Anne Sofie von Otter (
Estocolm, 1955) ha protagonitzat aquest divendres el segon concert del
Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. La cantant sueca és considerada pels especialistes com una de les millors mezzosopranos de la seva generació i porta a terme actualment una intensa activitat artística. Com a prova d'això, aquesta temporada ha actuat amb les orquestres
Los Angeles Philarmonic,
New York Philarmonic,
Berliner Philarmoniker,
Münchner Philarmoniker,
Sydney Symphony i la
London Symphony Orquestra i ha interpretat el paper de
Geneviève (
Pelléas et Mélisande) a l'
Òpera de París.
A Torroella hi ha vingut acompanyada pel seu pianista habitual,
Bengt Forsberg i pel violoncel·lista
Svante Henryson, un músic ben curiós ja que a més de ser un bon interpret de violoncel, toca també el contrabaix i ha fet incursions en la música moderna amb el baix elèctric al costat de gent com
Stevie Wonder o
Steve Gadd, aquest darrer un bateria de renom que ha treballat amb
Paul McCartney,
Paul Simon,
Al Jarreau,
Joe Cocker,
Chick Corea,
Eric Clapton, i
James Taylor. Henryson és també compositor de música de cambra, simfònica, coral i jazz i algunes de les seves obres han estat interpretades per
Elvis Costello i per la pròpia Anne Sofie von Otter.
De fet, a la mezzosoprano i al violoncel·lista els uneix la seva visió amplia de la música. Von Otter ha gravat un àlbum amb Elvis Costello i fins i tot ha fet un disc d'homenatge al grup
Abba.
Aquesta versatilitat la vàrem poder comprovar en el programa d'un concert que va ser un viatge des del romanticisme escandinau de finals del segle XIX fins a peces musicals populars dels nostres dies. A la primera part, la mezzosoprano sueca ens va oferir amb brillantor obres de
Lindblad,
Grieg,
Liszt i
Richard Wagner. Ho va fer acompanyada només pel pianista Bengt Forsberg, qui per cert, en un moment de descans de Von Otter, va interpretar la magnífica
Isoldes Liebestad, la versió per piano que Litzt va fer de l'obra de Wagner. Grans i merescuts aplaudiments.
La segona part, amb la incorporació del violoncel·lista Svante Henryson, va començar amb un primer bloc: els
Chants d'Auvergne del compositor francès
Joseph Canteloube, basats en cançons tradicionals occitanes. A destacar una d'elles, la deliciosa “
La Delaïssada” (L'Abandonada).
A continuació i en un segon bloc, Anne Sofie von Otter i els seus dos músics es van passejar per la corda fluixa oferint peces populars del segle XX, des d'una interpretació del “
Summertime” de
George Gershwin fins a la "
Cucurrucucú paloma" del mexicà
Tomás Méndez, passant per la banda musical de films com ara “
Bagdad café” i “
Cold Mountain”. Mentre en la resta del concert, la veu de Von Otter dominava i molt bé l'escena, aquí hi havia moments en els quals perdia volum com si hagués estat segrestada per la manca de confiança de qui camina per terrenys poc coneguts. Per acabar de trencar el concert, fins i tot la filla de Henryson va cantar una cançó del seu pare, fent-ho amb més bona intenció i timidesa pre-adolescent que altra cosa.
Sort en vàrem tenir que a punt pel naufragi i ja fora de programa, la mezzosoprano ens delectés amb l'havanera de la
Carmen de
Bizet.
Una vegada més s'obre l'interrogant: quina necessitat hi ha que els intèrprets d'òpera de reconegut i merescut prestigi es perdin per camins aliens al seu art?. Des del meu modest punt de vista, ben poca per no dir cap ni una.
Foto: Un moment del concert a Torroella. /
Toni León
Vídeo: Anne Sofie von Otter interpretant un dels Chants d'Auvergne a un concert amb la Verbier Festival Chamber Orchestra.
Entrades
