La txeca de Telefónica

D'acord, les companyies telefòniques tenen fama a l'estat espanyol de tractar malament als seus clients oferint-los uns serveis cars i deficients d'internet i de telefonia mòbil, però fins ara no s'havia descobert que disposessin fins i tot de centres de detenció i tortura (txeques) per atendre a la clientela com es mereix...

Don Corleone felicita el 2012

Pot semblar estrany però us juro que és així: Don Vito Corleone m'ha desitjat avui un feliç 2012.

Ho ha portat a terme via Facebook sabent com sap (ho explico en el meu perfil de la xarxa social), que la trilogia d'El Padrí, dirigida per Francis Ford Coppola ocupa un lloc destacat en el meu particular univers cinematogràfic.

Així doncs Don Vito m'ha fet, a la seva manera i com si jo fos el cantant Johnny Fontane (l'alter ego fictici de Frank Sinatra, creació malèvola de  Mario Puzo) una proposta d'aquelles que no es poden refusar: que el 2012 sigui un any feliç.

Els números de la macro i de la microeconomia no quadren ni amb fum de sabatots, hem vist reaparèixer l'espectre d'Aznar i , per si no n'hi havia prou,  el líder de Mojinos Escocios -El Sevilla- dissertava aquesta matinada per RNE sobre filosofia estoica.

Hi ha, per a tant, símptomes evidents que el món s'enfonsa...

Toco de peus a terra i soc molt escèptic respecte al nivell de felicitat personal i col·lectiva que ens podran aportar els propers 365 dies però si el capo di tutti capi ho ordena estic disposar a reconèixer que aquest serà un any d'exultant satisfacció. No em vull despertar amb el cap guillotinat del meu gos dins el llit com el del pura sang favorit del productor  Jack Woltz. No desitjo tastar els mètodes convincents del sempre amable i fidel consigliere Tom Hagen.

Així doncs no m'hi puc negar, però sigueu sincers i reconeixeu amb mi que tot plegat és molt i molt inquietant...

Gaziel a Twitter

En el Twitter hi ha milions de perfils de persones -reals o falses- d'empreses i també d'entitats de tota mena. El que no és tan corrent és la presència en aquesta xarxa social de personatges ja desapareguts. Per això, avui em plau anunciar el retorn via Twitter del periodista i escriptor Agustí Calvet (Gaziel) -Sant Feliu de Guíxols (1887) - Barcelona (1964).

Corresponsal a París de La Veu de Catalunya i de La Vanguardia i director d'aquest darrer diari fins l'esclat de la guerra civil, Gaziel, autor d'una vintena llarga de llibres, ha estat considerat a la seva època com el líder d'opinió de la burgesia liberal i democràtica catalana. Víctima com tants d'altres de les difícils circumstàncies històriques que li van tocar viure, Agustí Calvet va haver d'exiliar-se el 1936, però desprès, en tornar, va ser processat pel franquisme i va patir un llarg exili interior.

Fruit de tot plegat, a la seva brillant prosa hi ha un deix important d'escepticisme però també una mirada lúcida sobre Catalunya, Espanya i el món.

En el seu compte de Twitter hi trobareu piulades del seu pensament com ara aquesta:

“Vull consagrar les darreres forces a les tres realitats superiors, per mi, a les altres: la nostra terra, la nostra gent, la nostra parla.”

O antics records d'infantesa i joventut:

“En tota la punta pelada que llavors era el futur S'Agaró, no s'hi veia casa, barraca ni ànima vivent.”

I, tal vegada, podrem llegir les respostes de Gaziel a piulades d'altres homenots catalans presents a Twitter com Josep Pla, Joan Salvat-Papasseit, Pompeu Fabra o el també periodista Eugeni Xammar...

Són els petits miracles que permet internet.

