L'actriu Alicia Borrachero ha debutat a Hollywood fent de reina Prunaprismia a la segona entrega de Las crónicas de Narnia, que s'estrena avui a les pantalles de l'estat espanyol amb el títol El príncipe Caspian.
En El País, Borrachero defineix el seu paper d'aquesta manera:
"Es una mujer ambiciosa que sabe que su esposo [el rey Miraz, que encarna el italiano Sergio Castellito] está en cosas oscuras, pero no sabe hasta qué punto. Cuando lo descubre, su actitud cambia y es como si le hubiera caído una aplanadora encima. Al final, como reina, ella asume el papel de ejemplo para el pueblo".
Amb el cronòmetre a la ma, la lectura d'aquest fragment requereix uns quinze segons, que és exactament una quarta part del minut (repartit en cinc brevíssimes seqüències) durant el qual l'actriu madrilenya apareix al film dirigit per Andrew Adamson.
Cinc mesos de treball a la ciutat de Praga que, en el muntatge, han quedat reduïts a això: poc més de 60 segons d'interpretació diluïts en 140 minuts de metratge.
Realment, el cinema és un art extremadament dur.
Parlant de pel·lícules, l'Operación Jaque està triomfant a les pantalles televisives d'arreu del món. La cosa va d'un grup de militars entrenats als Estats Units i a Israel que s'infiltren a la guerrilla colombiana, aconsegueixen convèncer a uns caps guerrillers que s'han rebut ordres per traslladar a un grup d'ostatges a un altre indret de la selva i els intrèpids agents i els presoners s'escapen amb helicòpter sense disparar un sol tret i havent capturat a bord de l'aparell a un comandant de la guerrilla i al seu cruel lloctinent.
Com ja sabeu, la història és autèntica: entre els quinze rescatats hi ha Íngrid Betancourt, l'ostatge més preuada de les FARC a qui probablement veurem ven aviat tornant a aspirar a la presidència de Colòmbia. També en surten reforçats el president Uribe i el ministre de Defensa, Juan Manuel Santos, personatge aquest darrer que a les eleccions previstes per l'any 2010 podria aparèixer com a contrincant / alliberador de Betancourt.
Mentrestant, aquesta singularíssima operació militar afebleix el paper de mitjancer del veneçolà Hugo Chávez, cosa que satisfà no només a Washington sinó també a la majoria dels seus veïns.
Tot plegat és de pel·lícula de Hollywood. Enganyar d'aquesta manera a guerrillers bregats en mils batalles sense vessar una sola gota de sang sona a guió cinematogràfic. A una trama de la qual sembla que no en sabem de la missa la meitat. Com a la pel·lícula d'Alicia Borrachero, el procés de muntatge d'Operación Jaque ha retallat seqüències i només ens parlen del 22 minuts de vol de l'helicòpter damunt la selva, l'escena que deixa pas a les impagables imatges de la trobada entre Íngrid Betancourt (físicament refeta i amb un discurs coherent després de sis anys de captiveri), els seus familiars i Álvaro Uribe.
Acció, sentiments, política i final feliç, el còctel perfecte d'un film que, precisament per la seva perfecció, fa pensar que algú ens amaga part del guió i els noms dels seus autèntics protagonistes.
Els interrogants queden oberts: ¿s'ha pagat a les FARC un rescat milionari per alliberar als 15 ostatges (tres d'ells nordamericans) i tot plegat és una posta en escena per amagar el fet inconfessable d'haver passat per caixa?
La història se'ns mostra per la petita pantalla entre llums o ombres, però, ¿què seria dels interessos d'estat (en aquest cas Colòmbia, França i Estats Units) i dels seus serveis d'intel·ligència si no es moguessin dins un inquietant i persistent clarobscur?
Foto 1: Alicia Borrachero en una escena de la pel·lícula
Foto 2: Íngrid Betancourt amb el seu fill i la seva filla. Efe
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada