dimarts, 4 d’octubre de 2005

L'Absurd Diari, "quasi tan divertit com La Razón"



El blog portuguès Um bolíndri na tarrafa dedica avui un curiós comentari a L’Absurd Diari. El seu autor assegura que L’Absurd és "quasi tan divertit com La Razón" i afegeix que "sempre hi trobem coses d’agradable lectura". Amb el crit legionari de Millan Astray "Muera la inteligencia", el blog inclou un link que porta a una notícia recollida per L’Absurd i publicada en el diari argentí Infobae : "Las frases más tontas de misses, cantantes y actrices". Sembla que els ha agradat als portuguesos alguna de les perles que inclou l’article, com ara la que va dir la candidata a Miss Chile 2001, Carolina Zuniga, quan li varen preguntar a qui triaria per preservar i multiplicar l’espècie humana si hi hagués un holocaust nuclear. I ella va contestar: "Al Papa i a la mare Teresa de Calcuta".

S’agraeix l’elogi a L’Absurd, però dir que és "quasi tan divertit com La Razón" no fa honor al diari cavernari-humorístic del Grupo Planeta. Avui mateix, a la contra, "entrevisten" al periodista ultra Jaime Campmany... que va morir fa quasi sis mesos!!. El "ressuscitat" assegura que "Vivimos la zapatiesta de Zapatero", que ja és dir quan estàs ben mort i enterrat.
Mentrestant, a les planes d’opinió, Alfonso Ussía confessa literalment que "soy un facha", i en Tomás Cuesta pronostica, donant-li la volta a les paraules del filòsof Francesc Pujols, que "puede llegar un dia que los catalanes que lleguen a Barajas no querrán decir de donde son, y no por modestia, sino para no tener que avergonzarse". Per la seva part l’insubstituïble i entranyable José María Carrascal assegura que "El estatuto es en realidad un torpedo no ya a la Nación, sino al Estado español" i es pregunta "si Zapatero es un ingenuo o un atravesado, un ignorante o un avieso". I que dir de la "Canela fina" del mestre del periodisme hispànic Luis María Anson?. "Yo te vi, también negro desangrado, con las vísceras esparcidas sobre la hierba joven, en la guerra del Congo", escriu amb pluma poètica el gran Anson en un al·legat "A favor de los negros de Ceuta y Melilla" (si, ho heu llegit bé), en el qual fins i tot hi fa sortir un poema de Neruda (qui li havia de dir al poeta esquerranòs xilè que acabaria apareguent a La Razón...).

Reconec que tot plegat requereix una mica de masoquisme per part del lector, però com podeu veure, La Razón és més divertida que L’Absurd Diari. I en tot cas, segur que posats en el mateix dilema que la Miss Chile, Campmany (en versió etèria), Ussía, Cuesta, Carrascal i Anson també escollirien al Papa i a la mare Teresa de Calcuta com a parella per multiplicar l’espècie humana.

8 comentaris:

[o Rei] Ferran ha dit...

I parlant de mitjans tan divertits com "La razón"... Que us sembla el diari electrònic libertaddigital.ej [de Ej-paña]? Creieu-me que també és un fart de riure.

Toni Dalmau ha dit...

Home, jo diria que llegir Libertad Digital és tota una "experiencia" que supera a "La Razón" i a la COPE dels bisbes...

Ibérico ha dit...

Disculpeu-me per la comparació. I gràcies per participar a "Um bolíndri na tarrafa". Torneu quan vulgueu.

Toni Dalmau ha dit...

Coi, un català en un blog portuguès?

Com és això?

Respecte a la comparació Absurd Diari-La Razón, no passa res. És divertida!!

Salut!

Ibérico ha dit...

Hola, Toni.

El blog és a la pàgina de l'AGAL (Associaçom Galega da Língua), www.agal-gz.org , el PLG (Portal Galego da Língua).

Està escrit en portuguès.

L'autor (jo mateix) és català d'origen portuguès (concretament, d'Olivença / Olivenza). Alentejo-Extremadura, Portugal-Espanya, Ibèria...

Ibérico ha dit...

"Bolíndri" i "tarrafa"? Et responc aquí. Perquè és una pregunta que han de respondre els lectors del blog... que generalment són lusòfons o extremenys.

"Bolíndri" és una "bala" en català ("canica" en espanyol). La forma "bolíndri" és dialectal, en portuguès de l'Alentejo (o subdialectal, concretament d'Olivença). En portuguès estàndard és "berlinde". En espanyol extremeny és "bolindre" o "bolindri".

"Tarrafa" és una xarxa de pesca que en espanyol es diu "esparavel" o "tarraya"; dialectalment, a Extremadura, al Guadiana almenys, és diu "tarrafa" també. En català no sé com es diu. La feia servir el meu avi; el meu pare encara la fa anar. Imatges: http://www.agal-gz.org/blogues/?blog=14&page=1&disp=posts&paged=2 http://w3.ualg.pt/~madias/guadiana/artes.html

Per tant, "Um bolíndri na tarrafa" és una bala dins una xarxa (que és la xarxa, la net). Una bala a la xarxa... més o menys. A veure si m'ajudes amb el nom de la "tarrafa" en català.

Salutacions.

Toni Dalmau ha dit...

Én català, una "canica" és una boleta per jugar.

I "esparavel", segons el diccionari, sería en català "esparver" (filat rodó per a pescar en rius i llocs de poc fons).

Per a tant, sinó vaig errat, "Um bolíndri na tarrafa" deu ser "Una bola dins una xarxa" o "Una bola dins un esparver".

Salut!

Ibérico ha dit...

Hola.

Jo sempre (com a bon xarnego) he dit "bola", però al diccionari em surtia "bala"... Al GDLC de l'Enciclopèdia.

L'esparver bé! Pensava que només era un ocell. Gràcies! Avui, per casualitat, he trobat que també podria ser una "barriola"...