dissabte, 29 de gener del 2011

La revolta a Egipte i la Llei Sinde


Quina relació hi pot haver entre la Llei Sinde, aprovada en el Senat i
que preveu el tancament de pàgines web de descàrregues, i la revolta popular a Egipte?

Costa de creure, però n'hi ha.

Anem a pams.

Feta la llei, feta la trampa. Si la Llei Sinde pretén perseguir, entre altres coses, els webs d'enllaços que apunten a sèries, pel·lícules, música o programes, la solució per esquivar-la -han pensat alguns- és crear planes d'enllaços però sense que mantinguin l'estructura típica dels enllaços.

Una de les opcions que aquests dies s'ha posat en marxa, consta dels següents elements:

Sindecoder: un web que permet xifrar els enllaços convencionals convertint-los en una llarga llista de lletres i números. Per exemple, l'adreça d'aquest bloc ( http://absurddiari.blogspot.com ) seria transformada en aquesta altra:

http://www.sindecoder.tk/#XQAAEAAgAAAAAAAAAAA0HSzgOglZxY9FNAK58jV2BvEYXAw2AGti7VUIWfQ5XcAjLf//i7YAAA==

Com que l'adreça és massa llarga, cal un retallador d'URL: Sinl.es

Finalment, un perfil de Twitter - SinSeries - on anar penjant en forma de missatges curts els noms de les series i les adreces retallades, però això sí, sense conservar l'estructura d'una URL:

La de la sèrie Los Tudor, posem pel cas, és la següent:

sinl es bae30c



Com que això no és, pròpiament cap enllaç, l'usuari hauria d'escriure en el seu navegador http://www.sinl.es/bae30c

Fent-ho així aniria a parar a una plana amb el llistat d'enllaços de la sèrie amb els quals es podrien descarregar en un servei d'allotjament d'arxius, com Megaupload, cada un dels capítols.

Tot l'invent parteix de la base que a la plana de Twitter no hi pengen les URL de descàrrega, però això, naturalment dependria de la interpretació que en pugui fer el jutge.

De moment però, la revolta popular a Egipte i la decisió del president Mubarak de tallar internet ha comportat que aquesta iniciativa per saltar-se la Llei Sinde hagi quedat temporalment bloquejada.

Un dels seus impulsors ho explica a Twitter:

Solo a nosotros se nos ocurre alojar Sinl.es en.. Egipto. Seguimos trabajando para que vuelva, y esperamos que acaben las revueltas pronto.

És el que té això d'estar en un món globalitzat.



Foto: Aldarulls a El Caire. / EFE

dimarts, 25 de gener del 2011

Gugel en ruta


Aquest camió que apareix a la fotografia l'he trobat circulant per l'autovia de Banyoles i contràriament al que algú pugui pensar no té res a veure ni amb internet ni amb la companyia Google, propietària del motor de cerca del mateix nom i d'altres productes com el servei de correu Gmail o la pàgina de vídeos Youtube.

El vehicle pertany a Gugel, una empresa italiana que, amb vuitanta camions, es dedica al transport de mobles per mitja Europa.

Algun malpensat podria creure que aquests empresaris italians han aprofitat la fama de Google per posar a la companyia de transports un nom que fonèticament sona semblant al de l'empresa de Mountain View, una de les marques comercials amb més valor del món. Però no és així: Gugel va ser fundada el 1996, mentre que Larry Page i Sergey Brin van crear Google Inc dos anys més tard, el 4 de setembre de 1998.

Conclusió: per qui ho dubti, hi ha vida fora d'internet.

dilluns, 24 de gener del 2011

Un nou riu al País Valencià

Continuant amb els errors als mapes del servei cartogràfic Maps of World, si us fitxeu amb el del País Valencià descobrireu un riu imaginari que prové de Catalunya i travessa de dalt a baix la geografia valenciana...inundant tot el traçat de l'autopista!



Via: Llista Folre i Manilles

dissabte, 22 de gener del 2011

Ja ha arribat l'aigua del Roine

No hi ha crisi econòmica que valgui. Ha sigut arribar i moldre. El govern dels millors s'ha posat mans a l'obra i en quatre dies ha convertit en realitat el transvasament del Roine. A Barcelona ara tindran aigua per regalar i per vendre.

Tot això, naturalment, si hem de fer cas a aquest formós i imaginatiu mapa de Catalunya que es pot veure en el web de l'empresa californiana Maps of World. Això sí, els responsables de l'invent cartogràfic es curen en salut: asseguren que fan els màxims esforços per garantir l'exactitud dels mapes però adverteixen que no es fan responsables dels possibles errors...