• Perfil a Twitter de Gaziel

• Plana web dedicada a Gaziel

La noia que camina per la sorra

No heu tingut mai la temptació de saltar-vos les convencions, les regles que marquen el dia a dia?. El grup Pastora ens ho proposa amb la seva cançó “La vida moderna”. Per cert, la noia del vídeo que camina per la sorra fent playback no és l'actriu i vocalista de Pastora Dolo Beltrán sinó Gina Tost, reportera, blogera i col·laboradora del programa “Generació Digital” (Catalunya Ràdio i canal 33). El curiós del cas és que aquest vídeo ja ha tingut més de 182.000 visualitzacions i apareix en primer lloc a Youtube quan es fa la cerca utilitzant les  paraules clau “Pastora” o “La vida moderna”.

La Dolo i la Gina es van conèixer ahir a l'emissió radiofònica de “Generació Digital” i la cantant es va mostrar gratament sorpresa en descobrir que qui tenia al davant és “la noia que camina per la sorra”.

Street View i la senyora i la nena per terra

L'Street View, el servei que lligat amb Google Maps i amb Google Earth proporciona imatges panoràmiques de 360 graus a nivell de carrer, és una valuosa eina per identificar i descobrir indrets, però també ha donat lloc a llargues polèmiques sobre qüestions relacionades amb la privacitat. S'han produït conflictes judicials a diferents països per la captura de dades de xarxes wifi privades, però també episodis curiosos com ara l'aparició de cadàvers a imatges preses pels vehicles de Google a carrers de Brasil, el cas d'una nena que a Londres es va estirar a terra fent-se passar per morta o fins i tot la demanda contra Google efectuada per una japonesa perquè a la imatge de casa seva hi apareixia en el balcó roba íntima penjada a assecar.

Avui, navegant amb l'Street View pel passeig del Mar de Sant Feliu de Guíxols he pogut descobrir aquesta seqüència innocent però també curiosa: la d'una dona que travessa un pas de vianants amb una criatura agafada de la ma i que- qui sap si per l'emoció de veure passar el vehicle amb les càmeres de Google- acaba mig per terra collint a la nena.

 

La revolta a Egipte i la Llei Sinde

Quina relació hi pot haver entre la Llei Sinde, aprovada en el Senat i
que preveu el tancament de pàgines web de descàrregues, i la revolta popular a Egipte?

Costa de creure, però n'hi ha.

Anem a pams.

Feta la llei, feta la trampa. Si la Llei Sinde pretén perseguir, entre altres coses, els webs d'enllaços que apunten a sèries, pel·lícules, música o programes, la solució per esquivar-la -han pensat alguns- és crear planes d'enllaços però sense que mantinguin l'estructura típica dels enllaços.

Una de les opcions que aquests dies s'ha posat en marxa, consta dels següents elements:

Sindecoder: un web que permet xifrar els enllaços convencionals convertint-los en una llarga llista de lletres i números. Per exemple, l'adreça d'aquest bloc ( http://absurddiari.blogspot.com ) seria transformada en aquesta altra:

http://www.sindecoder.tk/#XQAAEAAgAAAAAAAAAAA0HSzgOglZxY9FNAK58jV2BvEYXAw2AGti7VUIWfQ5XcAjLf//i7YAAA==

Com que l'adreça és massa llarga, cal un retallador d'URL: Sinl.es

Finalment, un perfil de Twitter - SinSeries - on anar penjant en forma de missatges curts els noms de les series i les adreces retallades, però això sí, sense conservar l'estructura d'una URL:

La de la sèrie Los Tudor, posem pel cas, és la següent:

sinl es bae30c

Com que això no és, pròpiament cap enllaç, l'usuari hauria d'escriure en el seu navegador http://www.sinl.es/bae30c

Fent-ho així aniria a parar a una plana amb el llistat d'enllaços de la sèrie amb els quals es podrien descarregar en un servei d'allotjament d'arxius, com Megaupload, cada un dels capítols.

Tot l'invent parteix de la base que a la plana de Twitter no hi pengen les URL de descàrrega, però això, naturalment dependria de la interpretació que en pugui fer el jutge.

