La "región" d'Euskadi

Tres quarts de set del matí. Poso el Canal 24 horas de TVE i expliquen que ahir els universitaris de Bilbao van ocupar temporalment "la sede del gobierno regional ".  Mira per on, a la televisió pública espanyola ja han convertit Euskadi en una "región" com Múrcia. Benvinguts al Dia de la Hispanidad.

Foto: Un moment dels incidents a Bilbao davant la seu del govern basc. / EFE

El final d'ETA amb humor

Es pot fer humor amb ETA?. En altres circumstàncies hauria estat de mal pair, però l’esperat i desitjat anunci de l’adéu definitiu a les armes ha posat a prova l’enginy de molts humoristes gràfics.

Aquí podeu veure una selecció d’acudits publicats aquests darrers dies a la premsa catalana, basca i espanyola.

L'adéu d'ETA a les armes amb humor

View more presentations from tonidal

La xiulada censurada

El F.C.Barcelona ja té una copa més, la del Rei, (Athletic 1- Barça 4) i TVE un director d'esports menys. A Julián Reyes l'han destituït perquè la cadena pública no va emetre en directe, dimecres al vespre des de Mestalla, l'himne espanyol amb la corresponent xiulada ensordidora dels seguidors bascos i catalans davant Joan Carles i Sofia.

Reyes, fent honor al seu cognom, passarà a la història per haver sigut més monàrquic que el rei en una transmissió pèssima durant la qual el moment polític de l'esdeveniment esportiu es va intentar amagar amb una oportuna connexió amb Bilbao.

La censura, pròpia del franquisme, era tant evident que la direcció de TVE ha hagut de demanar disculpes i procedir a la destitució fulminant del responsable d'esports de la cadena, que apareix aquí – mut i a la gàbia- com l'únic dolent de la pel·lícula. Ell, en lloc de dirigir l'emissió, era a Mestalla saludant al reis, mentre en el control de Torrespaña hi havia dues persones de la seva confiança decidint, amb consignes o sense, les imatges que havien de rebre els televidents.

S'havia de tallar algun cap i l'han tallat, però a l'immens plató de l'estadi de Mestalla es van produir més trampes: la megafonia va ser posada amb l'himne espanyol a un volum de decibels prou alt per estripar els timpans i per tapar la xiulada i la zona de tribuna i lateral reservada als compromisos institucionals i comercials de la Federació Espanyola de Futbol, apareixia ocupada en bona part per seguidors de l'Athletic. El president federatiu, Ángel María Villar, nascut a Bilbao el 1950 i exjugador del primer equip de l'Athletic entre 1971 i 1981, sembla ser que a l'hora de distribuir els milers d'entrades no va donar abast amb els seus “compromisos” roig i blancs...

I ningú parla ni de més cessaments ni de dimissions perquè una cosa és la televisió, un mitjà lligat sempre als escenaris de cartró pedra i l'altra la Reial Federació Espanyola de Futbol, on els vots i els favors es cuinen de portes endins. Avui per a tu i demà per a mi.

En tot cas, amb aquest episodi de censura, TVE ha perdut una mica més del poc prestigi que li queda. Les disculpes públiques acompanyades a la mitja part del partit amb l'emissió trucada i en diferit de l'himne (amb el so d'ambient abaixat i la càmera enfocant un presumpte seguidor de l'Athletic amb la ma al cor que, pensant malament, podria ser un figurant a sou) no ajuda gens a una televisió pública que, amb la retallada de les prejubilacions i amb la manca d'independència, porta temps navegant sense brúixola, com un Titanic a punt d'esfondrar-se.

"Ho he dit una i mil vegades"

L'alternança en el poder és sana i els pactes postelectorals són legítims (si hem d'entendre per legítim el que preveu la llei), però ara que Patxi López ja ha estat escollit lehendakari gràcies als vots del PP i d'UPD, val la pena recuperar aquest vídeo d'un acte de campanya en el qual el líder socialista basc assegurava que mai de la vida pactaria amb els populars.

