dijous, 9 de novembre de 2006

El cor ferit del Defensor del Poble

El Defensor del Poble Enrique Múgica ha estat ingressat aquesta nit a la unitat coronària de l'hospital Puerta de Hierro de Madrid després de patir una insuficiencia cardíaca lleu.

Com que, segons a informat el centre mèdic, l'estat de Múgica no és gens preocupant (fins i tot ha conversat telefònicament amb els seus familiars i només haurà de restar uns dies en observació a l'hospital) , permeteu-me que hi posi una punta d'humor, desitjant-li, al mateix temps i sense ironies, una ràpida recuperació.

Els primers símptomes de la malaltia els va començar a sentir el Defensor del Poble dimarts, el mateix dia que a Barcelona es presentava en el Parlament el govern d'entesa, la segona versió d'aquell tripartit que, junt amb CiU, va impulsar l'estatut aprovat pels catalans i posteriorment infamat i impugnat per Múgica davant el Tribunal Constitucional.

No seria doncs gens estrany que en les properes hores els predicadors de la dreta mediàtica, aquells que tant van glossar el recurs d'inconstitucionalitat del Defensor del Poble, presentin a Enrique Múgica com la primera víctima del “tripartit dos”, el precedent de totes les desgràcies que, segons el profeta Ángel Acebes (que cada vegada imita més al seu seu imitador) cauran damunt la dissortada Espanya presidida per Zapatero, novament hostatge, diuen, de Carod-Rovira.

Cornada en la carótida”, titulava abans d'ahir la seva anàlisi a La Vanguardia el periodista Enric Juliana, tot explicant que el nou govern d'esquerres a Catalunya ha estat una “cornada a la autoridad de Zapatero”.

Malgrat el que pugui opinar Juliana, després de l'hospitalització de Múgica, algun cirurgià polític del carrer Génova de Madrid voldrà localitzar la ferida provocada pel brau tripartit no pas a l'arteria que subministra la sang al cervell de ZP, sinó a la coronària que fa bategar el cor d'una determinada manera d'entendre Espanya. L'Espanya d'aquells que els populars van batejar fa temps com “los socialistas nacionales”. L'Espanya de Rodríguez Ibarra (també amb el cor ferit), Bono i el propi Múgica.

Paradoxalment, una part d'aquesta entesa catalana que alguns volen veure com un toro traïdor i desbocat, el terç que correspon a Carod-Rovira, ha tingut no fa gaire el cor ferit. I és que l'exercici de la política no perdona, tant si la fan els polítics com els que asseguren que no la practiquen, com el Defensor del Poble.