Via: Llista Folre i Manilles

dijous, 20 de gener del 2011

A TV3 creix el dèficit català


El magazine de la tarda de TV3 -“Divendres”- és un bon programa  que sap connectar amb l'audiència tocant els temes d'actualitat d'una manera interessant i , a alhora, entretinguda. Això no li treu, però, que alguna vegada pugui caure en errors.

Avui a la tarda, per exemple, si el president Artur Mas mirava la televisió catalana -la nostra- se li hauran posat els pèls de punta en descobrir que el dèficit de la Generalitat puja ni més ni menys que a 21.164 milions d'euros quan segons els darrers números del conseller Andreu Mas-Colell és de només uns 7.000 milions.

Val a dir que immediatament desprès d'aparèixer el gràfic en pantalla, el col·laborador del programa, l'economista Xavier Sala i Martín ha aclarit que es tractava d'una errada i que la xifra dels 21.164 milions correspon al dèficit del conjunt de comunitats autònomes.

Tot i estar atrapat pel malson dels números vermells, l'honorable deu haver respirat relativament tranquil.

dimarts, 18 de gener del 2011

"No sóc una porta"

Diversos cartells com aquest han estat col·locats en els vidres de l'aparador d'un comerç del Barri Vell de Girona amb l'objectiu que el públic no els confongui amb la porta i intenti entrar-hi deixant les ditades o, el més greu, les banyes. El més curiós del cas és que no es tracta de cap botiga de betes i fils amb clients d'edat avançada sinó d'un establiment que ven productes d'Apple a gent que està acostumada a moure's amb tecnologia i disseny. El sistema operatiu Mac OS, el MacBook, l'iPad, l'iPod o l'iPhone deuen ser més fàcils de fer servir que localitzar la porta d'aquest establiment..., cosa que diu molt a favor d'Steve Jobs i companyia i poc dels que van dissenyar la botiga.

Foto: S.G-A. / El Punt

dilluns, 17 de gener del 2011

Xeics en el Camp Nou


Jornada rodona de lliga. El Madrid es va deixar ahir dos punts en el camp de l'Almeria, l'equip que ocupa la darrera plaça de la classificació (1-1), mentre que el Barça, amb una primera part extraordinària, va sumar una nova golejada (4-1), aquesta vegada contra el Màlaga de Pellegrini i els petrodòlars en forma de fitxatges del xeic Abdullah bin Nasser al-Thani.

A quatre punts de distància dels blancs, els blaugrana van batent rècords: 28 partits sense perdre superant així la marca del Barça de Rinus Michels (temporada 74/75) i 52 punts a l'equador de la lliga, una quantitat mai assolida per ningú fins ara.

Els darrers dies s'havia especulat sobre la possible presència del xeic qatarià i amo del Màlaga en el Camp Nou però el multimilionari -que a més del Màlaga té altres aficions com una quadra amb 160 pura-sangs de raça àrab) no hi va fer acte de presència estalviant-se així haver de contemplar una nova derrota del seu equip. Hi havia, això sí, a les grades alguns aficionats malaguenys disfressats de xeics, cosa que demostra, a més del seu sentit de l'humor, la confiança que tenen amb els efectes positius de la riuada de diners que ha arribat i continuarà arribant al club andalús provinent de l'emirat de Qatar. En canvi, les càmeres de Canal +, especialitzades en escrutar meticulosament les grades cercant noies boniques i nens amb els ulls il·luminats per aquest Barça de somnis, no van poder detectar cap seguidor culer vestit de noble qatarí malgrat les injecció de petrodòlars que comportarà pel Barça tacar la samarreta amb el nom de la Qatar Fundation.

De desagraïts, el món del futbol n'és ple.

Parlant del noble esport consistent en introduir amb el peu, amb el cap o amb la ma de Déu una pilota dins la porteria dels contraris, avui a la tarda, en el magazín de TV3Divendres”, el debat anava dels valors que aporta aquest Barça (esforç, solidaritat, humilitat...). Un dels tertulians, el catedràtic de la Comunicació Sebastià Serrano, ha deixat anar una reflexió per pensar-hi:

Per la societat industrial i, en general, pel capitalisme, l'esport és un dels millors models que hi ha: treballar en equip i no trencar les regles. Hi ha un sistema de regles que no es poden trencar i si ho fas et treuen la targeta, t'expulsen. Tots els jugadors juguen segons aquestes regles. I això, de cara a la indústria és bo”.

