Cas De Juana: la flama al carrer

Es deia dues vegades Esteban:

Esteban Esteban Nieto.

Era un etarra i va matar a 21 persones. Va ser detingut el 1987 i el van condemnar a 3.150 anys de presó, una sentencia que va portar afegida un drama familiar. El seu germà Leo Esteban va morir a conseqüència de les greus ferides patides en un accident de tràfic quan tornava de visitar-lo al centre penitenciari de Puerto de Santa María. Vint-i-una intervencions quirúrgiques no van ser suficients per salvar-li la vida. Un dany colateral més de la política de dispersió.

El 7 d'abril del 1999, la Direcció General d'Institucions Penitenciaries va decidir treure de la presó a aquest membre del Comando Madrid i deixar-lo tornar a casa. Patia una greu malaltia que el va portar a la mort el 26 de setembre d'aquell mateix.

El cas d'Esteban Esteban Nieto no és únic. Hi ha una vintena més d'etarres que han estat posats en llibertat a Espanya i a França durant els darrers quinze anys per greus problemes de salut.
I encara que el PP no en vulgui ni sentir a parlar, una desena d'ells van ser expresonats pel govern de José María Aznar, entre 1997 i 1999, sense que a cap partit de l'oposició ni a les víctimes del terrorisme se'ls acudís convocar una manifestació de protesta.

Quina diferència hi ha amb el cas d'Iñaki de Juana Chaos?

Tres de clares:

- De Juana ja ha complert la seva pena de presó per actes terroristes i ara només estava entre reixes per un delicte d'amenaces “genèriques” i “no terroristes” comés amb la publicació a la premsa de dos articles d'opinió (tres anys de presó, segons recent sentencia del Tribunal Suprem, dels quals només li queda un per complir).

- A De Juana, el govern Zapatero no l'ha posat en llibertat en aplicació del tercer grau per raons mèdiques (com feia amb altres etarres el govern del PP), sinó que ha estat classificat com a pres de segon grau i haurà d'estar sotmès a un règim de presó atenuada (a l'hospital del País Basc, on ha estat traslladat, o a casa seva) fins que acabi de complir l'any que li resta de pena.

- L'aplicació a De Juana de l'article 100.2 del Reglament Penitenciari no és cap fet excepcional a les presons espanyoles. La singularitat és que mai fins ara s'havia aplicat a un pres en vaga de fam.

El PP i les seves marques blanques (l'AVT i el Foro Ermua) han aprofitar aquest fet inèdit per atacar al govern del PSOE acusant-lo, entre moltes altres coses, de feblesa per haver cedit al xantatge d'un terrorista.

Analitzant-ho fredament, no hi ha cap dubte que la decisió adoptada aquesta setmana ha estat política i que a l'hora de triar entre dues opcions dolentes, l'executiu socialista ha preferit concedir al món abertzale un heroi en lloc d'un màrtir.

Però també ha de quedar clar que els que ara convoquen manifestacions al carrer pel nou règim concedit a Iñaki De Juana són els mateixos que anys enrere no dubtaven a posar en llibertat per raons humanitàries a etarres tant o més sanguinaris que ell. I igualment convé tenir en compte que la primera fase de la vaga de fam -el detonant d'aquest cas- va començar quan, per les pressions de determinats sectors de l'opinió pública i de l'oposició, l'Estat va decidir “construir una nova imputació” contra De Juana quan , d'acord amb l'antic Codi Penal, aquest ja havia complert la seva pena per 25 assassinats.

L'etarra, condemnat a uns milers d'anys de presó, n'havia acabat complint 18, beneficiant-se de redencions per treball aplicades, algunes d'elles, sota administració del PP, com ara una de ben singular per haver escrit entre reixes una novel·la en la qual atacava el sistema penitenciari espanyol.

Quan l'etarra havia de sortir en llibertat, el govern socialista va decidir moure els fils de la fiscalia per cercar, encara que fos a la secció d'opinió d'un diari, qualsevol excusa per no obrir-li les portes de la presó. I d'aquesta mena de frau de llei -que ha provocat posicionaments contradictoris entre diverses instàncies judicials- en va sortir la vaga de fam i l'embolic polític, en el qual, per voluntat pròpia, hi ha quedat enfangat fins a mitja cama Zapatero.

L'agenda dels conservadors no la marca la lleialtat amb el govern en la lluita antiterrorista sinó el calendari polític. L'error inicial dels socialistes de voler allargar com fos una pena ja complerta està donant ara municions a Rajoy just quan som a la cantonada d'unes eleccions autonòmiques i locals que el PP pretén convertir en un plebiscit contra el govern del PSOE.

Convé estar al cas. S'està jugant amb material altament sensible, i tant Rajoy com Zapatero ho saben. Per això, alguns, des de fa temps, estan posant la flama al carrer. És la política del tot s'hi val per un grapat ben gros de vots.


Foto: Concentració a Madrid en protesta per la decisió del govern de concedir la presó atenuada a De Juana. / EFE