Govern Montilla: seny a la vena

Ja tenim nou president de la Generalitat i nou govern. Ahir li va tocar a Pasqual Maragall cedir el timó de comandament a José Montilla (aquest “nou català” d'Iznájar que, per sorpresa del ministre Jordi Sevilla, ha assumit el càrrec com “el més humil dels servidors de Catalunya”) i avui han pres possessió els consellers en un acte celebrat al saló de Sant Jordi.

Tot el cerimonial de traspàs s'ha fet amb una gran contenció de formes. No hi ha hagut ni sortides al balcó de la plaça de Sant Jaume, ni banys de masses ni grans abraçades. S'ha imposat l'estil discret de Montilla, tant allunyat dels tòpics del caràcter andalús. Algú pot pensar que aquesta manca de focs d'artifici, aquesta absència calculada de gestos cap a la galeria, té el seu origen en la grisor dels resultats electorals, però és això i molt més. El nou govern d'Entesa ha après la lliçó i fuig com a gat escaldat de la rauxa dels tres anys anteriors. Ara, els màxims dirigents del PSC, ERC i ICV-EUiA porten dies injectant-se el seny directament a la vena. Hi ha el risc de sobredosi, però només amb una bona cura de cavall es pot fer front al perill de tornar a caure en els errors del passat. El president Montilla, naturalment, no necessita injectar-se res. El seny el porta a la sang i una part de la rauxa que impregnava l'antic tripartit va abandonar ahir el despatx presidencial acompanyant el cos i l'esperit d'aquest polític incomparable i sorprenent que és Pasqual Maragall.

Avui, el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, que tant va tenir a veure amb les relliscades inicials de l'anterior govern, ha apostat també pel treball conjunt:

"El nou executiu ha d'estar per sobre del perfil polític dels partits i de les ideologies i els orígens culturals i lingüístics de tots, amb uns objectius molt clars que van quedar establerts en el debat d'investidura. Aquest no serà, doncs un Govern amb matisos i amb colors ideològics i polítics, perquè aquests els posen els partits, i nosaltres som el Govern de Catalunya per a tots i cada un dels ciutadans d'aquest país".

Es vol fugir tant de la imatge de tres governs concentrats en un (amb la maionesa política que es tallava dia sí, dia també) com d'una Generalitat dirigida des dels aparells dels partits. Socialistes i republicans han après d'Iniciativa el bon resultat que dona que el màxim dirigent de la formació política -en aquest cas Joan Saura- tingui responsabilitats en el govern. A partir d'ara, el president controla la plaça de Sant Jaume i el carrer Nicaragua i Carod-Rovira i Puigcercós fan tàndem tant en el consell executiu com a la direcció d'ERC. Tots dos van a dalt de la mateixa bicicleta i si algun d'ells cau en la temptació de pedalar en sentit contrari, la pinya serà compartida.

Pel que fa a la composició del nou govern hi ha hagut poques sorpreses. Montilla, com assenyala en el seu blog el company Saül Gordillo, ha evitat donar entrada a personatges de perfil pro-PSOE (estil Corbacho o Bustos) i ha optat per una línia de prudent continuïtat conservant els pesos pesants del maragallisme: Joaquim Nadal (Política Territorial i Obres Públiques), Montserrat Tura (que passa d'Interior a Justícia), Marina Geli (Salut) i Antoni Castells (Economia), un polític aquest darrer que ha sabut nadar tant a les aigües del maragallisme com del montillisme. La novetat, i alhora un gest de ma estesa i de reconciliació amb l'anterior president, ha estat l'entrada al nou govern, com a conseller d'Educació, d'Ernest Maragall, fins ara secretari de l'executiu. Les noves incorporacions socialistes són la independent Mar Serna (Treball), una magistrada nascuda a Aguilar del Campo (Palència) i ,des del gener del 2004, directora de Relacions Laborals de la Generalitat; així com Joaquim Llena, un reumatòleg que els darrers sis mesos ha estat secretari general del departament d'Agricultura i que manté la tradició no escrita segons la qual un lleidatà ha d'ocupar el màxim càrrec d'aquesta conselleria.

Pel que fa als republicans, a més de Josep-Lluís Carod-Rovira a la vicepresidència del govern i de Joan Puigcercós a Governació, i ha Josep Huguet (Innovació, Universitats i Empresa), Carme Capdevila (Acció Social i Ciutadania) i l'independent Joan Manuel Tresserras (Cultura i Mitjans de Comunicació).

Per últim, ICV-EUiA manté, encara que reforçada en competències, la mateixa presència que a l'anterior executiu: Joan Saura, que a més de Relacions Institucionals i Participació assumeix el repte d'Interior) i Francesc Baltasar (Medi Ambient i Habitatge). Saura comptarà al seu costat amb el diputat gironí Joan Boada com a secretari general i número dos del departament, amb l'especialista en temes de seguretat i fins ara ma dreta de Tura, Joan Delort i amb l'assessorament de l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo.

Per últim destacar que José Montilla s'ha reservat per ell tant la coordinació dels diferents departaments i l'impuls d'estratègies conjuntes com les comunicacions externes del gabinet. Poca broma amb un president sense carisma i de poques paraules, però que des de la seva discreció vol treballar tenint les coses ben lligades i amb la corda més curta possible.

Gràfic: El Punt