dilluns, 17 d’octubre de 2005

La muralla i els drets humans


Dibuix d'Antoni Poch publicat en El Punt Posted by Picasa


Ahir. Matí de concentracions a diverses ciutats en denúncia dels fets de Ceuta i Melilla i de les deportacions de centenars d'immigrants emmanillats cap al desert, una "operació escombra" que vulnera clarament els Drets Humans. A Girona ens hem trobat uns centenars de persones, moltes cares conegudes, a la plaça Constitució. És aquest un espai ciutadà un pèl inhòspit dedicat precisament a la mare de totes les normes, aquella que tant s'esgrimeix ara contra la reforma de l'estatut i que en el seu títol 1 article 10 parla de la dignitat de la persona i dels drets inviolables, vinculant-los directament a la Declaració Universal dels Drets Humans.

Convertir a un estat com el Marroc en gendarme de les fronteres de l'Europa rica, no és precisament, com els fets han demostrat, una correcta aplicació de les garanties previstes per la Constitució.

Durant l'acte, s'ha llegit un manifest, aprovat per la quarantena d'entitats convocants, en el qual es reclama al govern Zapatero que "resisteixi amb fermesa i convicció els intents de manipular el fenomen de la immigració tot provocant alarma social i encenent focs xenòfobs".

Aquesta és una de les especialitats del PP i de la seva òrbita mediàtica: encendre focs per intentar captar vots a determinats barris.

També s'insisteix en un punt clau:

"Cal prendre consciència que no ens estem enfrontant a cap "efecte crida", sinó a un veritable "efecte expulsió" dels països del Sud que viuen en situacions d'extrema violència o empobriment, sense que els governs del Nord hagin assumit la seva responsabilitat en les últimes cimeres internacionals del G-8 o de Nacions Unides."

Darrerament s'està parlant de la necessitat de tirar endavant des d'Europa una mena de pla Marshall per Àfrica. Si mai s'intenta fer, caldrà molta voluntat política per impulsar-ho. A hores d'ara, els fons disponibles a la Unió Europea per ajut al desenvolupament són limitats. De fet, els esforços, gairebé inútils, s'han centrat en negociar acords de readmissió en països d'origen o de pas d'immigrants sense papers, en l'ajuda financera a aquests dos grups de països i en reforçar les fronteres europees. Moltes coses a fer amb pocs calers: 83 milions d'euros destinats aquest any a immigració i asil, 355 milions a control de fronteres (invertits bàsicament en els nous països de la UE) i 2 milions per intentat aturar la immigració irregular al Mediterrani.

La fam, la pobresa i la violència en el tercer món, origen de les onades migratòries, són un problema tan greu que supera l'àmbit europeu i requereix solucions d'abast mundial. Cal lluitar contra les plagues, la sequera, el sida, la malària, eliminar el deute extern, facilitar el comerç agrícola, millorar les infrastructures, impulsar la democratització dels governs...

En un món perfecte, el motor d'aquest procés hauria de ser Nacions Unides, però el boicot sistemàtic contra aquest organisme que practica l'Administració Bush l'ha deixat pràcticament sense gasolina. L'actual ambaixador dels Estats Units a l'ONU, John Bolton encara deu fregar-se les mans de satisfacció pel fracàs de la darrera cimera mundial celebrada el setembre.

A ell se li atribueixen dues frases antològiques sobre Nacions Unides:

- "L'edifici de la secretaria a Nova York té 38 pisos. Però si en perdés 19 res canviaria".

- " Nacions Unides no existeixen. Només existeix la comunitat internacional, que ha de ser dirigida per l'única superpotencia que queda, que són els Estats Units".

El darrer dia de la cimera, van coincidir a l'entrada de l'edifici de Nacions Unides George Bush, John Bolton i Kofi Annan. El president nord-americà, assenyalant a Bolton, li va preguntar al secretari general: "Com ho està fent l'ambaixador? Ha fet volar aquest lloc a trossos?"
.
Una broma, la de Bush, que és prou il·lustrativa de l'estat de les coses.

Mentrestant, l'Àfrica subsahariana intenta sobreviure seguint el camí cap al nord, ofegant-se a les pasteres o deixant-se la pell en el desert i a la muralla que estem alçant a la porta de la vella, ufana i democràtica Europa.