dimecres, 10 d’octubre del 2007

L'humor de la Justícia nord-americana


El titular humorístic de la jornada ens arriba des de Washington:


"Una jutgessa impedeix el trasllat d'un pres de Guantánamo a Tunísia per si el torturen"


Mohammed Abdul Rahman va ser capturat a Pakistan i portat a la base nord-americana a Cuba, on actualment hi ha uns 330 detinguts. Paral·lelament, un tribunal de Tunísia el va jutjar i condemnar, en absència, a 20 anys de presó, però la jutgessa federal Galdys Kessler ha refusat que sigui extradit perquè, segons ella, els tunisians el podrien torturar...que és més o menys el que fan els militars nord-americans i els agents de la CIA a Guantánamo emparant-se en l'anomenada “guerra contra el terrorisme”.


Les denuncies d'Amnistia Internacional i altres organismes de drets humans són ben concloents: A Guantánamo es vulneren totes les normes internacionals en sotmetre als presos a un règim d'aïllament d'extrema duresa i sense ser formalment acusats i jutjats.


Joshua Denbeaux, l'advocat d'Abdul Rahman, s'ha mostrat satisfet per la decisió de la jutgessa: “És la primera vegada -ha declarat- que el poder judicial li concedeix a un detingut el dret fonamental a no ser torturat pel govern tunisià”.


Del que fa el govern Bush en el far west sense llei de Guantánamo no n'han dit rés ni l'advocat ni la jutgessa federal.


Mentrestant, el Tribunal Suprem dels Estats Units també ha practicat l'exercici de tancar els ulls refusant jutjar el presumpte segrest per part de la CIA de Jaled el Masri. Aquest ciutadà alemany d'origen libanès va ser detingut per error el maig del 2004 a la frontera de Sèrbia i Macedònia, on era de vacances, i, segons la seva denuncia, la CIA el va tenir retingut sis mesos, primer a Bagdad i desprès en una presó secreta d'Afganistan, on va ser sotmès a tota mena de tortures, inclosa la sodomització amb una de les armes que feien servir per apallissar-lo.


Desprès de ser alliberat, Jaled el Masri va denunciar el seu cas davant les autoritats alemanyes, que tenen oberta una investigació, i al mateix temps va presentar una querella en els Estats Units. Un jutjat de primera instància de Virgínia va desestimar la denuncia i ara el Tribunal Suprem ha refusat el recurs. L'argument de l'administració Bush ha tingut el seu pes en aquesta decisió: segons la CIA, el cas s'havia de desestimar per “protegir fonts i mètodes d'informació classificada i evitar danys a la seguretat nacional”.


Una vegada més, la “guerra contra el terrorisme” justifica la tortura i la resta de vulneracions dels drets humans. Però això, sembla ser que no té res a veure amb la crueltat i la dolenteria extrema de les autoritats tunisianes, hàbilment descobertes per la jutgessa Kessler.

Com diu l'himne nord-americà, “la nostra causa és el bé i per això triomfem / sempre ha estat el nostre lema: En Déu confiem!


Foto: Un dels presos de Guantánamo.