dimarts, 11 de novembre del 2008

La paradoxa del nàufrag


Les serps marines només beuen aigua dolça que obtenen de la pluja i de les corrents procedents dels rius. Per això, moltes d'aquestes espècies viuen a les zones dels mars o dels oceans on es registren altes precipitacions.


Aquesta és la conclusió d'un estudi portat a terme per un grup de biòlegs de la Universitat de Florida i de la Universitat Nacional de Taiwan, que acaba de ser publicat per la revista Physiological and Biochemical Zoology.


Fins ara es creia que les serps marines – de les quals n'hi ha unes 6o varietats conegudes- bevien aigua de mar i evacuaven la sal del seu cos gràcies a unes glàndules especials. L'estudi, en canvi, demostra que si no poden veure aigua dolça pateixen deshidratació i per a tant el canvi climàtic, amb la reducció de pluges i un clima més sec, podria provocar la seva extinció.


Tot plegat m'ha fet pensar amb la paradoxa dels nàufrags que, envoltats d'aigua, poden acabar morint de sed: per ser prudents i no voler beure aigua salada o per ingerir-la donant lloc a una deshidratació del cos per l'excés de sal i al col·lapse fatal dels ronyons.


Diuen els entesos que, en situacions extremes, sempre queda el recurs de beure's la pròpia orina. Això sí, tancant els ulls i paladejant amb satisfacció com aquell que es fot un whisky arran de mar.



Foto: Una serp marina Laticauda. / Starfish