Sebastià Serrano dirà el que vulgui, però pels que no us agrada el capitalisme, ni l'esport us recomano que aneu als diccionaris del web d'El Punt-Avui i cerqueu un sinònim de futbol. Aquest és el resultat:




Imatges: Canal +

divendres, 14 de gener del 2011

Boardwalk Empire: efectes digitals

Boardwalk Empire és una sèrie de televisió nord-americana que actualment emet Canal + i que està situada a Atlantic City als anys 20 durant la Llei Seca. Polítics, gansters -entre ells un jove Al Capone- i policies protagonitzen aquest drama que compta entre els seus productors executius amb Terence Winter (Los Soprano) i Martin Scorsese, qui també ha dirigit l'episodi pilot d'aquesta sèrie emesa en els Estats Units pel canal HBO i de la qual ja es prepara la segona temporada.

En el següent vídeo, centrat en Boardwalk Empire, es poden veure els sorprenents efectes digitals emprats actualment en les produccions d'època per substituir els clàssics decorats o per evitar el rodatge -amb costosos desplaçaments i llargs tràmits administratius- a localitzacions reals.



Via: Llista Folre i Manilles

dijous, 13 de gener del 2011

El conill de la Belén Esteban



La Organización Interprofesional Cunícula (Intercun), integrada per empresaris de  la producció, transformació i comercialització de la carn de conill, ha iniciat una campanya per promoure el consum d'aquestes bestioles herbívores.  La mussa de la campanya és ni més ni menys que la princesa del poble Belén Esteban, a qui, a més d'haver-la de suportar dient bestieses a la televisió i al capdavant d'algunes enquestes sobre predileccions polítiques, ara ens apareix glosant el conill. “Quien no come conejo – assegura en un dels vídeos promocionals- és porque no quiere”.

Doncs no, no vull.

Ja m'agradava ben poc la carn de Bugs Bunny però ara, digueu-me llepafils, encara em farà menys gràcia imaginar-me queixalant -amb perdó- el conill de l'Esteban. Per més propietats gastronòmiques i nutricionals que tingui la criatura.

dimecres, 12 de gener del 2011

BWR-The Game: Marea negra


Onzena jornada de navegació en el Barcelona World Race-The Game . El veler virtual Jecsalis ja ha recorregut 2.277 milles nàutiques i aquest vespre segueix rumb sud, navegant a 87 milles de Dakar i a 224 de l'illa de Maio, a Cap Verd. Aprofitant l'empenta dels alisis, el vaixell ha arribat a assolir una velocitat punta de 17,9 nusos, però continua sense millorar posicions: 2.350 en el rànquing global. Això sí, l'estratègia conservadora amb un ris a la vela ha fet que el Jecsalis no patís cap nou dany.

Els organitzadors del BWR-The Game han anunciat que el nombre de jugadors segueix augmentant: ara ja superem els 23.100. Han difós un mapa en el qual es pot veure la posició de tots ells: una immensa marea negra que baixa des de Barcelona amb alguns vaixells perduts per aigües de Vigo i A Coruña fent ves a saber què. Veient aquesta acumulació de velers s'entén el perquè a l'aplicació web del joc no apareixen simultàniament tots els velers, sinó només els dels amics, els que van al capdavant de la regata – en aquests moments Rayo Veloz- i alguns altres de manera aleatòria. També queda clar que era impossible incloure, com alguns jugadors han lamentat, la possibilitat de xocs entre embarcacions: amb aquesta acumulació de velers, els accidents haurien estat constants.

Mentrestant, la regata real, amb el Virbac Paprec 3 ocupant la primera posició, s'ha quedat sense un dels seus catorze velers. El President, tripulat per Jean Le Cam i Bruno García, s'ha hagut de retirar de la competició després que dilluns patís el trencament del pal en topar de proa amb una onada. Ahir a la nit va arribar amb motor a Marina Mindelo, a l'illa de Sao Vicente (Cap Verd).



Imatge 1: Els 23.100 vaixells que participen al joc.

