dimarts, 19 de juny de 2007

La Vanguardia fa "el paseillo"

La Vanguardia ha passat de plorar la lamentable, trista i dissortada pèrdua del pa amb tomata a treure pit com un dels “Vigilantes de la playa” per practicar el boca a boca a la moribunda Plaça Monumental de Barcelona. Diumenge i dilluns, amb gran satisfacció de la família Balañá, el diari dels Godó ha vestit de “luces” la seva portada per lloar el retorn, després de cinc anys d'absència, del torero José Tomás, una mena d'ídol que els aficionats no dubten en qualificar com el “Ronaldinho de la tauromàquia”.


Dijous passat a Nova York, a algú amb capacitat de decisió se li va aparèixer el fantasma d'Ernest Hemingway i, a l'endemà, el diari conservador The Wall Street Journal destacava ni més ni menys que a la seva portada el magne espectacle que es viuria diumenge a la ciutat oficialment antitaurina de Barcelona. Vint-i-quatre hores després, La Vanguardia subratllava l'interès del diari econòmic nord-americà com a prova de "la expectación mundial” provocada pel retorn de José Tomás. “Se trata de un acontecimiento de primera magnitud. Los aficionados al toro en todos los continentes viven pendientes del regreso de su hijo pródigo”, escrivia dissabte Enrique Figueredo.


Diumenge, molts lectors de La Vanguardia, que no posarien mai els peus dins una plaça de toros, van quedar sorpresos pel desplegament taurí del seu diari de tota la vida. Hi havien vist les crítiques de les curses de braus – un material periodístic habitual en el diari dels Godó- però mai un seguiment tant intents: mitja portada, un editorial i tres planes a la secció de Cultura. L'editorial portava per títol “Ciudad taurina”, tota una declaració de principis tenint en compte l'acord en sentit contrari aprovat l'any 2004 per l'ajuntament de Barcelona. Després de presentar l'espectacle com “un acontecimiento de interés mundial”, l'editorial afegia que “a nadie se le obliga a acudir a los toros. No
ha
ce falta prohibir nada, cada ciudadano decide con su responsabilidad”.


Dilluns, amb els manifestant antitaurins cansats de protestar i amb els toros ja picats, “abanderillats”, dessagnats i “estocats”, continuava el desplegament amb una gran foto a portada (deixant fins i tot petit, el titular del final de la Lliga, cosa agraïda pels lectors culés), i quatre planes més a Cultura, una d'elles dedicada als famosos que s'havien concentrat a la Monumental: la ministre de Cultura, Carmen Calvo, la duquesa d'Alba, Curro Romero, Sánchez Dragó, Mercedes Milà, Carlos Herrera, Serrat, Sabina, Albert Boadella, Aleix Vidal-Quadras etc etc.


Ni la revista Hola ho faria millor.


En tot cas, és del tot fals i malèvol l'insistent rumor que apunta que els redactors de La Vanguardia -especialment els de la secció de Cultura- han estat obligats a comparèixer a la feina vestits de torero. El compromís amb la línea editorial de l'empresa no arriba a tant, però intueixo que al defensor del lector, als responsables de la secció “El lector opina” i als encarregats de moderar el fòrum de l'edició digital se'ls ha girat feina. A La Vanguardia.es, més de 4.700 persones ja han deixat comentaris a un fòrum que amb la suggerent pregunta: ¿Son las corridas de toros un espectáculo cruel?. I també s'ha obert una enquesta en la qual 61.000 persones -si ens hem de creure les dades que ofereix el diari- han respòs “si” o “no” al següent interrogant: ¿Es partidario de prohibir las corridas de toros?. De moment guanyen els abolicionistes.


Així mateix, l'edició en paper ha començat a publicar cartes de protesta pel desplegament portat a terme i fins i tot el presentador Manel Fuentes ha escrit queixant-se pel fet que Josep Sandoval, a la seva informació prèvia de dissabte, el cités com un dels famosos que assistirien a la cursa de braus. “Seguramente es la primera vez en la vida que un periódico como La Vanguardia me organiza personalmente la agenda, pero lamento informarles de que no voy a los toros”.


Paral·lelament, els polítics han reobert el debat entorn unes lleis de protecció dels animals que damunt el paper protegeixen totes les bestioles excepte els toros. Sembla ser que la tradició de matar-los a la plaça converteix els braus en “no animals”, un fenomen paranormal, no patiu, més propi del món de la política que de la ciència. La ministre de Cultura s'ha manifestat a favor de que segueixi l'espectacle i ERC i ICV en contra.


Pels que, obviant la innegable crueltat de les curses de braus, puguin estar temptats a polititzar la qüestió -l'etern debat Catalunya versus Espanya- dos petits detalls a tenir en compte: Barcelona és l'única ciutat de l'estat espanyol que ha arribat a tenir tres places en actiu i els reis borbons Felip V, Ferran VI, Carles III, Carles IV y Ferran VII van prohibir, a temporades i segons com respirava el poble, el sagnant espectacle, cosa que els nostres civilitzats i democràtics polítics encara no s'han atrevit a fer.



Acudit: Ferreres (El Periódico)

3 comentaris:

Xavier ha dit...

Aquest blog està molt però que molt bé

moz ha dit...

Jo també he parlat al meu blog sobre aquest retorn de José Tomás i sobre tota la gent que ho va anar a veure. Les justificacions racionals de tot plegat brillen per al seva absència. Una gran entrada, com de costum.

Wítiza ha dit...

A La Vanguardia li deu passar alguna cosa, perquè el titular "101
dàlmatas" referent al tema Frankfurt, trobo que era ofensiu.

Diuen que la plaça aquesta no és rendible i això és una operació dels propietaris , els Balañá, per reflotar-la, però a mi em sembla que han aprofitat a fer una provocació perquè els Balañà diuen que són uns dels principals finançadors dels Ciutadanos d'ElMundo, i tot queda
lligat. El que no s'entén és tota aquesta colla com el Serrat
fent-els-hi el joc.

A mi el Serrat no m'agrada, però trobo que això d'anar a veure matar
animals com espectacle no fa per ell.

I això passa poc temps després de la multa a un teatre per bullir un
marisc viu a l'espectacle acusats de crueltat amb els animals!