L'or de la marina

Vista actual de macrocomplex Marina d'Or.

Dies d’aigua a dojo. Una llevantada de cal déu i quatre morts i destrosses a les comarques gironines. La consellera Tura ha estat ocupada controlant que els dispositius de seguretat funcionin i que els imprudents no facin bajanades. El conseller Milà avisa que els pantans encara estan baixos i que la sequera “no s’arregla com un partit de futbol marcant a l’últim minut”. A la Generalitat hi ha una doble preocupació: pels danys humans i materials que ha causat la tempesta i pel risc que els ciutadans, enganyats per la visió d’un país xop, abandonin els hàbits d’estalvi.

Segons les dades de l’Agencia Catalana de l’Aigua, els pantans de les conques internes de Catalunya han assolit aquests darrers dies el 30,79 per cent de la seva capacitat (2,5 punts més respecte a l’inici de les pluges). Dit d’altra manera, han guanyat 17, 8 hectòmetres cúbics, una quantitat només suficient per ajornar un parell de setmanes les restriccions d’aigua que havien de començar a principi de novembre.

Rellegeixo el balanç difós pel Ministeri de Medi Ambient sobre el recent finalitzat any hidrològic (que va de l’1 d’octubre al 30 de setembre). El rius de l’estat espanyol porten un 56,8 per cent menys d’aigua que fa un any, els embassaments estan a un 39,4 per cent de la seva capacitat, les precipitacions dels darrers dotze mesos són les més baixes dels darrers quinze anys i la sequera, segons els responsables del ministeri, és “inèdita” per la seva intensitat i cruesa.

Obsessionat per aquestes dades certament preocupants, veig per la televisió el repetitiu anunci de “Marina d’Or, ciudad de vacaciones”, la macrourbanització situada a la Plana Alta, a Castelló. El seu promotor, Jesús Ger acaba d’aconseguir, amb els vots del PP i del PSPV-PSOE, el vist i plau dels ajuntaments de Cabanes i Orpesa per la construcció del pastís immobiliari més desitjat de la província: la futura Marina d’Or Golf, un complex de vacances, a l’entorn del previst parc temàtic Mundo Visión, que ocuparà 19 milions de metres quadrats i comportarà una inversió de 6.000 milions d’euros. El projecte inclou tres camps de golf, cinc hotels temàtics i horteres (en un d’ells inspirat en Venècia es podrà navegar per uns canals amb gòndoles i en un altre, inspirat en París, hi haurà reproduccions de la Torre Eiffel, l’Arc de Triomf i els Jardins de Versalles), un balneari amb més de 600 habitacions i dotze piscines, una pista d’esquí artificial d’un quilòmetre de llargada (si, ho heu llegit bé, una pista d’esquí a tocar mar), un parc aquàtic, un aquari amb 12.000 peixos, un casino, una zona nocturna d’oci amb 34 locals, dos quilòmetres de platges “tropicals”, un parc dedicat a les antigues civilitzacions que van poblar Castelló (celtes, ibers, romans i àrabs) i 12.000 places d’aparcament privades.

Serà la major ciutat de vacances i oci d’Europa i podrà acollir més de 130.000 persones, quasi els mateixos habitants de la veïna Castelló de la Plana. Un volum de gent i d’obra que deixarà en no res el paisatge i els 7.000 habitants que sumen actualment Cabanes i Orpesa.

Diuen que Jesús Ger, un empresari d’origen català, obtindrà amb l’urbanització de la zona uns beneficis de 54 milions d’euros, una quantitat que creixerà si també li donen permís per tirar endavant el projecte Torre la Sal, a la costa nord i tocant el paratge protegit Prat de Cabanes-Torreblanca.

La promotora preveu cobrir el gegantí consum d’aigua del complex amb els aqüífers de la zona, desalinitzant aigua marina i depurant les aigües residuals pel reg.

Tot i això costa de creure que amb l’evident sequera que pateix tot el litoral mediterrani, s’autoritzi la construcció d’un projecte faraònic com aquest. O no costa tant. Llegeixo a l’Avui una informació segons la qual, Jesús Ger és íntim amic del president de la Diputació i president del PP provincial Carlos Fabra i ha estat vinculat empresarialment amb la seva dona, Amparo Fernández. I com tothom sap, qui remena les cireres a Castelló és Carlos Fabra, imputat en diversos delictes, entre ells el de tràfic d’influències.