Amb mentides com aquesta, algú es pot estranyar que cada vegada augmenti més la desafecció dels ciutadans vers el sistema de partits i la democràcia?

"Jo mai faria servir el preservatiu"

Ella té 35 anys, quatre fills i porta al damunt la motxilla ideològica que carreguen tots aquelles persones (o gairebé totes) que s'han format a un col·legi de l'Opus Dei. Assegura que la vida s'ha de santificar mitjançant el treball, considera que la nova llei d'avortament és “una insensatesa” i es mostra totalment d'acord amb el Papa anti-condons: “Jo mai faria servir el preservatiu”, afirma taxativament.

Com a fervorosa catòlica i conservadora, defensa la família tradicional i afegeix: “Des que el PSOE és en el Govern, es fa difícil dir el que penses sense que sembli que ets una freaky. Sembla que la meva opinió de vida és una cosa a extingir, a vegades em sento agredida”.

Doncs bé, el personatge en qüestió es diu Arantza Quiroga, és vicesecretaria general del PP basc i ha estat escollida pel seu partit per presidir el Parlament de Vitòria. Ocuparà aquest càrrec en el marc del pacte assolit entre el PSE i el Partit Popular i gracies als vots que rebrà d'aquells que precisament impulsen la reforma de la llei d'interrupció de l'embaràs, que anuncien la propera tramesa d'un milió de condons a Àfrica just després de les polèmiques declaracions de Benet XVI i que, en definitiva, la fan sentir com una freaky.

Arantza, però, acceptarà el càrrec sense que li dolgui la consciència. Ho farà de la mateixa manera que va acceptar que durant els vuit anys de mandat d'Aznar ningú fes res en el govern per aturar això que Arantza considera com un atemptat contra la vida.

Quanta hipocresia creix a les consciencies llaurades per l'Opus Dei!

I després diran que el pacte a Euskadi no és frontista.

ETA trenca la campanya

ETA ha posat punt final dolorós a la campanya electoral de la manera en què ho sap fer: a sang i a foc i contra un objectiu fàcil, sense escorta i sense càrrec institucional ni polític. L'exregidor socialista d'Arrasate Isaías Carrasco era una persona normal -un cobrador de peatge d'autopistes- que en una etapa de la seva vida havia treballat pel seu poble des d'una sigla política. I és en la decisió dels etarres de convertir en objectiu aquesta normalitat on el terror agafa la seva major dimensió. El missatge d'ETA ha tornat a ser clar: tothom que tingui o hagi tingut relació amb determinats partits, independentment del lloc que ocupin o hagin ocupat, pot ser víctima potencial d'això que alguns encara s'atreveixen a anomenar lluita armada.

Amb l'assassinat d'Isaías Carrasco, ETA ha volgut demostrar que pot incidir en el procés electoral. Li ha tocat a aquest treballador d'Arrasate com li podia haver tocat a qualsevol de les moltíssimes persones que al llarg de la geografia de l'estat espanyol tenen ho han tingut algun compromís polític o administratiu. Des dels càrrecs més alts fins als més modestos, des dels ciutadans que han fet de la política o de la seguretat pública la seva professió fins aquells treballadors, com el veí d'Arrasate, que, com a militant de base socialista i regidor va dedicar hores i més hores a l'Ajuntament.

Era més que previsible que ETA intentaria irrompre a la campanya. El ministeri de l'Interior tenia activat des de feia dies l'estat d'alerta màxima i, com es fa habitualment en els diaris amb els personatges famosos d'edat d'avançada, ja hi havia una necrològica escrita en la qual només hi mancava posar nom i cognoms. Pot semblar fatalista però el comportament dels terroristes en època electoral acostuma a ser força previsible.

