dilluns, 17 de novembre de 2008

La Cope "segresta" l'avi Siset

Qui li havia de dir a l'avi Siset que acabaria "segrestat" per la Cope. Doncs això és el que li ha succeït i ara només falta que demanin com a rescat l'import de les multes imposades pels excessos verbals de don Federico.


El fet té bona part de delicte i molt de provocació. La cadena dels bisbes utilitza una cançó antifranquista tan emblemàtica com L'Estaca pels anuncis de la seva campanya contra el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) i ho fa sense el preceptiu permís de l'autor de l'obra, en Lluís Llach.


No es discuteix el dret que té la Cope d'iniciar les campanyes que consideri oportunes contra la recent decisió del CAC de no concedir definitivament a la cadena episcopal dues freqüències que li van ser adjudicades de manera provisional l'any 2002: la del canal generalista a Lleida i la de Cadena 100 a Girona. Té perfecte dret a queixar-se com també ho podria fer la Ser, que n'ha perdut sis.


El que no és lògic i resulta del tot incongruent és que per criticar el que ells consideren una violació de la seva llibertat d'expressió a Catalunya facin servir una cançó i la veu d'un cantant totalment allunyats del seu ideari polític. Un discurs que, amb el permís de la Conferència Episcopal i en boca de personatges com Jiménez Losantos està farcit, dia sí, dia també, d'insults i de mentides contra qualsevol cosa que soni a catalana o d'esquerres.


En una llarga llista de sentències contra les seves prèdiques a la Cope i els seus articles a El Mundo, els jutges han deixat clara quina és la “llibertat d'expressió” que practica Jiménez Losantos i també quina diferència hi ha entre l'insult ras i clar i el suposat ús de recursos estilístics com la sàtira, la hipèrbole o l'al·legoria.


Farà bé, doncs, Lluís Llach, com a autor de L'estaca, en intentar impedir, davant la instància judicial que calgui, que la seva música i la memòria republicana i catalanista de l'avi Siset segueixi servint com a banda sonora de l'ofensa i de la mentida permanent. Perquè el que practica la Cope no és llibertat d'expressió. No és això, companys, no és això.



Foto: Narcís Llansa i Tubau, l'avi Siset que va inspirar a Llach per composar l'Estaca.

Acudit: Puigbert / El Punt

2 comentaris:

sergibr ha dit...

Serà perquè les cançons no tenen coperight.

Joan ha dit...

Doncs mira que l'Estaca és una cançó ben polaca, eh! ;)

http://www.youtube.com/watch?v=FKarrnXmqhg