Abans d'ahir, El Mundo feia festa major obrint la portada amb el següent titular: Montserrat Caballé afirma que “la lengua de España es la española” y apoya el bilingüismo”. A les planes interiors, el diari de Pedro J. dedicava a la soprano catalana un nou capítol del seu serial sobre “El manifiesto por la lengua común” recollint unes declaracions a RNE en les quals Caballé, que acaba de ser investida doctora honoris causa per la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo de Santander, es declarava espanyola de soca-rel: “Yo siempre lo he dicho. Pese a quien pese, yo soy española de pura cepa”.
Naturalment tothom és lliure de definir-se com vulgui, faltaria més, però convindria recordar l'època durant la qual la soprano festejava públicament amb CiU i donava suport al candidat Miquel Roca formant part, fins i tot, de la candidatura nacionalista a les eleccions generals del 6 de juny del 1993. Més tard declararia que va fer costat a Roca perquè el considerava “un home bo i moderat” i que no sabia que “aquest suport impliqués formar part d'una llista”.
Sigui com sigui, la Caballé deu haver estat la única excandidata a les llistes de CiU que anys més tard s'ha declarat “espanyola de soca-rel” amb el mateix entusiasme que admiradora de l'Opus Dei. Un patriotisme polític que, pel que sembla, no té rés a veure amb l'econòmic tota vegada que la soprano té fitxada la seva residència a Andorra, amb la qual cosa s'escaqueja de pagar impostos a la hisenda espanyola i, a més, ho fa en català.
De tot això, com era d'esperar, El Mundo no n'ha explicat res als seus lectors, no fos que la cruel realitat malmetés, una vegada més, una de les seves portades.
Posant-me en la pell d'un dels seus lectors, avui m'he passejat per la botiga digital d'aquest diari madrileny i hi he trobat infinitat de productes: mètodes d'aprenentatge de l'anglès (a la secció de llibres no hi ha, lamentablement, el diccionari de la RAE), quatre robots, un aparell d'aire condicionat, una caixa forta (idònia, imagino, per guardar secrets d'estat), un llit inflable que permet fer mil entremaliadures, un dispensador electrònic de pastilles (sensacional per confeccionar determinades portades), ampolles de vi d'aquelles que inflamen l'esperit d'Aznar i una amplíssima col·lecció de bitllets i monedes d'arreu del món.
Parlant de calés, reconec, però, que no hi he sabut localitzar cap de les successives promocions del diari contra tot allò que soni a català. I és curiós perquè es tracta d'una de les especialitats de la casa que li aporten més pasta gansa. Ara que els jutges han donat per fals el serial sobre l'àcid bòric, ben segur que els lectors fidels agrairien un col·leccionable per anys amb cada una de les campanyes sobre Catalunya. De res.
- Un article amb punxa: Joan Poyano (El Punt): Caballé: Andorra i olé!!!
Entrades
2 comentaris:
La residència de tots aquests personatges hauria de ser pública (Vicarios, Alonso, Caballé... alguns futbolistes, etc). La seva falta de solidaritat envers la resta hauria de ser castigada amb 0 subvencions públiques, però és clar el circ és el circ... quina colla de farsants.
Molt catalana i molt espanyola, però fiscalment andorrana. Sense pagar impostos, jo també sóc molt català i molt espanyol.
Publica un comentari a l'entrada