Imatge 2: Marcada en verd, la posició actual del Jecsalis.

dimarts, 11 de gener del 2011

La SER talla la veu a Guardiola



A l'entrenador del Barça Pep Guardiola li va tocar ahir pujar a l'escenari de Zuric per donar a conèixer el nom de Lionel Messi com a guanyador de la Pilota d'Or de la FIFA. La clàssica frase “El guanyador és...” la va dir en català, en castellà i en anglès però el que hauria de ser del tot natural donat que Guardiola és català, no els ho deu  semblar gens a alguns mitjans de Madrid. A la web de la Cadena SER, per exemple, han penjat el tall de veu (i mai millor dit) sense el fragment en català. Les tisores han començat a treballar just desprès del "Ladies and gentlemen". No hi ha hagut mala intenció. Segur que algú de l'emissora de Prisa ha pensat que el tall era massa llarg...

Com em comentava un company de redacció, si els de la SER fan això, més val no comprovar què han fet amb la veu de Guardiola els d'Intereconomia...


dilluns, 10 de gener del 2011

BWR-The Game: Les Canàries


Avui a la matinada, després de nou dies de navegació, el veler virtual Jecsalis ha deixat enrere les illes Canàries. En el tram des de Gibraltar, just a la porta de l'Atlàntic, un augment inesperat en la velocitat del vent -superior als 20 nusos- va deixar tocades les veles, obligant a ser substituïdes per unes de noves. Em queden doncs nou kits de veles per intentar acabar aquesta regata de 25.000 milles al voltant del món, malgrat que, segons han apuntat els organitzadors del Barcelona World Race- The Game, és possible que, més endavant, en algun control d'etapa es puguin aconseguir recanvis.

Mentrestant, l'estratègia del Jecsalis és conservadora. Davant el risc de perdre més veles cal posar rissos – maniobra que a l'argot mariner s'en diu “prendre rissos”- per reduir la superfície de tela i poder resistir millor la força del vent, una operació que naturalment té com a contrapartida la pèrdua de velocitat del veler. Els responsables del joc recomanen fer-ho quan el vent es situa entre 20 i 25 nusos, però el risc de danys pot variar segons el rumb i el tipus de vela que es porti. Convé doncs estar alerta i no treure l'ull dels canvis meteorològics.

La travessia per l'arxipèlag canari es pot fer per tres rutes diferents: per l'oest -el camí escollit pels velers més avançats de la regata real- pel centre de les illes (amb el risc de quedar sense vent a conseqüència de l'orografia canària, i per l'est, a tocar el continent africà. Les condicions meteorològiques han obligat al Jecsalis i a molts altres velers virtuals a seguir aquest darrer rumb fins a trobar els vents alisis, els quals, aquest matí, passades ja les Canàries, han permès al Jecsalis assolir puntes de velocitat de 16.50 nusos. Ve de baixada, però la prudència ha fet aconsellable, a estones, prendre rissos, una maniobra que caldrà anar portant a terme fins arribar a la zona de calmes equatorials.

Ara, a quarts de nou del vespre, el Jecsalis, que ocupa la posició 2.235 del rànquing global, navega a una velocitat de 13 nusos a 137 milles al sud de Gran Canària.  La regata virtual és encapçalada pel vaixell Poloni -que ja ha deixat enrere el Cap Blanc, a la frontera entre el Sàhara Occidental i Mauritània, mentre que a la cursa real la primera posició continua en mans del Virbac, seguit del Foncia, vaixells que, amb l'empenta dels alisis, naveguen a tota velocitat per les aigües de Cap Verd.


 Imatge 1: El mapa de navegació a les tres de la matinada del 10 de gener. El Jecsalis apareix marcat en verd navegant a 15 milles de la costa africana i a 50 de Fuerteventura. En vermell es poden veure els velers de la regata real We are water i Fòrum Marítim Català.

Imatge 2: Fuerteventura

El risc de matinar en diumenge


Aquí teniu, traduït al català, un mini relat -d'autor per mi desconegut- que circula per la xarxa i que posa en evidència el risc de matinar els diumenges per practicar activitats de lleure abandonant a la parella...

Avui m'he aixecat d'hora, m'he vestit lentament, he agafat el meu casc i els  guants, he anat silenciosament al garatge, he arrencat la moto i l'he tret a fora.

En sortir m'he trobat amb una pluja torrencial, tot el carrer inundat i una ventada gelada que bufava almenys a uns cents quilòmetres per hora.

He tornat a ficar la moto al garatge, he posat la ràdio i he sabut que tot el dia farà mal temps.

He entrat novament a casa, m'he despullat silenciosament i he lliscat dins el llit. Poc a poc m'he arrupit contra l'esquena de la meva dona, i li he xiuxiuejar a cau d'orella: 


"El temps a fora és horrible!".

