ZP multifórmula

Dia de la Hispanitat. Maragall assisteix a la festa a Madrid per allò d’intentar recuperar amics en temps difícils i Zapatero rep una escridassada d’un centenar de persones al final de la desfilada militar. Tot i això, el president espanyol treu la seva cara positiva (diu textualment que “és difícil ser més optimista del que soc jo”) i assegura dues coses:

- Que l’estatut català sortirà del tràmit de les Corts “net com una patena” de suposades inconstitucionalitats.

- I el que és més important i sorprenent. Que té “fins a vuit fórmules” per satisfer tant els espanyols “que senten que la única nació és Espanya” com els catalans que “senten Catalunya com a nació”.

És a dir, que a força de diccionari i de fer treballar la imaginació, Zapatero ha descobert la pedra filosofal per fer anar del braçet als nacionalistes de pátria gran i als de pátria petita. Però si ell té vuit formules per sortir del pas i polir-se amb elegància i simpatia el demonitzat 1.1, allò de que “Catalunya és una nació”, no vull ni imaginar-me la quantitat de mots que té el PP i la seva brigada mediàtica per definir no tan sols als catalans sinó, sobretot, als socialistes d’aquí i d’allà.

Això si, Bono, Vázquez i Rodríguez Ibarra, tan explosius davant la galeria i tan útils a la dreta, queden fora de la diana del PP. Faltaria més.

Foto: Desfilada militar d'avui a Madrid. Efe.