l'equip d'en Buenafuente i aquí sota una altra del programa “Vaya semanita” d'Euskal Telebista.