De moment però, la revolta popular a Egipte i la decisió del president Mubarak de tallar internet ha comportat que aquesta iniciativa per saltar-se la Llei Sinde hagi quedat temporalment bloquejada.

Un dels seus impulsors ho explica a Twitter:

Solo a nosotros se nos ocurre alojar Sinl.es en.. Egipto. Seguimos trabajando para que vuelva, y esperamos que acaben las revueltas pronto.

És el que té això d'estar en un món globalitzat.

Foto: Aldarulls a El Caire. / EFE

Gugel en ruta

Aquest camió que apareix a la fotografia l'he trobat circulant per l'autovia de Banyoles i contràriament al que algú pugui pensar no té res a veure ni amb internet ni amb la companyia Google, propietària del motor de cerca del mateix nom i d'altres productes com el servei de correu Gmail o la pàgina de vídeos Youtube.

El vehicle pertany a Gugel, una empresa italiana que, amb vuitanta camions, es dedica al transport de mobles per mitja Europa.

Algun malpensat podria creure que aquests empresaris italians han aprofitat la fama de Google per posar a la companyia de transports un nom que fonèticament sona semblant al de l'empresa de Mountain View, una de les marques comercials amb més valor del món. Però no és així: Gugel va ser fundada el 1996, mentre que Larry Page i Sergey Brin van crear Google Inc dos anys més tard, el 4 de setembre de 1998.

Conclusió: per qui ho dubti, hi ha vida fora d'internet.

A tota vela!

Avui a la una del migdia comença la meva participació a la Barcelona World Race, la volta al món a vela amb vaixells tripulats per dues persones. El veler que, com tots els altres és un Imoca Open 60, es diu Jecsalis, l'antic nom amb el qual es coneixia la vila de Sant Feliu de Guíxols, i a bord d'ell he de recórrer, al llarg de tres mesos i sense escales, 25.000 milles pel Mediterrani, l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic, passant per les aigües més remotes i perilloses del planeta.

Ho faré, naturalment, de manera virtual competint amb 12.000 participants més d'arreu del món que s'han inscrit a The Game Barcelona World Race, un videojoc 2D-3D en línia desenvolupat per la  Fundació Navegació Oceànica Barcelona conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra.

Es tracta d'un joc totalment gratuït, que no requereix cap instal·lació i que permetrà seguir la ruta dels catorze vaixells inscrits a la segona edició de la BWR. Els jugadors haurem de fer front en temps real a les mateixes condicions meteorològiques que els navegants, tant pel que fa a la pluja, al sol i a la boira, com al vent, a les tempestes o a les onades gegantines. Rebrem els mateixos informes meteorològics que els equips participants a la regata i, a partir d'aquestes dades, podrem escollir el rumb més idòni i el tipus de vela, entre cinc de diferents. També podrem utilitzar tres tipus de pilots automàtics, fer servir un nombre limitat de kits de reparació, disposar d'estadístiques, fer amics virtuals, competir amb ells en lliguetes per trams, contemplar en 3D la línia de la costa, veure al llarg del recorregut els punts d'interès en vídeos, fotografies i textos, participar en un fòrum i en una comunitat virtual per Facebook i rebre recomanacions i suport de Manel Pedreira, el director de la regata virtual.

Com ha subratllat Román Welsch, director de Departament de Tecnologia de la Fundació Navegació Oceànica Barcelona, "aquest joc permetrà a la gent viure la Barcelona World Race des de dins, competint contra els propis navegants amb les mateixes condicions de vent i onades que ells tinguin. A més, tots els jugadors disposaran de les mateixes eines per competir en les mateixes condicions amb els regatistes".

Per últim, els promotors del videojoc han destacat que es tracta d'un producte independent que podrà ser emprat en altres regates i que estarà en constant evolució i millora.  




