Chaplin i ERC

ERC em fa pensar amb aquelles grans màquines de vapor de la pel·lícula de Chaplin “Temps moderns”. A la fàbrica dels republicans hi ha una doble línia de producció: la primera porta per nom “Tripartit” i la segona – aquests darrers temps menys treballada- es diu “Equidistància”. Quan el mercat intern (militància) i l'extern (urnes) comencen a donar símptomes d'esgotament de la primera d'aquestes línies, les calderes distribuïdes en diferents indrets de la planta, algunes fins i tot en llocs allunyats com els Pirineus, generen una quantitat ingovernable de vapor i, algú, a la sala de comandament, ha d'obrir a corre-cuita una vàlvula per evitar una explosió interna d'incalculables conseqüències.

Aquesta vegada la vàlvula oberta s'anomena “Ajuntament de Barcelona” i la ma que ha mogut la palanca és la de Jordi Portabella. Allà, a la casa de la ciutat, hi ha les instal·lacions del laboratori on, una colla d'anys enrera, es van fer les primeres proves del producte “Tripartit” i es també on ERC ha patit la patacada més vistosa a les eleccions de diumenge. A Catalunya, els republicans han tingut una davallada d'un punt respecte als anteriors comicis ( uns 80.000 vots menys, dels quals 43.400 corresponen a la ciutat de Barcelona). I la pèrdua d'un regidor al consistori barceloní ha estat aprofitat pels partidaris de la línia “Equidistància” per generar més vapor en una mena de vaga a la japonesa que s'ha alimentat també amb la reculada del partit a totes les ciutats de l'àrea metropolitana, el creixement de les CUP i l'increment de l'abstenció i el vot en blanc.

Amb les alarmes enceses, Portabella, que no és un home de la línia Carod, s'ha afanyat en obrir la vàlvula anunciant la seva intenció de no reeditar el tripartit municipal. L'excés de vapor a començat a sortir i ell s'ha resituat estratègicament al costat d'un sector important de les bases que qüestiona les decisions de la cúpula i els seus acords amb el PSC i amb ICV.

El gran interrogant és si ERC podrà renunciar tan fàcilment a la quota de poder que ha gestionat durant anys a l'Ajuntament de Barcelona i si l'augment de producció a la línia “Equidistància” compensarà les pèrdues a la secció “Tripartit”. Ahir, Portabella mantenia fermament agafada la palanca de la vàlvula, però avui ja s'han començat a notar símptomes de cansament quan el regidor electe republicà ha declarat que el seu partit es “podria arribar a plantejar” l'entrada al govern municipal “en benefici de la governabilitat i de la ciutat”.

Tot plegat es discutirà la setmana vinent a la taula de negociacions dels partits d'esquerra, però l'excés de vapor a la maquinaria republicana continua fent augmentar la imatge negativa d'un soci que, en determinats moments i per qüestions internes o externes, pot arribar a ser poc fiable.