Podien haver escollit entre una víctima socialista o una vinculada al Partit Popular. En els dos àmbits ideològics segur que hi ha molta gent indefensa, entre altres raons perquè és impossible posar guardaespatlles a tothom quan l'arma de l'executor (estem parlant d'una simple i freda execució) apunta cap a un univers tan ampli de possibles víctimes.

¿Per quina raó ETA ha optat per assassinar a un militant socialista i de la UGT resident en un municipi com Arrasate amb alcaldessa d'ANB?

Fa de mal dir les intencions que poden circular per l'interior d'una ment criminal però la interpretació més directa porta a entendre els fets d'ahir com una revenja contra Zapatero per la ruptura del diàleg i per l'empresonament de la Mesa Nacional de Batasuna.

En tot cas, l'atemptat tindrà una incidència en els resultats electorals: és més que probable que la consigna expressada ahir per alguns dirigents polítics de combatre les bales amb la força dels vots sigui ben acollida i posada en pràctica diumenge per la ciutadania. Els votants convençuts no variaran l'orientació del seu vot, però molts dels que haurien estat abstencionistes aniran a la cita amb les urnes commocionats per l'assassinat. I, per cru que sigui dir-ho, és probable que el sentiment de solidaritat acabi beneficiant al PSOE.

Si el resultat final és molt favorable a Zapatero sempre hi haurà veus que ho atribuiran a ETA, de la mateixa manera que quatre anys enrere ho van atribuir als atemptats de Madrid. Els sectors més durs de la dreta mediàtica i política tindran una excusa per continuar infravalorant l'autoritat democràtica del govern socialista i en algun cau fosc de ves a saber on la direcció etarra es fregarà les mans.



Foto: El president de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves comunica a Zapatero l'atemptat durant un acte electoral a Málaga. / Efe

Rosa Díez i les espines

L'eurodiputada Rosa Díez ha abandonat el PSOE perquè diu que d'aquesta manera, al capdavant de la Plataforma Pro, el futur partit impulsat des de Basta Ya per Fernando Savater, podrà defensar les seves idees “amb més llibertat”.

Des de l'estrepitosa derrota del juliol del 2000, quan va disputar la secretaria general del PSOE als també candidats José Luís Rodríguez Zapatero, Matilde Fernández i José Bono, Rosa Díez ha utilitzat el seu escó europeu per oposar-se a les investigacions del desastre del “Prestige” i de l'escàndol de les subvencions de Brussel·les al sector del lli, per criticar la política de l'aigua i per denunciar, en els mitjans de comunicació vinculats a la dreta, qualsevol pas del Govern Zapatero en relació a ETA.

Ara, Rosa Díez assegura que continuarà essent socialista des de fora del PSOE.

Tal vegada ens hem perdut alguna cosa i els eixos bàsics del PP, aquells que proclamen Rajoy, Acebes i Zaplana i que fins ara ha defensat aferrissadament l'eurodiputada basca, són les columnes vertebrals del socialisme.

Caldrà preguntar-ho al company Aznar, a les ments pensants de la FAES i, per descomptat, a la COPE i a El Mundo, els dos guies mediàtics que escriuen el full de ruta del somniat retorn a La Moncloa.

Dos grans interrogants queden oberts:

¿S'acabarà punxant la dreta extrema amb la rosa que ha regat i mimat al seu jardí i que ara lluirà els encants a la llista de Savater?.

¿Esgarraparà també vots Rosa Díez entre els militants i simpatitzants més espanyolistes del PSOE o el preu pagat amb Navarra amortirà l'impacte de la nova força política?

La resposta la tindrem a les eleccions generals del mes març.

Foto: Rosa Díez mostra el seu carnet del PSOE a la roda de premsa de dijous passat. / EFE

• El blog de Rosa Díez

• Les frases

• El music player: "Una rosa és una rosa" (Mecano)

Anasagasti carrega contra la família reial

El senador del PNB Iñaki Anasagasti va fort. En el seu blog ha publicat una entrada titulada “El Bribón” en la qual qualifica a la família reial espanyola com a “impresentable” i com una “colla de ganduls”.