Foto: El vaixell Groupe Bel, un dels participants a la regata. / Manuel Medir / FNOB

La Nativitat a l'era digital

Posem que una noia verge anomenada Maria comunica per Gmail a un fuster anomenat Josep que ha quedat prenyada dels aires del cel. Imaginem que el noi entra al Twitter i fa saber a les seves amistats que s'en va amb Maria cap a Betlem...

La història de la Nativitat a l'era digital és explicada mitjançant aquest original vídeo realitzat per l'empresa portuguesa Excentric. Serveis com Facebook, Twitter, YouTube, Google, Wikipedia, Google Maps, Gmail o Amazon en són els protagonistes.

Crackers islàmics?

Un grup auto anomenat Islamic Ghosts Team  (Equip dels Fantasmes Islàmics) ha crackejat el web de la VI Biennal de Fotografia Xavier Miserachs de Palafrugell, deixant la plana principal totalment en negre i amb una única inscripció: el nom d'aquest grup de crackers.

La biennal, que va ser inaugurada el passat 11 de setembre i es clausura demà, compta amb vuit exposicions repartides per diferents sales del municipi, entre elles la del fotògraf Alfonso del Moral (Valladolid, 1977), que presenta un conjunt impactant d'imatges sobre els heroïnòmans de Kabul. Tal vegada són aquestes fotografies les que han portat a l'Islamic Ghosts Team ha atacar el web de la biennal, el qual, en el moment d'escriure això, segueix hackejat.

Una recerca per Google permet observar que el mateix grup ha portat a terme accions similars contra altres webs, entre elles la d'uns institut de Granollers i la de la presidència de la República de Guyana.  


Foto: Captura de pantalla del web de la biennal després de ser crackejat

Via: Ricard Vaqué/ Facebook

Visca Telefónica!

A partir d'ara, tots els productes que comercialitza Telefónica a l'estat espanyol i més endavant al mercat d'Amèrica Llatina, passen a dir-se Movistar. Així, per exemple, l'ADSL de Telefónica ja es diu Movistar ADSL i Imagenio canvia de nom i es presenta davant els clients com a Movistar Imagenio o Movistar TV, segons el països.

La operadora només farà servir la marca Telefónica en l'àmbit corporatiu, és a dir per la relació amb les grans empreses, els accionistes i els treballadors, mentre que a Europa es continuarà utilitzant la marca O2 provinent de l'operador de telefonia mòbil britànic que va ser adquirit per l'empresa espanyola l'any 2005.

Segons fonts de la multinacional, el canvi de denominació comercial respon a una necessitat d'“adequar-se al mercat i a les noves exigències dels clients; major convergència, unificació de continguts multimèdia i accessibilitat a noves xarxes de comunicació i tecnologies”.

Com a client exigent i inconformista,  estic pletòric de satisfacció. Ja no m'hauré de queixar més de la lentitud exasperant amb qual  l'ADSL de Telefónica circula pels meus ordinadors ni de la impossibilitat absoluta de contractar Imagenio en el meu barri. Ara ja em puc lamentar d'utilitzar els serveis (o de no poder-ho fer) de Movistar.

Visca la novetat. Visca Telefónica i el seu departament de màrqueting!.

Mòbils sense connexió

Una part dels assistents al Mobile World Congress, el certamen internacional que aplega a Barcelona les principals novetats  en telefonia mòbil, estan patint  problemes amb la connexió a internet mitjançant les quatre xarxes wifi habilitades a les instal·lacions de la Fira.

La paradoxa de tot plegat és que la telefonia mòbil està orientada cada vegada més cap a la connexió permanent a internet i els 1.300 expositors han pagat entre 200 i 1.500 euros (segons el nombre de connexions) per un servei que no acaba de rutllar prou bé.

Més enllà de la parafernàlia pròpia dels grans esdeveniments, la realitat s'imposa. Senyores i senyors expositors i visitants: benvinguts al país amb el servei ADSL més car, lent i ineficient del món mundial. 

