Ronaldinho rossoneri

Dinar al Via Veneto i sopar al Botafumeiro. I, entremig, partida de pòquer a quatre mans amb el Barça, el Milan, el Manchester City i Ronaldinho al voltant d'una taula o connectats via telefònica. Directius, representants i intermediaris a cara de gos per guanyar la partida.


Finalment, l'entitat blaugrana i els milanesos han tancat el traspàs del davanter brasiler per 21 milions d'euros fitxes més 4 de variables ( un milió per cada una de les properes quatre temporades si el club italià es classifica per la Champions). Un acord que satisfà a tothom menys als britànics, que es queden sense crack mediàtic: A Ronaldinho perquè volia aterrar a una entitat consagrada com el Milan i no pas a un club mitges tintes amb calés com el Manchester City; als rossoneri perquè els brasiler els aporta la dosi d'il·lusió i de projecció mediàtica que necessiten; i a la junta de Laporta perquè, després de dues temporades en blanc, han pogut desprendre's d'una part del llast que hauria bloquejat el nou projecte Guardiola. Es cobrarà menys del que preveia la darrera oferta del City (31 milions fitxes més 6 variables), però amb la normativa vigent, anar contra el desig de Ronaldinho hauria pogut fer perdre bous i esquelles.


En tot cas, els milions del traspàs del brasiler i els que es puguin obtenir amb el d'Eto'o (suposant que es jugui aquesta darrera partida de pòquer) permetran fer foc nou i negociar el fitxatge d'algun altre megacrack ( Drogba, Fernando Torres, David Villa, Tevez, Adebayor...)


Mentrestant, els culés faran bé en oblidar el Ronaldinho dels darrers temps, la lamentable ombra del que va ser, i guardar al brasiler en el cor blaugrana com aquell jugador que entre el 2003 i el 2006 va fer tornar l'alegria a l'estadi, aquella peça màgica i essencial del cercle prodigiós que un 20 de novembre del 2005 va sortir ovacionada a l'estadi Bernabéu.


Foto: Ronaldinho junt al vicepresident de Milan, Adriano Galliani i Laporta ahir al vespre a Barcelona. / Efe