Organitzacions de consumidors i sindicats han convocat per avui el Dia sense Mòbils, una jornada de protesta que es fa coincidir amb l'augment de tarifes portat a terme per les principals operadores. La Llei de Millora de Protecció dels Consumidors, aplicable des d'aquesta mitjanit en temes de telefonia mòbil, prohibeix l'arrodoniment a l'alça i obliga a les companyies telefòniques a facturar per segons i a cobrar als usuaris el temps exacte de trucada.
Però feta la llei, feta la trampa. La majoria d'operadores han reaccionat incrementant en un 25 % el cost d'establiment de trucada, amb la qual cosa no tan sols compensaran les possibles pèrdues provocades per la facturació per segons, sinó que a més podran augmentar els seus beneficis.
La indignació dels usuaris és més que justificada, com també ho és la sospita de que s'ha p
roduït un pacte per augmentar els preus que vulneraria el principi de la lliure competència.No sé si servirà de gaire rés el Dia sense Mòbils, però és possible que, com a mínim, la protesta faci obrir els ulls a alguns usuaris sobre l'excessiu ús que se'n fa d'aquests artilugis.
Particularment, sempre he estat partidari d'utilitzar ben poc el mòbil perquè estic convençut que les companyies ens prenen literalment el pèl. Qui em coneix ja sap com localitzar-me en un o altre telèfon fitxe o en alguna adreça d'internet.
A la tecnologia se li ha de donar la benvinguda, però sempre sabent guardar la necessària distància. Un informàtic amic meu m'explicava fa temps que ell mai utilitza la última novetat tecnològica. "Val més anar just un pas endarrere, perquè sinó et faran servir de conillet d'índies", em deia.
Molta revolució amb els telèfons mòbils (que si rebre-hi directament la televisió, internet etc. etc.), però les factures són cada vegada més altes i les tarifes estan fetes expressament amb un nivell de complexitat tant elevat que fa impossible que el consumidor pugui comparar amb certesa l'oferta de preus entre les companyies.
En aquest ram, com en el dels carburants, la lliure competència, que teòricament ha d'afavorir als usuaris, és un engany. El que fan aquestes grans multinacionals és, senzillament, repartir-se el pastís amb el vist i plau de les autoritats.
Es gasten, això si, considerables pressupostos en grans campanyes publicitàries que els serveixen per crear en els usuaris un reguitzell de necessitats artificials:
- l'absurd orgull d'haver adquirit el darrer model de telefonia mòbil, un artefacte amb mil funcions que, amb sort per la butxaca, seran en bona part inútils.
- l'obligació inconscient d'autojustificar l'adquisició fent trucades prescindibles o "tastant" els nous serveis de vídeo o d'internet a preus de pecat. Si tens el televisor de mil polsades penjat a la sala d'estar i l'ordinador connectat permanentment a la xarxa, per què carai has de pagar més emprant la ínfima pantalleta del mòbil?
Excepte en els cas d'usuaris que porten una vida laboral del tot itinerant, les necessitats artificials creades per les companyies de telefonia mòbil no tenen cap justificació pràctica.
L'explicació del seu exitós negoci només es pot trobar gratant en el laberint de la psicologia humana, just en aquells racons on l'ús de la raó ha estat escombrada per l'enginy creatiu de determinades campanyes publicitàries. En aquest paradís recondit de la inconsciència s'hi couen un mes darrera l'altre les xifres de les nostres factures telefòniques.
Il·lustració: acudit d'en JAP publicat en El Punt
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada