El PP ha "perdut" la memòria

El portaveu del govern valencià, Esteban González Pons criticant l'acte del Camp Nou. Foto: As/M. Á. Vara

Darrerament, el PP està utilitzant les paraules "nazisme", "nacionalsocialisme" o "feixisme" per criticar amb duresa qüestions relacionades amb la política catalana. Ho va fer la setmana passada el portaveu popular en el Senat, Pío García-Escudero, quan, referint-se al terme "comunitat nacional" que el PSOE proposa utilitzar a l'estatut de Catalunya, va dir que li recorda conceptes del nacionalsocialisme, del feixisme i del Xile de Pinochet.

Diumenge, li va tocar el torn al portaveu del govern valencià, Esteban González Pons, que va criticar l'"apologia" dels Països Catalans feta en el Camp Nou en motiu del Correllengua. Durant aquell acte, que, es suposa, no va organitzar el ja ex-directiu i cunyadíssim Alejandro Echevarría, l'actor Joel Joan va sortir-se del guió cridant "Visca els Països Catalans lliures". Segons González Pons, "l'esport no pot utilitzar-se per ofendre els sentiments de cap poble ni per fer propaganda política del catalanisme feixista".

Independentment dels dubtes que cada ú pugui tenir respecte a la vigència o validesa política, que no cultural, de conceptes com el de "Països Catalans", em crida l'atenció que sigui precisament el Partit Popular qui acusi de feixistes als contrincants polítics.

Obliden que són ells mateixos, amb poques excepcions com Piqué, els qui, amb l'excusa de "no trencar l'esperit de la Transició, mai no han volgut condemnar la dictadura franquista ni donar suport als actes de desgreuge a les víctimes?

Obliden que el president fundador del PP, Manuel Fraga Iribarne va ocupar càrrecs públics en el regim franquista des del 1951 i que com a ministre d'Informació va justificar públicament l'execució d'opositors al règim com Julián Grimau?

En el Partit Popular acostumen a tenir poca memòria històrica no només quan es parla del franquisme sinó també de la Transició. Ara mateix s'estan gastant 500.000 euros en una campanya publicitària en premsa, ràdio i internet, en la qual, sense esmentar l'Estatut, venen a reclamar que la reforma sigui sotmesa a referèndum perquè , segons ells, comporta una modificació encoberta de la Constitució. A l'anunci es veu la imatge d'una parella feliç. "El otoño en que nació la Constitución - diu la propaganda del PP- nos conocimos y votamos. Si nos la quieren cambiar, tenemos derecho a volver a decidir". I a continuació, l'anunci fa un gran panegíric de la Constitució.

La parella feliç de l'anunci tal vegada va votar favorablement el text constitucional, però l' Aliança Popular, la base del futur Partit Popular, es va abstenir a la votació al Congrés considerant, segons Fraga, que el projecte posava en risc la unitat d'Espanya i atemptava contra "la moral pública", que es suposa que era la "moral" del franquisme.

I en el referèndum, després de molts dubtes, Fraga va acabar demanant el "Si" amb la boca petita mentre una part de l'Aliança Popular més franquista abandonava la coalició.

Era aquella una època en que un jove lector de l'obra complerta de José Antonio escrivia el següent, el 9 de maig del 1979, en el diari La Nueva Rioja:

"Vientos de revancha son los que parecen traer algunos de los ayuntamientos recientemente constituidos. El de Guernica aprueba por unanimidad retirar la medalla de la villa, así como todos los honores concedidos al anterior Jefe del Estado -que aunque moleste a muchos gobernó durante 40 años y se llamaba Francisco Franco. Como aún les parecía poco deciden asimismo exigir responsabilidades al Gobierno alemán por el bombardeo de la ciudad ocurrido en 1.937. Hace 42 años. Por el contrario no especifican a cual de las dos Alemanias exigen las citadas responsabilidades, porque es bien sabido que por aquel entonces no había más que una. En Coslada (Madrid) las calles dedicadas a Franco y José Antonio lo estarán a partir de ahora a la Constitución. En Valencia la Plaza del Caudillo pasará a llamarse del "País Valenciá". Y no hemos hecho mas que comenzar. Parece que pueden pasar los años, pero que las costumbres no varían. En vez de dedicarse a la mejora de sus Municipios, se dedican a borrar la Historia. ¿Para qué hacer nuevas calles y plazas? Se les cambia de nombre y como si fueran nuevas, y en las próximas elecciones, a repetir".

Un anys abans, l'1 de juliol del 1969, el mateix personatge havia enviat una carta a la revista SP presentant-se com a "falangista independent".

L'autor dels dos escrits es deia José Maria Aznar, el futur pal de paller d'un partit que ara s'atreveix a acusar a les altres forces polítiques de "feixistes" i que considera intocable la Constitució com si fossin els Principios Fundamentales del Movimiento.