Foto: Uns visitants al congrès de mòbils. / EFE 

Censura a Farmville-Facebook

Recentment s'ha criticat molt la censura que apliquen els administradors de Facebook eliminant determinats continguts polítics, imatges eròtiques i fins i tot fotografies que mostren a mares alletant els seus fills. Aquesta manera d'actuar, que en molts casos arriba al ridícul,  s'ha estès ara als jocs que funcionen dins la mateixa xarxa social. Una amiga m'ha deixat a Farmville, el famós simulador de granges, un innocent comentari en el qual em diu que em convidarà a prendre un cocktail. Doncs bé, com podeu veure a la captura de pantalla, la primera part de la paraula cocktail apareix censurada amb puntets. Concretament ha desaparegut la part que correspondria a “cock” (gall), que traduint-ho de l'anglès col·loquial tindria el seu equivalent en  mots tan nostrats com polla, cigala, penis o ocellet.

Per comprovar que no es tracta d'un error puntual, la Núria m'ha enviat un nou missatge només amb la paraula “cock” i aquesta apareix totalment substituïda per punts.

Vist el nivell de puritanisme que apliquen els responsables del joc, és d'esperar que l'autor del diccionari censor, que confon un combinat alcohòlic amb un membre viril, hagi resat per la seva feixuga tasca com a mínim mil parenostres i que Déu ens agafi confessats. Amén.

El "rató" de Google Chrome

Avui, repassant la premsa digital, m'he trobat amb aquest banner del navegador Chrome de Google. En principi és un anunci en castellà malgrat que algú podria pensar que l'han escrit en catanyol en veure que, per allò de la publicitat dinàmica, et conviden a passar “el rató” damunt el banner.

Si els perseguits rosegadors poden perdre accidentalment la cua, aquí, el ratolí informàtic -el ratón- ha perdut, vés a saber per què, la lletra ena. De tota manera, aquesta lamentable desaparició de la catorzena lletra de l'alfabet no és cap fenomen estrany. Fent una cerca de “rató” per Google apareixen 49.900 resultats, entre ells els que fan referència al “rató Mickey”, al “rató  Pérez”, a l”alfombrilla de rató” i fins i tot a un usuari que es pregunta perplex per quina raó “cuando pongo la flecha del rató en la barra de direcciones me salen ceros...?”.

Estic temptat d'anar a cercar la paraula “ratón” al diccionari de la Real Academia per comprovar si alguna rata o ratolí ha rosegat l'ena, però, francament, prefereixo deixar aquesta tasca als que pateixen dia sí, dia també, per la salut de la sempre maltractada i perseguida llengua espanyola... 

La casa d'en Sisa ja no és de tothom

Un antic hacker que es fa dir Johnny i l'advocat barceloní Josep Coll, especialista en temes de propietat intel·lectual i soci fundador del bufet Asesoría Jurídica de las Artes, han posat en marxa un servei de pagament per lluitar contra la pirateria a la xarxa. El sistema porta per nom Red Points i consisteix en rastrejar, a petició de cada client (músics, discogràfiques, distribuïdores de cinema) , els enllaços de cançons o de pel·lícules penjades en els servidors de descàrrega directa com Megaupload o Rapidshare. Un cop detectats, Red Points envia als responsables dels servidors una petició legal perquè eliminin els arxius.

Per fer la demostració davant la premsa, s'ha comptat amb la col·laboració de Jaume Sisa, que ha ofert com a objecte del rastreig el mític tema “Qualsevol nit pot sortir el sol”.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha casa d’algú.

Mitja hora després de contactar amb un dels servidors, l'enllaç ja ha estat eliminat.

Per descomptat que Sisa, com la resta creadors i de multinacionals de la música i del cinema, té el perfecte dret en defensar la seva propietat intel·lectual però, en aquest cas, més d'un seguidor del cantautor pensarà que ja no és ni tan enrotllat ni tan galàctic i que aquella casa que, amb el sol de mitja nit, era de tothom ara està tancada amb pany i forrellat.

