dimecres, 15 de novembre de 2006

El nou tripartit, les serps i els ulls fora d'òrbita

L'individu de la foto amb les serps de cascavell penjant-li de la boca és un texà anomenat Jackie Bibby. Té trenta anys d'experiència en un ofici ben curiós, el de “manipulador de serps” i compta amb diversos rècords mundials d'allò més absurds. Un d'ells va consistir, l'any 1999, en posar-se a l'interior d'una banyera amb 75 serps i dos anys més tard va aguantar amb la boca vuit d'aquests rèptils durant 12,5 segons.

La setmana passada, coincidint amb el dia mundial dels Rècords Guinness, Bibby va anar encara més enllà i va sostenir amb els seus llavis i dents deu serps agafades per la cua, sense que els animalots, criatures de Déu, el facturessin directament a l'altre món.

Un altre personatge que us vull presentar és el brasiler Claudio Paulo Pinto, un individu que té la rara habilitat de poder “treure” set mil·límetres els ulls de les seves òrbites. Els globus oculars d'en Pinto (a la foto) fan realment por, però encara queden lluny de les d'un altre friky, el nord-americà Kim Goodman, que ha situat el rècord mundial de “distància” a onze mil·límetres.

Quina relació hi ha entre la situació política catalana i en Jackie Bibby i en Claudio Paulo Pinto?

Doncs que el regust de boca deixat per l'etapa Maragall és tant estrany que convindria que els màxims responsables del futur govern d'entesa pengessin en els seus despatxos les fotos del texà i del brasiler. La de Jackie Bibby els recordaria les serps que s'hauran d'empassar uns i altres durant la propera legislatura per poder tirar endavant un govern cohesionat, seriós i responsable. Caldrà negociar molt, tenir voluntat de pacte, treballar en allò que uneix i renunciar a aquells aspectes més dogmàtics que separen. ERC ja està fent els primers passos . En el consell nacional celebrat dissabte a Solsona, la majoria dels assistents es van pronunciar a favor d'un govern tripartit que ofereixi una imatge unitària i Carod està insistint en la necessitat de “posar al dia el catalanisme” i de repensar els conceptes de nació i d'estat. Per la seva part, Puigcercós ja ha donat instruccions als seus diputats a Madrid perquè evitin els gestos que puguin ser aprofitats pel PP per carregar contra el govern Zapatero.

Aquesta estratègia d'ERC, la del perfil baix i negociador, no agrada gens ni mica a CiU, tota vegada que envaeix el seu terreny. Ahir, David Madí ja carregava contra els republicans acusant-los d'haver renunciat a l'ànima independentista i d'haver-se convertit en el mateix que Iniciativa, cosa que no haurà fet feliç a Carod (ni a Saura), però el líder republicà s'haurà d'empassar la serp si no vol caure en la trampa convergent d'encetar un debat sobiranista quan s'estan discutint les regles del joc del nou govern.

La polèmica sobre la línia de molt alta tensió és un altra d'aquests rèptils polítics que amenacen al nou tripartit. El projecte està aturat pel govern francès, però segurament serà un dels temes que discutiran demà Zapatero i Chirac a la cimera de Girona. I tard o d'hora, en el govern català, algú s'haurà d'empassar la serp.

La foto del brasiler Claudio Paulo Pinto ha de servir de referència. Els catalans progressistes no es mereixen despertar-se mai més amb aquesta cara de sorpresa i d'espant davant el comportament dels seus polítics. Per alguna cosa els han donat una segona oportunitat.