dilluns, 3 de novembre del 2008

Rodaran caps a La Zarzuela

El personatge de la foto és qui acabarà pagant els plats trencats per un gran èxit editorial de Planeta. Pel seu aspecte no el coneixereu de res perquè és un home que es mou entre les bambolines del poder amb absoluta discreció. I ho fa tan bé que fins i tot costa trobar una imatge seva per Internet. Es diu José Cabrera García, és general de brigada i ocupa encara el càrrec de cap de la Secretaria de la Reina. Diem “encara” perquè ahir El País el va assenyalar directament com a responsable d'haver facilitat les trobades entre la reina i la periodista Pilar Urbano, d'haver examinat l'original de 300 planes del polèmic llibre amb el qual Sofia trenca el seu silenci polític sortint de l'armari i d'haver donat el vistiplau a la publicació de l'obra.


Amb un Joan Carles emprenyat i una Sofia trista, cauran caps a La Zarzuela i un dels primers serà el d'aquest canari nascut el 1943, antic ajudant de camp del rei i, des del 1991, cap de la Secretaria i home d'absoluta confiança de la reina. Per cuidar les formes, la destitució no serà immediata -“las cosas de palacio van despacio”, apuntava diumenge el diari madrileny- però dintre d'unes setmanes o mesos tornarem a sentir a parlar del tema.


José Cabrera -que com a coronel de l'exercit de Terra va ser promogut a general de brigada el juliol del 1998 a proposta del ministre de Defensa, Eduardo Serra- no serà l'únic en abandonar palau perquè en aquest afer han fallat diverses peces de la maquinària destinada a protegir la imatge pública de la Corona. En aquest sentit val la pena llegir l'article de Mariàngels Alcázar a La Vanguardia - Libro o pesadilla – i aquesta altra informació d'El Semanal Digital.


Segons apunten diverses fonts, la lectura del manuscrit de Pilar Urbano va causar en un primer moment sorpresa pel contingut polític de les opinions de la reina i a continuació divisió d'opinions sobre el que calia fer. Cabrera defensava aprovar la publicació, mentre que Alberto Aza, cap de la Casa del Rei, s'hi oposava. Finalment va optar també per donar-li llum verd al considerar que podia ser pitjor el remei -la censura- que la malaltia i que, tal vegada creuant els dits, el llibre podria passar desapercebut.


Naturalment no ha estat així perquè qualsevol persona amb un mínim de sentit comú i de coneixements polítics sap distingir entre el contingut repetitiu i buit dels discursos de la Corona i el que el llibre posa per primera vegada en boca de la reina.


Només calia filtrar l'obra a El País just abans de la presentació pública i esperar que els beneficis omplissin el calaix. Un doble triomf per Pilar Urbano i per Planeta. Per la periodista perquè com a membre de l'Opus Dei ha aconseguir guanyar-se novament la confiança de Sofia (sense que ningú de l'entorn reaccionés a temps) per treure-li a la llum un discurs moralment conservador digne del fundador de l'Obra i dels creacionistes. I per l'editorial perquè amb poques hores ha esgotat la primera edició de “La reina muy de cerca”, deixant les engrunes pels altres dos llibres publicats aquests dies en motiu del 70 aniversari de la reina: "Doña Sofía. La Reina habla de su vida” (editorial Aguilar), dels periodistes Carmen Enríquez i Emilio Oliva i “La sonrisa que cautivó a España” (Ediciones LibrosLibres), del també periodista Fermín J. Urbiola.


Negoci i política agafats de la ma i, al mig, la Corona patint els errors d'una reina fins ara amb imatge de gran professional i d'uns professionals al servei d'una Corona que no han sabut cuidar com era el seu deure.


Foto
: Revista AFAL

1 comentari:

Anònim ha dit...

Més caps van rodar a la revolució francesa ;-)

Marat