En tot cas dóna la impressió que és un pany i forrellat tan inútil, per més que l'advocat i l'antic hacker vulguin vendre el seu producte, com qualsevol altre sistema per intentar posar tanques a internet. Ara mateix es pot continuar accedint a les cançons de Sisa dipositades en altres servidors de descàrrega directa (comprovat per qui això signa) i, per descomptat, mitjançant les xarxes de P2P.

Parlant de drets d'autor, és de suposar que l'ànec Donald, l'Astèrix, l'Obelix, en Tom i Jerry o en Mortadelo i Filemò també estan protegits per la propietat intel·lectual i que, aquell llunyà 1975, Sisa ho va tenir en compte a l'hora d'incorporar-los a la lletra de la seva magnífica cançó.

"El R.G.F.P. de la A.E.P.D."

Aprofitant que avui al vespre Eto'o i Ibrahimovic es veuran les cares a San Siro, he rebut un correu en el qual una casa d'apostes per internet em convida a jugar-me els quartos donant per guanyador a l'Inter o al Barça. De fet, segons el mail, no hi tinc res a perdre: com a gest de benvinguda, m'ofereixen apostar la quantitat que vulgui i si no l'encerto -ja sabeu, “el futbol és així”- abonaran al meu compte fins a un màxim de 20 euros per invertir en futures apostes.

La proposta és temptadora però la lletra menuda de les dues primeres línies de l'avís legal que acompanya al correu em fa pensar que han confós aquest humil periodista amb un criptògraf protagonista d'una pel·lícula d'espies. Com podeu veure, més clar, l'aigua.

Monopoly global

La multinacional nord-americana Hasbro, líder en jocs familiars i en joguines infantils, ha posat a la xarxa, en col·laboració amb Google, Monopoly City Streets, una versió gratuïta per quatre mesos i en línia del popular joc de taula en el qual els jugadors fan el paper de magnats de la totxana comprant carrers i construint tota mena d'edificis.

Amb l'esclat de la bombolla immobiliària i amb la crisi ofegant les economies de bona part del món, no sembla que sigui el millor moment per una iniciativa lúdica com aquesta que utilitza Google Maps per fer que totes les ciutats del planeta esdevinguin un gran tauler de joc. Tot i això, l'èxit de la proposta ha desbordat a la pròpia empresa i des de dimecres passat, dia en que es va posar en marxa el joc, els servidors estan saturats fins el punt que la caiguda del sistema ha dificultat la connexió de nous jugadors i al mateix temps ha permès que els primers que s'hi van poder donar d'alta (amb un capital inicial de tres milions de dòlars virtuals) s'hagin quedat amb els millors carrers del món. Els preus de revenda d'algunes avingudes comercials com Oxford Street, a Londres, s'han disparat fins els 1.000 milions i tot plegat ha fet que el joc s'hagi desvirtuat provocant malestar entre els usuaris, fins el punt que els mateixos organitzadors ja han anunciat que es reiniciarà a mitjans de la setmana vinent.

Qui això signa ha patit en pròpia persona el col·lapse d'aquest Monopoly global. Divendres a la matinada no es podia accedir a la plana i tant ahir com avui era dificultós realitzar operacions (no s'acabaven de carregar les dades).

Tot i això he visitat “Girona” i veig que una part dels principals carrers ja estan comprats. Un jugador que es fa dir Xeroky ha adquirit la plaça del Vi, seu de l'ajuntament, i una altra persona que utilitza el nom de l'alcaldessa Anna Pagans ha fet la millor oferta per comprar-la. Com es pot veure, sentit de l'humor no en falta.

