Vot de càstig damunt Laporta

Tres llargues hores d'escrutini a Can Barça i al final tothom content. Els promotors de la moció de censura perquè amb un 60,6 per cent dels vots han aconseguit fer visible a les urnes el malestar dels socis que ja s'havia visualitzar amb les mocadorades en el camp. I en Laporta perquè, després de sentir com passava la destral democràtica prop del seu coll, s'ha salvat per allò de la norma estatutària que exigeix el 66,6 dels vots per donar per guanyadora una moció de censura.

Sis punts més (2.387 vots) i tothom a casa, però no ha estat així i Laporta, com diu ell, “per sentit de la responsabilitat i per coherència”, podrà intentar esgotar el seu mandat mentre que Sandro Rossell haurà d'esperar fins a les eleccions del 2010.

Amb el feixuc pes del vot de càstig damunt l'esquena i amb el crèdit perdut, l'actual president haurà de reflexionar sobre tot allò que ha enfangat les darreres temporades a la junta dels prodigis i, per damunt de tot, caldrà fer dues coses més: posar un ciri a can Pep Guardiola pregant que la inspiració i el control del vestidor l'acompanyin i creuar els dits perquè la pilota entri i ho faci des del primer partit.

Amb la pilota a dins, els mocadors no sortiran a fora. I avui pau i demà glòria. Així és el futbol.