dimecres, 6 de juny de 2007

ETA i el no saber què fer

El terrorisme és una matèria extremadament delicada per intentar treure-li una punta d'humor. En Máximo, un dels grans humoristes gràfics de l'estat espanyol, ho va intentar dilluns mentre dibuixava l'acudit de dalt en el qual ironitza sobre la incapacitat del govern, de l'oposició i d'ETA per resoldre d'una vegada per totes el conflicte basc. “No saben què fer”, seria la conclusió de l'acudit.


Dèiem que Máximo va enllestir el dibuix a una hora raonable de dilluns, el va entregar a El País i , a la matinada de dimarts, quan el diari ja era a rotativa, els etarres van anunciar la ruptura de la treva. Van fer això de la mateixa manera que també podien haver posat un nou artefacte d'”advertència” a qualsevol indret públic i matar “accidentalment” a alguna persona. Aquest factor imprevisible forma part consubstancial del terrorisme.


Quan Máximo treballava en el seu acudit pel diari d'ahir i ho feia ironitzant sobre la manca de decisió d'uns i altres, ETA ja havia decidit què fer. I quan els lectors van arribar a la plana 17 es van trobar amb un dibuix envellit per la crua actualitat. Un trencament de la treva que, per cert, ja preveia l'editorial de la plana 14 publicada a les primeres edicions i que després va haver de ser actualitzada a correcuita per l'edició de Madrid:


La banda terrorista ETA parece decidida a dar por finalizada la fase de prolongación condicional del alto el fuego enunciada poco después del atentado de Barajas, según informaciones de las fuerzas de seguridad y servicios secretos llegadas al Gobierno”.


Un punt i final a l'alto al foc que, pels familiars dels dos equatorians morts el 30 de desembre de l'any passat a la terminal aèria madrilenya, ben segur que és el més absurd dels anuncis.


En el diari d'avui, el gran Máximo recupera el fil i es posa al dia amb un nou acudit que té el mateix protagonista que el d'ahir i que, de fet, malauradament pels bascos i pels que no ho som, és tant vigent ara com fa una colla d'anys.