• Una guia per jugar

• El blog de Monopoly City Streets
  

Regala memòria

Aquesta és una excel·lent mostra d'street marketing que combina l'acció publicitària al carrer amb la difusió viral per internet. El seu objectiu és fer entendre a tothom d'una manera directa i efectiva què significa patir la malaltia d'Alzheimer. Es tracta d'una acció realitzada per l'agencia Tiempo BBDO Madrid per la campanya Regala memòria de l'Associació per les Famílies amb Alzheimer.

Internet d'alta densitat...humana

La velocitat màxima (teòrica) d'ADSL que pot arribar a casa meva, a la ciutat de Girona, és de 3 Mbps i, segons Telefónica, fins dintre d'uns mesos no em podran ampliar fins a 6. Vistes aquestes limitacions, m'ha fet gràcia llegir un article d'Héctor García en el Ciberpaís en el qual explica la seva experiència d'internauta resident a Japó. Allà, la velocitat mitjana de les connexions a Internet supera les 80 Mbps i des de fa cinc anys és habitual contractar connexions a 100 Mbps per una tarifa plana mensual inferior als 20 euros.

A Japó, l'ADSL és una tecnologia que ja ha quedat obsoleta gràcies a l'èxit de la FTTH (fiber to the home), la fibra que arriba fins a les cases. Això, apunta García, ha estat possible degut a dos factors. En primer lloc l'alta densitat de població. Una empresa que desplegui la seva xarxa a Tòquio i a la resta de la seva àrea metropolitana podrà donar servei a un públic potencial de 40 milions de persones. En segon lloc, la xarxa de fibra no s'ha de soterrar com succeeix a les ciutats europees sinó que, com la resta de cables d'electricitat o de telèfon, s'instal·la amb pals al llarg dels carrers. Estètic no hi queda però, segons les autoritats, és més segur, efectiu i fàcil de reparar en cas de terratrèmol, una incidència gens estranya en un país com el Japó que té una alta activitat sísmica. Tot plegat redueix els costos d'instal·lació de la FTTH i fa molt ràpida l'expansió de la xarxa.

Clar que si per poder gaudir de les prestacions de la fibra òptica a 100 megues o fins i tot a 1Gbps (com succeeix a Tòquio) he de substituir la tranquil·litat i qualitat de vida del meu barri per l'enrenou i l'estrès d'una metròpoli superpoblada, estil Blade Runner, amenaçada, a més, pels terratrèmols, em quedo amb les meves estimades 3 megues...

• Vídeo: un exemple de superpoblació lúdica en una piscina d'onades a Tòquio:

El fenòmen juanka2k

El personatge en qüestió utilitza el nic juanka2k i s'ha fet famós en quatre dies pel sol fet d'haver demanat en un fòrum d'ElOtroLado.net que algú li retoqués una foto seva sortint de l'aigua:

¿Alguien Que Sepa Un Poco Photoshop Me Tunea Una Foto?

Muchas gracias chicos, a ver si alguno que sepa algo de photoshop me tunea un poco esta foto que quiero sacarla en un poster de 90*60 para hacer un regalo. Con tunearla me refiero a quitarle los desperfectos y a ver si se puede quitar el corte del bañador que se queda un poco feo.

Com que a la xarxa sempre hi ha algú disposat a donar un cop de ma, un manetes del Photoshop que es fa dir kaos i que té molt sentit de l'humor li va retornar la foto convenientment tunejada per treure-li tots els “defectes”.



La cosa, que va començar la setmana passada, va fer gràcia i a partir d'aquell moment la imatge de juanka2k ha anat patint tota mena de transformacions, centenars de canvis i més canvis divertits, un efecte multiplicador en el qual hi ha tingut molt a veure l'aparició de la “notícia” a Menéame, el lloc hispà de promoció d'històries, l'equivalent al nord-americà Digg i al català La Tafanera.

A hores d'ara, juanka2k, que s'ha agafat tot plegat amb bon humor (entrevista), compta amb un club de fans a Facebook , amb més de 600 membres, i fins i tot amb dos videos a Youtube amb la recopilació de les imatges. Aquí els teniu: