El presidenciable convergent parla de cara a la galeria intentant salvar els mobles després d'haver dinamitat tots els ponts amb una campanya més que dura i després d'haver perdut molts vots en els comicis, però sap perfectament que aquí hi ha un sistema parlamentari i no pas presidencial. Els ciutadans decideixen la composició del Parlament, però són els parlamentaris els qui voten al president de la Generalitat. Per a tant, no tant sols s'ha de convèncer als votants sinó també als hipotètics socis d'un futur govern de coalició. I això darrer, indubtablement, Artur Mas no ho ha sabut o volgut fer.
És més, pensant que Montilla era una marioneta moguda al ritme marcat des de Madrid, el líder de CiU ha deixat en mans de Zapatero la delicada tasca d'escriure el final de la funció i s'ha acabat quedant sense la presidència de la Generalitat.
En definitiva, Convergència i Unió, que mai no ha volgut negociar cap canvi a la normativa electoral perquè sempre n'ha sortit beneficiada pel baix cost en vots dels escons de fora de Barcelona, renega ara del sistema parlamentari establert i, fins i tot, l'intenta deslegitimar davant l'opinió pública. El més curiós del cas és que ho fa aquell que passa per ser un líder sensat, un dirigent nacionalista que, paradoxes de la vida, s'ha equivocat confiant el seu futur al poder central.
I si com diu Mas, l'entesa per formar el nou tripartit estava “cuinada, lligada i ben lligada” abans del les eleccions, per quina raó ha perdut el temps intentat negociar amb Montilla i amb Carod-Rovira després dels comicis?
l·lustració: dibuix d'en JAP publicat en El Punt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada