Espinàs, la velocitat feta escriptura

Josep Maria Espinàs va complir ahir 80 anys i ho va celebrar presentant un nou llibre amb retrats literaris i anècdotes de sis escriptors -sis patums- que ell ha conegut: Salvador Espriu, J.V. Foix, Miguel Delibes, Josep Pla, Camilo José Cela i Josep Maria de Sagarra. L'obra, editada naturalment per La Campana, porta per títol "Relacions particulars" i tots aquells que ja han tingut ocasió de llegir-la asseguren que és un dels millors treballs d'Espinàs.

El treball és precisament un dels conceptes que causen vertigen quan es resumeix amb números la producció d'aquest senyor de Barcelona, de qui, un jove escriptor explica a cau d'orella que només li falta el salakof per semblar un oficial anglès a l'Índia : 80 llibres (un per any, suposant que hagués començat a escriure al mateix moment de treure el caparró al món) i un article diari a la premsa des de fa ni més ni menys que 31 anys, primer a l'Avui i després a El Periódico. Tot plegat, no cal dir-ho, escrit amb la Olivetti, que per alguna cosa la veterania és un grau i la informàtica una vulgaritat.

Deixant a banda les novel·les, els llibres de viatge i les obres de divulgació, són tantes les columnes periodístiques posades una darrera l'altre, que el propi autor ha calculat que se'n podrien editar 170 volums de 220 planes cada un.

L'obra complerta de Josep Pla consta de quasi mig centenar de llibres, per la qual cosa, comparativament, en el cas d'Espinàs podem dir que estem davant un dels autors més prolífics i més llegits en llengua catalana.

Però és que a més de tot això, l'home encara ha tingut temps de participar en la fundació d'Els Setze Jutges cantant i gravant peces d'en Brassens, d'escriure l'himne del Barça, de supervisar originals a La Campana ma a ma amb les germanes Martí, de fer viatges a peu per aquests mons de Déu i de compartir àpats amb els talents de la seva editorial regalant-los improvisats poemes escrits entre els postres i el mig whisky en el menjador de can Lázaro, al carrer Muntaner, prop de l'editorial.

A la seva crònica publicada en El Punt, l'amic i col·lega Manuel Cuyàs explica que en el darrer llibre d'Espinàs, que descriu com “el gran regal d'aniversari d'un clàssic”, apareix aquesta cita de Josep Pla:

“Per arribar a escriure alguna cosa que tingui un cert sentit cal haver escrit moltíssim”

Tal vegada, l'homenot de Palafrugell tenia raó, però pels que ens dediquem amb modèstia a trenar paraules intentant vestir un discurs mínimament coherent, ens manquen hores o trampes de l'ofici per seguir el rastre deixat per Pla i Espinàs, dos autèntics -si se'm permet l'expressió- velocistes de l'escriptura.

Postdata: En el seu llibre, Espinàs recorda les visites a casa de J.V. Foix. El poeta tenia per costum oferir bombons, però ho feia d'una manera “reglamentada”. Dos per l'Espinàs i un per l'editora Isabel Martí. En canvi, amb una mica de sort, en Jaume Vallcorba, fundador de Quaderns Crema , aconseguia explotar la generositat de Foix rebent tres bombons i un whisky.

Parlant de la xocolata, gent que coneix a l'autor de “Relacions particulars” em comenta que Espinàs té un concepte peculiar de la cultura gastronòmica. Per ell, la xocolata “civilitzada” és només la que porta llet, mentre que aquelles delicioses barres amb el 70, 80 o 90 per cent de cacau no són rés més que un producte natural que un bon dia va travessar l'Atlàntic i va entrar al supermercat.

Foto 1: Josep Maria Espinàs a la presentació del nou llibre. J. Ramos / El Punt

Foto 2: Espinàs a coll de Camilo José Cela en un moment divertit del seu viatge pel Pirineu Lleidatà.