Ja tenim doble pregunta, o “pregunta encadenada” que diu l'autoexclòs
Pere Navarro, el timoner d'un
PSC fracturat i sense rumb. Naveguem cap a
Ítaca per les aigües de l'etapa prèvia del “
no referèndum”, la consulta que només convocarà el president
Mas si l'estat espanyol dóna permís, cosa que és molt, moltíssim, suposar, per no dir pura ciència ficció.
Rajoy no vol ni sentir a parlar del dret a decidir dels catalans per allò que a la pell de brau (zona hispana) han mamat des de petits i la constitució postfranquista consagra -“
la indisoluble unidad de la patria”- però encara que es revestís de valor, de britànic home d'estat del segle XXI, i fes un pas endavant democràtic, el seu entorn , el polític, l'econòmic, el social i, sobretot, el mediàtic, trossejaria al gallec i se'l menjaria amb patates malgrat que el plat resultant fos del tot insubstanciós i sense gust a res. El menú no tindria cap importància. Tothom s'asseuria a la taula i felicitaria al xef.
I una cosa similar li passa a
Rubalcaba, líder en hores baixíssimes a qui li fan el llit des de dins mentre a fora espera veure desfilar el seu cadàver
Rosa Díez, que amb els anys ha passat de festejar amb els nacionalistes del
PNB intervenint en les tasques del govern basc a ser la gran dama de l'espanyolisme, admirada fins i tot pels falangistes.
Així doncs, desprès de mesos i mesos amb el món polític i periodístic català donant interminables i repetitives voltes dins la roda del hàmster, ja tenim doble pregunta prou inclusiva i salomònica per fer feliç a quasi tothom:
Vol que Catalunya esdevingui un Estat? Si / No
En cas de resposta afirmativa: Vol que aquest Estat sigui independent? Si / No
Per a tant, hi haurà l'opció Si i Si, l'opció Si i No i l'opció No. Qui no es conforma és perquè no vol...o és gran admirador de
Sánchez-Camacho,
Navarro o
Rivera.
Fins i tot, tenim data pel referèndum: 9 de novembre del 2014, aniversari de la caiguda del
mur de Berlín i festa de l'
Almudena a la
Villa y Corte, una coincidència, la de l'Almudena, que ha indignat d'allò més a l'
ABC i que demostra sense cap mena de dubte l'absoluta
malignitat dels separatistes. En el rotatiu madrileny, tan constitucionalista ara i que tant va fer pel cop d'estat del 1936, s'estiren els cabells sense tenir en compte que unes quantes generacions de catalans han estat influenciades pel
NO-DO i pels seus missatges sobre “
la laboriosidad del pueblo catalán”. Ells faran festa i nosaltres, suposant que ens deixin, farem l'esforç d'anar a votar.
Amb l'anunci d'ahir ja s'ha complert una part del camí protocol·lari, aquell que diu que, abans de tirar pel dret amb unes eleccions plebiscitàries i amb una declaració unilateral d'independència, s'han d'esgotar les vies legals per més que aquestes estiguin tancades a pany i forrellat. És qüestió d'aplegar les màximes voluntats, de preservar la imatge cap a l'exterior i d'intentar fer amics a fora demostrant que entre els arguments evidents per justifiquen la independència hi ha també el comportament no democràtic de l'
estat espanyol.
El guió preveu que el següent pas sigui demanar a l'estat que traspassi a
la Generalitat la competència per organitzar referèndums d'acord amb el que preveu l'article 150.2 de la Constitució o que no posi impediments a l'aplicació de la
llei catalana de consultes, que ara està en fase de tramitació, dues opcions que toparan amb la negativa absoluta del govern del PP.
Mentrestant la federació de
Convergència i Unió ha guanyat oxigen per no trencar a curt termini el seu matrimoni polític, per tirar endavant l'aprovació dels pressupostos amb els republicans i per aturar la davallada de les expectatives de vot;
ICV-EUIA podrà acabar de desfullar la margarita sobre la relació de Catalunya amb l'estat espanyol;
ERC i la
CUP celebraran una mica més que la paraula “independència” aparegui a la pregunta d'un referèndum sobre la independència (la política té moltes paradoxes); i el
PSC,
PP i
Ciutadans continuaran gesticularan des de fora contra el pacte de la doble pregunta reproduint, encara que aquesta vegada sigui virtualment, la foto que es van fer plegats el
Dia de la Constitució amb la
virreina Maria de los Llanos de Luna.
En aquest context d'una certa teatralitat històrica, on cada força política mira de reüll a les altres i escenifica allò que esperen d'ella els seus electors, només faltaria que
TV3 programés els propers dies “
Sissí emperadriu”. Com es posaria en
Marhuenda pensant amb el doble Si i Si de la independència!. Ja imagino el titular de portada de
La Razón: “
Los separadores manipulan a Romy Schneider con el dinero de todos”.
Foto: Mas amb els líders dels partits anunciant la data i la pregunta.
Juanma Ramos / El Punt Avui
Entrades
