divendres, 31 d’octubre de 2008

La reina massa a prop


¿Té dret la reina d'Espanya a fer ús de la llibertat d'expressió o ha de guardar una escrupolosa neutralitat pròpia de la Corona?


Fins ara s'havia mantingut en prudent silenci, fins el punt que a les imitacions de programes com “Polònia” apareix com un personatge robotitzat que es limita a saludar i a donar les gràcies.


Però alguna cosa ha canviat. El nou llibre de Pilar UrbanoLa reina muy de cerca”, fruit d'un bon grapat de trobades entre Sofia i la periodista en el Palau de La Zarzuela, ens presenta una reina que trenca el seu silenci institucional i que es pronuncia obertament sobre temes polèmics. Es mostra contraria a l'avortament, considera que a les unions entre persones del mateix sexe no haurien de rebre el nom de matrimoni...


Són opinions pròpies d'una dona catòlica i conservadora de setanta anys com tantes d'altres. Res a dir si no fos que Sofia té com a reina consort un paper a primera fila d'una Monarquia que vol ser de tots els seus súbdits. I és aquí on falla l'exercici de llibertat d'expressió. Expressant públicament els seus punts de vista, que en alguns dels temes són contraris al que van aprovar les Corts, s'ha convertit en reina de només una part de la societat: la que assumeix els seus principis conservadors.


Algú pot pensar que això no té massa importància donat que a l'altra part de la ciutadania, la de tendència més progressista, imperen més aviat el sentiments republicans. A la Casa del Rei, però, no ho veuen així i ja s'han afanyat a matar al missatger amb un comunicat segons el qual les suposades afirmacions atribuïdes a la reina “s'han fet en un àmbit privat i no es corresponen amb exactitud a les opinions expressades per Sa Majestat la Reina”.


Mentrestant, Pilar Urbano assegura que tant el cap de la Casa del Rey, Alberto Aza com el secretari de la reina, José Cabrera van llegir l'original abans de la seva publicació i hi van donar el vistiplau. Per la seva part, l'editorial Planeta sosté que des de La Zarzuela només es van suggerir alguns petits canvis relacionats amb llocs i dates.


La periodista, que defensa la llibertat d'expressió de la reina i assegura que tot el que ha escrit va a missa, afegeix que no té gravades les converses perquè es va limitar a agafar notes a ma, mentre que l'editorial apunta que la Casa del Rey “tal vegada” pot tenir alguna gravació.


Els interrogants queden doncs oberts, però tot aquest episodi permet posar en dubte la tantes vegades glossada “professionalitat” d'una reina que, segons explicaven darrerament algunes revistes, està exercint el paper de “tutora” de la princesa d'Astúries. ¿Què deu pensar la periodista que Letizia porta amagada a dins quan per un costat rep consells de màxima discreció i prudència institucional i per l'altra veu com la reina apareix en un llibre trencant tots els principis de neutralitat monàrquica?


Pilar Urbano posa en boca de Sofia la següent opinió:


S'ha d'ensenyar religió en els col·legis, al menys fins a certa edat: els nens necessiten una explicació de l'origen de món i de la vida


Només faltaria que enmig de l'embolic, els creacionistes de la dreta cristiana coronessin a Sofia com la seva reina per un dia.


  • Un gag premonitori de Polònia:

1 comentari:

Papitu ha dit...

Només per saber que el princep Felip li agrada fer d'escolanet els diumenges ja ha valgut la pena.