dijous, 18 d’octubre de 2007

Boadella diu adéu


Albert Boadella ha començat a fer els “bolos” de presentació del llibre “Adiós Cataluña. Crónica de amor y de guerra”, obra guanyadora del premi Espasa de Ensayo 2007. El dramaturg, que ha estat entrevistat per Antonio San José en el programa “Cara a Cara” de CNN+ , manté el to provocador de sempre sense aportar novetats. El seu retrat d'una Catalunya ofegadora dels esperits lliures i plena de camises “pardas” nazis serveix de teló de fons de l'entrevista. Boadella explica que amb el pas del temps ha hagut d'anar esborrant noms de l'agenda d'amics i que finalment ha optat per fugir Espanya endins. Diu que ha posat punt i final, que ja no treballarà més a Catalunya.


Parlant del fet diferencial -un fenomen per ell inexistent excepte pel que fa al bilingüisme- el director teatral collona sobre els canelons de Sant Esteve, però no dona detalls – tan lliure com es sent- sobre el cocido madrileño en forma de subvencions que li serveix, a la menjadora de la Comunidad, la presidenta Esperanza Aguirre.


Tampoc li interessa parlar gaire de la seva tocata i fuga de Ciutadans i de la crisi interna que pateix aquest partit que ell va ajudar a fundar. El que ara fa modern és el “regeneracionisme” de la UPD (Unió, Progrés i Democràcia) de Rosa Díez i Fernando Savater i per això el dramaturg va participar fa uns dies a l'acte de presentació d'aquesta nova força política a Madrid.


Després de passar ahir per la CNN+, aquest matí Boadella ha fet el “bolo” barceloní, però, fidel al principi bàsic del personatge que representa, consistent en convertir en espectacle el fet de no tornar actuar a terres catalanes, ha convocat la roda de premsa en “aigües espanyoles” dins d'una golondrina del port de Barcelona..


No he tingut ocasió, i probablement tampoc mi esforçaré gaire, de llegir el llibre. Pel que explica l'autor i pel que surt a les cròniques, dispara amb bales de canó contra tot allò que pugui fer pensar en les quatre barres. Rep patacada la Nova Cançó per haver estat una colla de “col·laboracionistes” del nacionalisme català i sobretot en Raimon, de qui parla en passat dient que “tenia la contundència d'una paella valenciana mixta”. També carrega contra l'Espinàs per haver impedit que “un jovenet desconegut anomenat Joan Manuel Serrat” actués a la sala que regentava. I posats a fustigar, ho fa contra l'art contemporani i contra el pintor Antoni Tàpies (única cosa amb la qual, segurament, ens posaríem d'acord): "En un país on Tàpies es el geni, es lògic que les parets fetes pols i els 'graffiti' formin part de les Belles Arts".


Com que el que el paper que ara fa Boadella és el de venedor de llibres, sempre és interessant conèixer la composició del jurat que li ha atorgat el premi Espasa de Ensayo 2007:


President, el filòsof Fernando Savater (sí, sí, el mateix que impulsa el partit de Rosa Díez).


Resta de membres: el sociolèg Amando de Miguel (col·laborador de La Razón, de la COPE, de Libertad Digital i de la fundació FAES del PP); el periodista i escriptor Vicente Verdú (El País); el metge i membre de la Real Academia Española (RAE) Pedro Garcia Barreno; la directora editorial d'Espasa Calpe, Pilar Cortés i, com a secretaria, l'editora d'assaig Olga Adeva, que anteriorment havia estat la responsable de la publicació a la mateixa editorial de dos llibres sorgits del blog d'Arcadi Espada: “Diarios 2004” i “Informe sobre la decadencia de Cataluña”.


Per cert que “Diarios 2004” és la continuació d'una altra obra titulada “Diarios” amb la qual Espada (actualment columnista d'El Mundo i col·lega de Boadella a la creació de Ciutadans) va guanyar el premi Espasa de Ensayo 2002.


I qui hi havia aquell any al jurat?


Doncs entre els seus membres hi figuraven Fernando Savater, Amando de Miguel, Vicente Verdú i el catedràtic, poeta i en aquell moment director del Instituto Cervantes, Jon Juaristi. Aquest darrer personatge, vinculat als moviments ¡Basta Ya! i Foro de Ermua, té un llarguíssim bagatge formatiu i ideològic: primers estudis en una ikastola i en un col·legi de l'Opus Dei, militància de molt jove a ETA, més tard a la trotskista Lliga Comunista Revolucionaria, després al PCE, al PSOE i ara es defineix com “un conservador, però no de dreta extrema”.


Boadella ha dit avui que el títol del seu últim llibre -“Adiós Cataluña. Crónica de amor y de guerra”- no és metafòric sinó real. "Acabo capitulant davant una tribu desequilibrada per l'endogàmia i la paranoia".


Em temo, però, que l'únic que ha fet el nostre dramaturg ha estat canviar una tribu per una altra que resulta ser tant o més endogàmica que la primera. Fins i tot a l'hora de repartir premis d'assaig i d'impulsar projectes contra els nacionalismes perifèrics des d'un poder central que, paradoxes de la vida, també és nacionalista. Espanyol, faltaria més.


Foto: Boadella dalt la "golondrina" a la presentació del llibre. EFE/Guido Manuilo

6 comentaris:

Félix Soria ha dit...

Senyor Dalmau, m'agradt tant i tant l'article que m'he permés la llibertat de traduir-ho parcialment al meu bloc; afegin, naturalment, un enllaç a Diari de l'Absurd pels interesats en llegir l'original. (Prego comprensiò pel meu català escrit, doncs fa ja més de vint anys que visco fora de Catalunya, on vaig viure la meva infantesa i joventut). Salut i llibertat.

Toni Dalmau ha dit...

Gràcies Félix. Molt amable.

Per cert, la traducció és perfecte :-)

Salut!

Roi ha dit...

uala, quin jurat més imparcial! n'hi ha per llogar-hi cadires.

moz ha dit...

Per fi, ha marxat, recoi! Mira que allò que és bo es fa esperar, eh?

Anònim ha dit...

Boadella és un resentit i està en "franca" decadència. No suporta les crítiques, ell que no para de fer-ne. Per a mi és un esperpent. Deixar-se portar pel nacionalisme espanyol més furibund és de paranoia.A més aquest autoodi als seus orígens catalans és per fer-s'ho mirar.

Lo Vilot ha dit...

Em fa cosa parlar d'aquest home ... no voldria perdre ni 5 minuts. Perque ell els compra, està es aquesta fase.

Busca i per par meva no ho aconseguir`que li diguiem que marxi .. ni de broma. L'estimem molt i volem que no marxi.

Ens fa falta ma d'obra barata. Ara ja et pots considerar un immigrant més. Cap problema som un pais integrador on pot viure tothom.

Anda que, menudo "personajillo".

En fi, que foti el que vulgui, ho farà igual.

P.D.: Ojo a los de su camarilla, cuando se le termine el negocio os venderá por un plato de lentejas, da igual que esten pasadas, al tiempo.

Toni, felicitats per l'article.