En el seu escrit, que ve a ser una resposta al segrest judicial de la revista El Jueves, el polític basc fa referència a l'afició dels Borbons a la cacera i a l'estrena d'un nou veler, el catorzè “Bribón”, construït per l'empresari Josep Cusí, “amic del Rei i company habitual de gresques esportives”.

"Aquest és el verdader escàndol i no el dibuix, i davant això, el jutge Del Olmo no fa absolutament res. Dos mesos de vacances, un Bribón nou, caceres i absències, però l'important és un dibuixet dient que està treballant. Espanya segueix essent diferent. Però si segueix així, l'estada d'aquesta família als palaus de la Zarzuela o Marivent té data de caducitat. Que la gent comença a despertar”.

Anasagasti recorda que a Gran Bretanya, la Corona no és intocable i aprofita per carregar contra el Madrid polític i especialment contra el tracte malaltís i cortesà que es dona a la Casa Reial espanyola, “una institució caduca que clama al cel”. “En el fons -afegeix- tot per culpa d'un PSOE cortesà i pilota”.

I després diran que els humoristes d'El Jueves, que avui han hagut de declarar davant el jutge, tenen per vici pecar per excés!

El final de la treva amb humor

Fa uns dies comentàvem en aquest blog el repte que ha de comportar pels humoristes gràfics tocar amb els seus dibuixos temes extremadament delicats com el terrorisme. El gener passat, ja vàrem recollir una selecció d'acudits publicats a la premsa catalana i espanyola sobre l'atemptat de Barajas i ara fem el mateix amb motiu del final de la treva d'ETA. Com podeu comprovar, els dibuixos escollits procedeixen de mitjans ideològicament molt diferents, però uns dels elements comuns és la presència del colom de la pau, el gran derrotat en aquesta dissortada història.

ETA i el no saber què fer

El terrorisme és una matèria extremadament delicada per intentar treure-li una punta d'humor. En Máximo, un dels grans humoristes gràfics de l'estat espanyol, ho va intentar dilluns mentre dibuixava l'acudit de dalt en el qual ironitza sobre la incapacitat del govern, de l'oposició i d'ETA per resoldre d'una vegada per totes el conflicte basc. “No saben què fer”, seria la conclusió de l'acudit.

Dèiem que Máximo va enllestir el dibuix a una hora raonable de dilluns, el va entregar a El País i , a la matinada de dimarts, quan el diari ja era a rotativa, els etarres van anunciar la ruptura de la treva. Van fer això de la mateixa manera que també podien haver posat un nou artefacte d'”advertència” a qualsevol indret públic i matar “accidentalment” a alguna persona. Aquest factor imprevisible forma part consubstancial del terrorisme.

Quan Máximo treballava en el seu acudit pel diari d'ahir i ho feia ironitzant sobre la manca de decisió d'uns i altres, ETA ja havia decidit què fer. I quan els lectors van arribar a la plana 17 es van trobar amb un dibuix envellit per la crua actualitat. Un trencament de la treva que, per cert, ja preveia l'editorial de la plana 14 publicada a les primeres edicions i que després va haver de ser actualitzada a correcuita per l'edició de Madrid:

“La banda terrorista ETA parece decidida a dar por finalizada la fase de prolongación condicional del alto el fuego enunciada poco después del atentado de Barajas, según informaciones de las fuerzas de seguridad y servicios secretos llegadas al Gobierno”.

Un punt i final a l'alto al foc que, pels familiars dels dos equatorians morts el 30 de desembre de l'any passat a la terminal aèria madrilenya, ben segur que és el més absurd dels anuncis.

En el diari d'avui, el gran Máximo recupera el fil i es posa al dia amb un nou acudit que té el mateix protagonista que el d'ahir i que, de fet, malauradament pels bascos i pels que no ho som, és tant vigent ara com fa una colla d'anys.