Ella m'ha acariciat i m'ha contestat mig adormida:

"Ja ho sé. Et pots creure que el gilipolles del meu marit s'en ha anat amb moto?"


Nota: També s'aplica per als que surten d'hora a córrer, a anar en bici, a caçar, pescar o altres ocupacions semblants.



Vía: Llista Folre i Manilles

dijous, 6 de gener del 2011

The Game BWR: La flota catalana


Desprès de sis dies de navegació per les aigües de The Game Barcelona World Race, el veler virtual Jecsalis ha aconseguit passar a quarts de quatre de la matinada  l'estret de Gibraltar entrant a  l'Atlàntic. Enrere he deixat la mar d'Alboran, amb uns vents fluixos i de proa que feien molt lenta la navegació. A l'estret he coincidit amb tres dels velers de la regata real que en aquell moment ocupaven les darreres posicions: el Renault Z.E. , el Central Lechera Asturiana i el Fòrum Marítim Català. Moltes milles per davant, el Virbac Paprec 3, de la parella formada per Jean-Pierre Dick i Loïck Peyron, ja és a tocar Madeira, mentre que a la regata virtual es disputen els primers llocs el BSG, l' Anntorcha i el Flamboyan.

En el joc, el rànquing global és molt relatiu ja que s'estableix automàticament mesurant en línia recta la distància entre el vaixell i el punt de control del tram. Segons el rumb que portes, el posicionament pot variar de manera considerable. Avui al migdia, el Jecsalis apareixia situat en la posició 914 d'un total de 20.000 participants (la xifra de jugadors creix cada dia), mentre que ara al vespre ocupa el lloc 1.293.

Aquesta primera setmana, els navegants catalans ja ens hem organitzat amb un fòrum propi dins el web del joc i un grup a Yahoo. Superem la quarantena de vaixells i ens intercanviem tota mena d'informació sobre rumbs, veles i altres mecanismes de la navegació virtual. Hem creat una bona eina de cooperació per intentar acabar amb èxit aquestes 25.000 milles virtuals de volta al món a vela.




Imatge: Moment del pas del Jecsalis (marcat pel cercle verd) per l'estret de Gibraltar. En vermell, tres dels vaixells de la regata real.

dimarts, 4 de gener del 2011

Aigües menors


El primer avís és ben clar: aquí no es fan descomptes per aigües menors. I el segon cartell també és taxatiu: si vas a fer una analítica, sigues mesurat.

Malament ho tenen els pixaners empedreïts.



Fotos: Proyecto cartele.com

dissabte, 1 de gener del 2011

The Game BWR: problemes tècnics


Ja he superat les primeres 24 hores de regata a bord del Jecsalis i ara, a quarts de deu del vespre, el vaixell virtual porta recorregut un tram de 154 milles nàutiques  des de Barcelona. Estic a la costa valenciana, rumb al cap de la Nau i ocupo en el rànquing global de The Game Barcelona World Race la posició 2.692, un lloc gens destacable però tampoc menyspreable tenint en compte els meus limitadíssims coneixements en navegació nàutica i el fet que, segons les darreres dades facilitades per l'organització, ja participen en aquesta volta al món uns 14.000 jugadors.

La primera jornada s'ha caracteritzat per dos factors: el poc vent, que només ha permès al Jecsalis arribar a una velocitat màxima de 9,2 nusos (9,2 milles nàutiques per hora), i els problemes tècnics de login que durant moltes hores ens han impedit a gran nombre de participants connectar-nos al joc. Això ha comportat que els afectats no poguéssim portar a terme les maniobres adients, tant pel que fa a la correcció de rumb com al canvi de veles, una situació que ha generat notable malestar entre els jugadors. En el fòrum del videojoc ja hi ha qui proposa que es faci un reset quan la flota arribi a l'estret de Gibraltar i que en aquell punt tots els vaixell tornin a sortir en igualtat de condicions. De moment els organitzadors només han reconegut que s'han produït problemes a les hores punta i que ara ja estan resolts. Esperem que així sigui.

Mentrestant, a la regata real, la primera posició entre els catorze vaixells participants l'ocupa a aquesta hora el Foncia de Michel Desjoyeaux, el navegant oceànic que més triomfs ha aconseguit en solitari i en doble i que és considerat un autèntic mite en aquestes competicions.



Imatge 1: Una captura de pantalla del Jecsalis navegant a primera hora de la tarda a l'alçada de València.

Imatge 2: El vaixell Foncia. / BWR