La gràcia d'aquest home-estàtua és que representa l'estàtua (de metall) d'un home. Hi ha noblesa en el color metal·litzat de tot el cos i també en el seu aristocràtic rostre. ¿ A qui representa?. Mirant-lo a la cara té una semblança a Jaime de Mora y Aragón, l'excèntric aristòcrata, actor i personatge marbellí germà de la reina Fabiola. Però apareix assegut amb un llibre obert i això aporta pistes d'una certa intel·lectualitat. No és Valle-Inclán, perquè si ho fos lluiria una barba extremadament més llarga, ni tampoc Fernando Pessoa, a qui normalment se'l recorda només amb bigoti.
En realitat, m'ha fet pensar amb el gran poeta portuguès perquè el nostre home-estàtua imita l'escultura de Pessoa situada a la terrassa del famós cafè A Brasileira, en el barri de Chiaro de Lisboa. En aquest establiment fundat el 1905, el poeta de carn i ossos compartia taula amb altres artistes i intel·lectuals de la seva època, mentre que ara, el Pessoa de bronze es deixa fotografiar al costat de milers de turistes.
I en això coincideix amb l'home-estàtua. Si viatgeu a Granada, el podreu trobar al carrer Oficios, a tocar la catedral, compartint espai amb les gitanes que, amb el vell truc d“obsequiar” amb una branqueta de romaní, intenten llegir el futur a la ma de turistes que estan més interessats amb el passat. L'ahir de la història d'Espanya reposa uns metres més enllà en el panteó dels Reis Catòlics, i els turistes s'encanten amb l'home-estàtua, s'hi fotografien, li paguen l'esforç hieràtic amb una moneda, fugen cames ajudeu-me de les gitanes i entren a la capella reial per visitar a Isabel i Ferran, els reis que des del passat semblen encara forjar alguns aspectes del present i del futur d'aquesta Espanya que alguns no volen que sigui plural.
Foto 2: Un primer pla del rostre de l'home-estàtua. / T.Dalmau
Foto 3: Estàtua de Pessoa, a la terrassa del café A Brasileira, a Lisboa. / Wikipedia
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada